29 de juny del 2008

FER LES MALETES, I VOLAR...


Sempre he imaginat l’espai de color negre. En un primer moment, el cel, de nit, pel contrast amb qualsevol altra llum, és totalment fosc. Però quan ja porto una estona mirant-lo començo a veure petits puntets de llum que brillen dins la foscor. I cada cop n’hi ha més. De sobte, el cel està plè de vida, estrelles dibuixant milers de formes, estrelles grans, petites, que brillen, que somriuren, que tremolen, que es mouen, pluges d’estels, algun planeta, la lluna, els núvols, la pluja....

Pràcticament sempre, i sobretot entre setmana, he entrat al blog de nit. Quan el vaig començar a fer em vaig sentir petita i sola dins la foscor del negre ciber-espai, però mica en mica van anar apareixent llumetes, unes hi eren sempre, altres només de tant en tant, i així, he recorregut aquest camí que em marcava “labruixoleta” a prop de persones que han fet que el viatge sigui molt especial.




Gràcies a tots/es per la companyia!

Ara em sembla que ja ho tinc tot. Els llibres els vaig posar a la maleta fa uns dies. La cíber-agenda amb les adreces d’altres blogs, també hi és. L’Elevanda: és una elefanta que ara viu amb mi i que m’acompanya en el viatge (ella però va xino xano caminant, perquè no li agrda volar). I la Bruixoleta... imprescindible, sempre amb mi.

És el moment de deixar aquest blog dels llibres de “filosofies espirituals i creixement personal”. La bruixoleta interior ja fa dies que ha començat a donar voltes. No tinc molt clar cap on apunta...Segons com, sembla que li entra la nostàlgia cap allò que encara no ha deixat, i no vol marxar d’aquí. Però la major part del temps volta sense rumb fix. Això li passa quan nota que ha de moure’s cap a una altra direcció i no sap ben bé quina és.

Bé, doncs, ja tinc la maleta. Obriré el paraigües... i a volar!... Cap on em porti el vent... Fins que la bruixoleta em marqui un nou destí...

24 comentaris:

iruna ha dit...

bruixoleta...............

m'ha agradat molt això que dius de l'elevanda...

qui és? l'acompanyant que va voler venir a la festa amb la myt?

és una preciositat
com tu!
una preciositat de bruixoleta que t'enlaires, volant... compartint viatge amb una preciositat d'elevanda que s'estima més anar xino-xano, sense volar

t'imagines l'elevanda creuant mars i oceans...? amb les flors a la trompa, per a que pugues continuar olorant-les, mirant-les i somrient des de dalt

noia... no puc demanar-te que tornes aviat... (de fet, te demanaria que òbrigues avui mateix un blog, o demà, per a poder continuar-te trobant aquí dins, on les distàncies i les proximitats són tan "rares"...)

però m'agradaria dir-te, encara que ja ho saps, que un blog, com les persones, se va fent dia a dia... nit a nit... i que també pot acompanyar-te mentre no saps on vas

quan vas decidir-te a obrir, tenies una idea clara de labruixoleta...

ara tens la valentia de continuar el viatge, "fora d'aquí", sense rumb fix...

és possible que en algun moment decidixques tornar, vés a saber de quina manera, a partir d'una idea clara... o d'algun propòsit

només vull dir-te que també sense rumb i sense noció de "destí" se pot viure i sobreviure, dins i fora d'aquí :)

segur que ja ho saps... però és que... me catxis, bruixoletaaaaa........ que ja t'enyoro

au, vés, arrea! valenta, més que valenta

molts de bessitos, carinyeta

Anònim ha dit...

Ho dius duna amnera bonica, bruixoleta, dolça, però sembla que te'n vas. Si és així et trobaré a faltar. M'agrada el teu blog de reflexions i de creixment personal. Però entenc que no podem sedr sempre al mateix lloc. Jo també fa dies que sento canvis interiors, alguns per força, altres volguts i buscats. Però de moment no canviaré de blog. M'agradaria saber cap a on et dirigirà la tev a bruixoleta. Espero que ens ho facis saber.

Anònim ha dit...

Bruixoleta...

Què bonic acompanyar-te en aquest viatge teu...

Què bonic conèixer un nou espai amb tu... com una criatura agafada a un dels teus dits per caminar per aquest ciber-espai fosc i desconegut i anar descobrint les llums que hi brillen als seus racons...gràcies :]

Quin tancament més bonic d'una etapa del viatge per començar-ne una de nova...

Bon dia bruixoleta i bon viatge!
I gràcies per totes les reflexions, pensaments i opinions...

Petons
:************
M

Barbollaire ha dit...

bruixoleta de tant en tant, si et vaga, deixa'ns una petjada de vent o mar... de sorra o cel...
Perquè et podem saber...

Jo, també et trobaré a faltar molt...

