30 de setembre de 2007

És clar!!

"Els animals exposats a forts riscos inverteixen menys en manteniment i molt en reproducció, mentres que els organismes exposats a un nivell de risc petit actuen de la manera contrària.

Si es pregunta a la comunitat científica o a la gent del carrer per l'esdeveniment més singular i transcendent de tota la història de l'evolució, des de l'origen de la vida, pocs apuntaran la TRIPLICACIÓ DE L'ESPERANÇA DE VIDA ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS EN MENYS DE 200 ANYS. Sobtadament, l'espècie humana disposa de 40 anys adicionals després d'haver dut a terme les tasques reproductores. Mai no s'havia esdevingut res de semblant en cap espècie i molt menys en tan poc temps.

Lògicament, l'espècie -acomplertes les funcions reproductores- dedicarà esforços i recursos sense fi per omplir la bretxa del manteniment. Al costat de l'objectiu de la felicitat, o conjuntament amb ella, n'hi ha d'altres com la millora de la qualitat de vida i la seva prolongació."

"El viatge a la felicitat" Eduard Punset. Ed.Destino. Pg. 16-20.


Tenint en compte que els homínids van aparèixer fa uns 6 o 7 milions d'anys, i que fins fa uns 200 anys l'espècie humana tenia una esperança de vida d'uns 30-40 anys, portem molt de temps "vivint per sobreviure", una mica com la majoria dels animals: l'important és: menjar, reproduir-se, defensar el territori, procurar no ser eliminats. I molt poc temps (ni dos-cents anys!!!) aprenent a mantenir-nos.

ÉS CLAR!!! són milions d'anys tenint només temps per sobreviure vs. dos-cents anys tenint temps per mantenir-nos i procurar , a més, ser feliços.

Els nostres instints "animals" de milions d'anys són molt poderosos. Fins fa només 200 anys no teniem temps de buscar la felicitat (moltes persones de la Terra, encara no tenen temps actualement, per això tampoc es plantegen si són o no feliços).
Som uns inexperts buscadors de felicitat, per això anem tan perduts al respecte.
No sabem com es fa per ser feliç, però jo crec que algun dia: HO ACONSEGUIREM!!.... espero que no calguin molts milers d'anys més....

Labruixoleta, inexperta buscadora de felicitat, emprenent "el viatge".

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Feliç viatge... però que les ganes de viatjar no et facin perdre el rumb

labruixoleta ha dit...

Gràcies!! sigui quin sigui el viatge, formarà part del rumb de la meva vida. No pot ser d'una altra manera. Només espero que sigui un camí planer i "feliç". Petons!!

Tarek ha dit...

Feliç ho pot ser, només depèn de tu. Crec jo. Ara, planer, ja es més difícil. La vida no acostuma a ser planera, esta plena de bonys i sots i has d'anar sortetjant-los. Però, per dur que sigui el camí, és el camí mateix el que et dona la felicitat.

Que tinguis un camí ben llarg!!

labruixoleta ha dit...

Hola Tarek!
Mira, t'explicaré una cosa: a l'entrada de la llibreria "Excellence" hi tenen una enorme caixa plena de paperets amb una cita cada un. L'últim cop en vaig agafar una (sempre n'agafo una a l'atzar) que deia:
"La meva vida no té ni pròposit, ni direcció, ni objectiu, ni significat, però tot i això sóc feliç. No ho entenc. Què és el que estic fent bé?" Charles M.Schuls.

Sincerament, em costa entendre-la, pq jo tendeixo a marcar-me objectius, a voler donar significat a la meva vida, a buscar els propòsits. La tinc davant la taula i la vaig llegint, i potser un dia l'entendré de veritat. Suposo que té certa relació amb el que dius de que és el camí mateix el que et dóna felicitat.

Sempre aprenc del que dius!