13 de juny de 2008

HEROIS

Jo no era així... Però tenir amics adictes a les sèries és el que té: t'hi acabes enganxant. Primer en sents parlar als sopars, i un dia et passen la primera temporada sencera d'una de les millors. Ja està. Comences mirant un capítol ara una nit, ara un altra, i al final, cada dia, si no et controles. Fins i tot et pot passar que miris fins a 4 capítols seguits (o més...tot i saber que a l'endemà has de matinar).

Avui començava la segona temporada d'"Herois" i és clar, no me la podia perdre. No és de les que més m'entussiasma (les d'heroïs, en general, no són el meu fort). Però la seguiré, no puc evitar-ho. Per al meu gust, el millor de tot: la música que li han posat: "Heroes" de David Bowie (deixo la barreja sèrie-música aquí baix per si la voleu escoltar-mirar).

Aquesta cançó ja em feia somiar i desitjar quan era molt joveneta i sempre em re-mourà.

Jo no era així... Però tenir amics adictes als blogs és el que té: t'hi acabes enganxant. Primer en sents parlar als sopars, i un dia hi entres, per curiositat. Un altre dia fins i tot poses un comentari. Fins que acabes obrint un blog. Comences amb un post ara una nit, ara una altra. I ja estàs atrapat/ada. Avui ja havia entrat abans de sopar. I després de mirar la sèrie volia tornar a entrar, perquè no havia llegit tots els blogs! (no dormo tranquil.la). I aquí estic, escrivint un post (espero que només un... amb lo tard que és i sabent que demà he d'anar a treballar)


9 comentaris:

Gatot ha dit...

tu també, bonica?

si que deu ser dur tenir dues addiccions... jo, amb una (de les dues que cites) no dono a l'abast...
:P

vaaaaaal.... un dia d'aquests miraré a veure si sóc capaç de seure 10 minuts davant la tv a veure què dona de gustet aquests herois...

però no en tinc gens de ganes, eh?

petons i llepades sense tv!

labruixoleta ha dit...

GATOT: no ho facis! té el seu risc! et podries enganxar!!!!!

De totes formes, si no has vist la priemra temporada, és més difícil seguir-la.I un capítol "suelto" no és suficient. Per fer-se adicte calen uns quants.

Ja ho dius tu, només amb els blogs jo practicament tampoc dono a l'abast. Si seus 10 minuts davant la tv potser t'adorms... no et pensis, a mi em passa sovint :-S

Una abraçada! :-)

Gatot_X ha dit...

segur que s'adorm, bruixoleta... l'altra dia va posar el 3/24 tot dinant i a mig parlar de'n ZP ja roncava... i amb la forquilla a la mà!!!! :P
petons i llepades sense tv!

labruixoleta ha dit...

estimat sr."x", veig que el coneix molt bé al gatot (per la foto diria que són família i tot...qui sap)

És un perill adormir-se mirant els polítics amb estris "punxencs" a la mà, sr."x", podria tenir malsons o atacs de ràbia somiadora. El proper cop digui-li a en Gatot que espri haver acabat de sopar per mirar notícies.

Gatot_X ha dit...

jajajajajjajaja, li diré, li diré, srta. bruixoleta... però tingui en compte que la roncada de l'altre dia era a quarts de quatre de la tarda!!! :P osiguisi... hora de dinar!

i ser família naltros....? bé... diguem que vivim sota el mateix sostre...
petons i llepades ensenyorides!

barbollaire ha dit...

Tens raó bruixoleta enganxa...
com els blogs...

ara potser en mi no te mèrit... perquè jo em considero "trekkie" (facció moderada, gens friki)

Llarga i prospera vida...
__________
PS. trekkies son els fans d'Star Trek
i la frase de cloenda és del Sr. Spock

Per cert!!! El pare d'en Hiro Nakamura era el Sr. Hikaro Sulu a Star Trek.
I pel que he vist la Tinent Uhura també apareixerà...

Mmmmmmmmmmhhh...
Potser si que sóc lleugerament friki... XDDDDDDDDDDD

Petonet dolç i sense heroicitats
:¬)*

labruixoleta ha dit...

jajajaja! em sembla que les sèries sempre acaben traient una part friki en tots plegats, BARBOLLAIRE

Caram què jove el pare d'en Hiro!!No tenia ni idea que fós uns dels personatges d'Star Trek.

Petons i en honor a la teva part més "trekkie" et saludo a lo Capità Spock! ;-)

Núr ha dit...

EM VAIG PERDRE EL PRIMER CAPÍTOL D'HEROIS!!!!!!!!!!!!!!!
Ho vaig llegir al bloc d'en Clint i em va saber un greu immens! Em tenia ben enganxada! Prò aquest dijous davant la tele tot el vespre perquè no me'n penso perdre ni un segon! ;)

Pel que fa a l'addicció als blocs... És compartida, noia! I el problema és que va «in crescendo»!

Petunikus!

labruixoleta ha dit...

Et vas perdre el primer capítol??...bé, si només és un, ho lligaras tot ràpid, pq fan el resum abans de començar.

Però ja van passar força coses!!!

Quin vici això del món dels blogs eh??! :-)