Frueix i vola.
Somriu i somnia
Viu

Un petonet dolç, dolç dolç :¬)*******

estrip ha dit...

molt bones vacances noia!
el cel n'estarà ple de bruixoletes volant...

fins aviat!

Anònim ha dit...

Que tinguis una feliç volada, bruixoleta bonica!
Et puc demanar una cosa? Si mai aterres en el teu vol, et faria res dir-me allà on ets per a venir a visitar-te? M'ha agradat molt la teva companyia i he llegit i m'han fet bé moltes de les teues paraules i dels teus comentaris i, la veritat, és que em sabria molt greu perdre't en el no res d'aques espai tant immens i ple de llums :)

Un petó, bonica.

Maite Fruitós ha dit...

"Avui, abans de l'alba, m'he enfilat al turó, he mirat els cels farcits de lluminàries i li he dit al meu esperit: quan coneguem tots aquests mons i el plaer i la saviesa de totes les coses que contenen, estarem tranquils i satisfets? I el meu esperit ha dit: no, guanyarem aquestes altures només per seguir endavant"
Walt Whitman (cita de la Bruíxola Interior)

Al cel hi ha des d'ara una llum molt especial, cercadora infatigable que guanyarà dia a dia altures, sens defallir.

Que els teus ulls espurnegin amb força cada vegada que et meravellis davant el que vas descobrint, ens donaràs molta claredat els d'aquí sota...

Per cert, m'encaaanta el nom que li has posat a l'elefant. És genial! ;-))

Fes-li un petonet de la meva part i digues-li que no dissimuli i no sigui tan manta!, que t'acompanyi en el algun dels teus vols que a mi em va demostrar que era molt millor que en Dumbo... ;-)

Pulveritza avall algun dia amb la teva essència de lavanda, per saber per quins cels pares, ok?

Un petonàs ;-))

Anònim ha dit...

bruixoleta bruixoleta, fins que vulguis tornar, aniré llegint-te altra vegada, els comentaris dels llibres, els teus sentiments els teus pensaments....

si, segueix buscant... perque sembla que vas trobant els camins que serveixen per anar millorant, la qual cosa, deu de ser un bon objectiu a la nostra vida

ja t'explicaré si aquesta segona lectura em dona tan bones vibracions com la primera

anònima coneguda

Montserrat ha dit...

ohhhhhhh buaaaaaaaaaa buaaaaaaaa

Anònim ha dit...

bruixoleta, còm se sap si estàs o no estàs?

anònima coneguda

Carme ha dit...

això vol dir que ens deixes bruixoleta? bé, parlant egoistament no en tinc ganes!! (no vull9!!però si he de parlar sense èsser egoista he de dir-te que molta sort en tot el que emprenguis, en tot el que tinguis ganes de fer, i tal i com dius.. on et porti el vent i aquesta bruixoleta interior que tens, que ben segur et portarà a bon port.

gràcies per tot i per ser-hi. ets un encant. ja saps on trobar-me si necessites quelcom encara que soni extrany.

labruixoleta ha dit...

IRUNA: jo també estic com enyorada, quines coses... No m'ho pensava, però ja quan estava acabant d'escriure aquest post, em vaig notar una mica trista. Però ja veus, sense rumb, però volo per aquí, i segur que "aterro" aviat. Ho sabràs de seguida, ja que el meu viatge blogaire es pot dir que l'he fet de la mà amb tu! Molts bessitos :-)***

CARME: serà que l'estiu porta canvis per tothom... De moment, la meva bruixoleta es mou destí els vostres blogs. I quan trobi una "casa" que m'agradi prou, no dubtis que seras de les primeres convidades. Gràcies per les teves paraules tan boniques i una abraçada ben forta! :-)

M.: gràcies a tu per la companyia, per estar sempre a prop meu. A veure si t'animes a fer un blog, que m'encantaria llegir-te!! :-))

BARBOLLAIRE: pots estar segur que el vent em segueix portant a casa teva com ha fet fins ara. Tot i que sovint només hi sóc en silenci, m'agrada passar-hi estones. Petons!! :-)***

ESTRIP: ja veus que només són vacances de blog meu, i relatives. Això de volar tot el temps és massa temps... així que cada nit tanco el paraigües una estona per visitar els vostres blogs. Sinó m'agafa vèrtig i tot! :-)

MONALITZA: moltes gràcies per això que em dius. Ja veus, que per aquí estic, i no crec que marxi gaire lluny que això del ciber-espai m'està agradant molt! L'únic que he canviat la vida sedentària per la nòmada. Però quan torni a un blog m'encantarà rebre les teves visites!! Molts bessitos :-))))***

MYT: ets una de les primeres persones que vaig començar a llegir, i pots estar segura que els meus ulls no deixen de brillar cada cop que vinc a casa teva. I no penso pas deixar de visitar les teves espurnes. Bé, ara venim les dos, l'Elevanda tb s'hi apunta, que evídentment et té un carinyo especial :-)***

