" En definir la felicitat com una emoció s'està suggerint que, com totes les emocions, és efímera i que, per tant, el primer a arribar a la meta de la infelicitat serà el que hagi pretès ser feliç contínuament. Com va dir Carl Gustav Jung, -fins i tot una vida feliç comporta una certa foscor i la paraula "feliç" perdria el seu sentit si no es veiés compensada per una certa tristesa-".
"El viatge a la felicitat". Eduard Punset. Ed. Destino. Pg.78
Quantes vegades he dit o pensat: "com m'agradaria que aquest moment durés etèrnament...!!!". És una forma de desitjar que aquesta emoció, l'efímera felicitat, duri per sempre. Que bé aquests moments...
Altres vegades també he dit coses com ara: "durant aquella època vaig ser tan feliç...!! " . És una forma d'idealitzar el record que tinc d'una bona temporada. Segurament un període ple d'instants de felicitat. Però també probablement ple d'oblidats moments de foscor i tristesa, perquè no podria assegurar haver viscut una llarga època de felicitat segon a segon.
Així que suposo que sí, la felicitat són moments. Que bé haver-ne viscut... Que bé saber que en qualsevol moment arribarà el següent...!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada