30 de setembre de 2007

Desaprendre

" Desaprendre la major part de les coses que ens han ensenyat és molt més important que aprendre'n de noves. El pesat farcell dels pensament i de les conviccions que no han estat sotmeses a l'anàlisi de l'experimentació i la comprovació és inversament proporcional als índex de felicitat.

Molt poques o cap de les receptes (per a la felicitat) produiran efecte sense la voluntat de deaprendre, de qüestionar les instruccions grupals, de no interferir en el que ja funciona i, finalment, de fer el que calgui perquè la por, en comptes de ser aclaparadora, sigui un estímul positiu"


"El viatge a la felicitat". Eduard Punset. Ed. Destino. Pg.186-187

Realment, què important és desaprendre... i què difícil!! Tan aprenentatges socials com personals.


El més complicat és desfer associacions que hem après per experiència pròpia. Jo, per exemple, quan era petita en un accident de cotxe em vaig fracturar els dos fèmurs i 3 mesos estirada al llit sense poder-me moure em van "ensenyar" que els cotxes "són dolents". Desaprendre aquest aprenentatge segur que em faria més feliç. També podria intentar, com diu el llibre aconseguir que la por, en comptes de ser aclaparadora fós un estímul positiu, en tot cas només per fer-me prudent.

Potser el més difícil és desaprendre allò que ni tan sols som conscients que hem apres, o petites coses a les quals no donem importància (i potser la tenen)

Pel que fa a qüestionar les intstruccions grupals, és bàsic. No dic que calgui anar-hi en contra, però sí posar-les en dubte i analitzar-les.