ANÒNIMA CONEGUDA: fàcil, només cal preguntar, com has fet, i ja ho veus: estic. Només que ara no escric posts nous. Si més no, de moment... ara estic agafant forces per més endavant... que amb tanta calor, no hi ha manera d'esar molta estona davant un llibre :-)))

MONTSERRAT: també una de les meves primeres blogaires!!! i una de les persones que em van fer companyia des del començament! no deixo de visitar-te, ja ho saps! Una abraçada ben forta! :-))))***

AINA: moltíssimes gràcies per obrir-me les portes, un detall molt bonic :-)***
De fet, no marxo gaire lluny, ja ho veus. I tb segueixo visitant el teu blog. Només faig un parèntesi, suposo que fins després de l'estiu, pq a l'agost, sí que marxo fora uns dies. De moment, carrego piles i no paro de pensar en tornar, i això que només fa uns dies que he "marxat"!! ;-)
Molts petons bonica :-))

Anònim ha dit...

Ostres! Em vaig quedar en aquella caleta de la teva festa nedant sota la lluna i no vaig veure que marxaves!! I mira que l'Elevanda fa tremolar el terra amb aquests peus tan grans que té!
Bunika! Espero que tinguis un viatge fantàstic i preciós i que et permeti aprendre moltes coses! No sé quan trigaràs a obrir el nou bloc, prò espero que sigui ben aviat, perquè et trobaré molt a faltar!!!

Cuida't molt i gaudeix de l'aventura! Petonassos, maquíssima! :D I un cabàs de somriures!

labruixoleta ha dit...

NÚR: és que un banyet en una cala a la llum de la lluna, fa perdre el món de vista! ;-))

jajjaa! sí, l'Elevanda, no pasa pas desapercebuda... Suposo que tornaré a obrir blog quan torni de les vacances (que les faig a l'agost). Mentrestant, per aquí rondo. Mira, ara vinc cap a casa teva a veure què hi ha de nou.
Una abraçada ben forta!!! :-)))

Montserrat ha dit...

Estava pensant, tot recordant els primers dies que et vaig llegir, que la primera persona que em va parlar d'un blog vas ser tu!!! em vas dir que tenies un amic que escrivia sobre el seu temps lliure. Jo no tenia ni idea del que era i mira per on fins on hem arribat... curiós, si més no

labruixoleta ha dit...

jajajaja és veritat!!! de fet tot va començar gràcies a unes mandonguilles boníssimes que vas fer! ;-)

zel ha dit...

Bufona, ja saps que aquí a l'espai negre hi ha llumenetes que t'esperen, bon descans...

Anònim ha dit...

hola ZEL, se'm fa una mica estrany donar la benvinguda al blog a algú en un post de despedida, però : benvinguda!!
Em sembla que mentre descanso de "labruixoleta", no m'avorriré pas, pq vinc de donar un tomb pels teus blogs i m'han agradat. Hi vindré sovint, segur.
Gràcies per passar i una abraçada ben forta! :-)))

Anònim ha dit...

Si fas un bloc nou —amb adreça nova—, avisa'ns, eh??? Bones vacances, preciosa! :D

labruixoleta ha dit...

Hola NÚR! i tant que avisaré!! sense vosaltres el blog seria massa avorrit!!! Igualment :-))***

gatot ha dit...

no em descuidava pas de desitjar-te un bon estiu, bruixoleta...

suposo que intueixes que et tinc en especial estimació, o en estimació amb valor afegit? -catxis... no et voldria pas veure amb un IVA enganxat, eh?- :)

fer un blog nou... fer un blog addicional... continuar amb el mateix...? em sembla que tot són opcions prou bones; també ho és no obrir-ne cap altre...

no he pogut enganxar-me a la TV... ho sento... o no.

em sembla, però, que tu si que t'has adonat del cuquet que enganxa als blogs... aquesta capacitat i potencialitat de comunicació... de sensacions virtuals;

et desitjo, de cor, uns bons viatges: segur que en gaudiràs amb l'ànima estesa i els ulls i les orelles del cervell ben obertes.

petons i llepades de a reveure!!!!

labruixoleta ha dit...

Ei GATOT! jejeje... pel mateix motiu jo també et tinc especial estimació. Podem fer certs canvis amb el tema de l'IVA, i transformar-ho en I---A (per exemple) ;-))

Fas bé de no enganxar-te a la TV, jo tinc els dos vicis, i porta massa feina al cap del dia!! :-)

Lo dels blogs és una perdició...com ara no faig posts, passo el "mono" llegint i escrivint comentaris, i m'he de reprimir pq aquests, no siguin més llargs que el post que comento...:-S (sindròme d'abstinència... qui ho havia de dir).

Viatjo amb els sentits ben oberts per quan torni de les vacances poder-ho escriure tot (per fi!!).

M'ha fet il.lusió trobar-te :-)) Una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

Fins aviat!

Un petó!!

labruixoleta ha dit...

KENDAUMIN: una abraçada!