8 de setembre del 2007

COMENÇANT...

Si ara mateix (repeteixo: ara mateix) algú em preguntés si sóc feliç, no dubtaria en respondre: sí.

Això ja fa un temps que em passa. (toco fusta). Estic en un bon moment.

Tinc ganes de coneixe'm millor. Com que passo un bon moment, penso que puc millorar molts aspectes de mi mateixa (estic positiva).

Per això ja fa un temps que tinc ganes d'anar a la consulta d'un psicòleg, o un psiquiatra, o un coach, o un mestre espiritual, o.... en definitiva, algú que m'ajudi en les meves ganes de... quina seria la frase perfecta?.... potser la que es més fàcil d'entendre: ganes d' autocreixement

Quan ho comento als amics o familiars, es sorprenen i corren a dir-me que no em cal un psicòleg. No??? a mi em sembla que sí (això d'entrada ja hauria de ser suficient).
Quan no et trobes bé, en un sentit emocional, és una bona opció que un psicòleg (o algun terapeuta) t'ajudi a aprendre a estar millor. Però quan passes per un bon moment, un terapeuta és fantàstic perquè ja d'entrada ets optimista a l'hora de pensar que en pots treure molt de profit.

Ja fa anys que m'agrada llegir llibres de psicologia, de creixement personal, de salut etc.... I m'ha semblat que un blog és un bon lloc per aprofundir-ne o ordenar-ne els continguts, i de passada compartir coneixements, pensaments, experiències i demés , amb tothom que en tingui ganes.

Una abraçada de benvinguda

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Benvuguda al món blocaire!!! Un psicòleg??? el millor psicòleg tu mateixa o un bon amic amb un bon cafè

labruixoleta ha dit...

Jajaja! tu sempre tan a favor dels psicòlegs! Segurament jo mateixa i/o un bon amic, pot ser més més beneficiós que un psicòleg, però el consell de professionals tb és molt interessant. Si en trobo algun que m'agradi prou, ja t'ho explicaré. Una abraçada!!

Anònim ha dit...

M'estic llegint el teu bloc i, es clar, he començat pel principi. Noia, tens el cap molt ben amoblat i el Bloc ..perfecte.
Respecte al Psicoleg, si tu ara ets feliç, crec que tu mateixa t'aniras donant compte de com creixer i de com viure la felicitat de la forma mes positiva. T'ho dic perque a mi m'ha pasat desde l'estiu , el mateix , em sento feliç i en gaudeixo tant com puc...no sé, crec que no et cal, però això cada un sap el que li volta per dins el coco.
Una abraçada

labruixoleta ha dit...

M'emociona que hagis arribat tan endarrera del meu blog. Moltes gràcies!!
De fet el teu, és el primer blog d'algú a qui no coneixia que vaig començar a llegir pq em va agradar molt i ara ho faig sempre. I sempre aprenc coses interessants.
Pel que dius del cap ben amoblat... m'agrada sentir-ho, pq jo sovint no ho tinc gens clar!;-)
Lo del psicòleg, de moment, ho vaig aplaçant, en part, pq no sé quina mena de psicòleg o teràpia voldria. Però ho segueixo tenint en ment.
Me n'alegro que tu també estiguis en un bon moment!! :-))
Una abraçada molt forta!!!