1 de juny del 2008

El tracte "humà" entre "éssers humans"

El contacto físico con la madre es un factor crucial para el desarrollo. Eso nos demuestra claramente que el cuerpo del ser humano da la impresión de estar muy conectado con el afecto humano.”El ojo de la sabiduría”, Dalai Lama, ed.Kairós, pg.12

************
Al hacernos mayores, a veces descuidamos el valor positivo del afecto. Debido a la carencia de este sentimiento humano tan básico, a veces los profesionales que se supone deben servir a la humanidad acaban siendo destructivos. Sin simpatía humana, la ciencia, la tecnología, la educación, e incluso la religión, se transforman en ocasines en algo destructivo.El ojo de la sabiduría”, Dalai Lama, ed.Kairós, pg.12

En quin moment s’ha deixat d’exigir que els professionals que tracten amb persones presentin uns mínims d’ "intel.ligència emocional” i només es valori un altre tipus d'intel.ligència que segons com, ens acaba "deshumanitzant"?


24 comentaris:

labruixoleta ha dit...

diu la capçalera del meu blog, que aquest, és un lloc on els llibres els espremo, en trec suc i els assaboreixo.

M'està costant molt treure el suc del llibre que estic comentant. Em costa fer-ne posts. Aquest últim ja l'he canviat 2 o 3 cops una vegada publicat (per si algú l'havia llegit quan era diferent: sento anar fent canvis!)

Anònim ha dit...

Bruixoleta,

Aquest distanciament emocional, aquesta fredor i falta d'intel·ligència emocional... recordes que n'hem parlat en diferents ocasions per diversos motius?...

Penso que l'origen potser va ser un mecanisme de defensa, un aïllament del patiment de l'altre per poder intervenir i ajudar... i aquesta defensa es va anar magnificant i va anar alienant als professionals fins al punt que la gran majoría no entén la seva professió sense aquest mur emocional, sense aquesta "deshumanització", aquesta distància...

I els pacients també tenen/tenim una part de responsabilitat... acceptem aquesta deshumanització a condició que ens curin i que ho facin ràpid...

Aix... no ho sé bruixoleta... si que és un tema difícil... i tots hi tenim part...

Petons adormits i de trasllat!

estrip ha dit...

potser la rutina els fa presoners.

jo n'estic llegint un que diu que hem d'intentar cada dia fer almenys una cosa que ens provoqui por.

labruixoleta ha dit...

Hola anònim (a)! pel tema del trasllat, dedueixo que ets la M. (?)

Ja no es tracta només de metges o terapeutes. Hi ha els mestres, els botiguers, els funcionaris, també els "jefes", etc etc

Qualsevol professió que impliqui tracte amb la gent. S'hauria d'exigir un tracte humà sempre. Ja no parlo de mostrar afecte, ni simpatia. Senzillament uns mínims, respecte, eduació, i dona, una mica d'emaptia no estaria mal.

Si una persona està crema a la feina i ja no pot amb la gent, que canvï, però que no amargui la vida als altres. No? I a vegades et poden curar una malaltia orgànica molt greu, mentre paral.lelament t'estan enfonsant moralment i et deshumanitzen complertament. Cal anar amb compte amb què exigim i què suportem.

PETONS I FINS DEMAAAAAAA!!!!!!!! Iuhu!!!!!!!!!!!! :-)))))))

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: doncs si no suporten la rutina, que canvïn. És el que li deia a la M., el tracte amb gent a la feina no és fàcil, doncs a qui no li agradi que plegui, però no es pot anar mossegant al personal. Mai. Un bon professional ha de ser abans que res una bona persona i més si està amb gent.

El que dius del llibre, primer he entès que hem de fer coses per notar por. Però ara entenc que vols dir que hem de fer coses que ens fan por, per anar-les superant. Sembla un llibre interessant. Ara vaig cap a casa teva a veure la llista de llibres que llegeixes.

labruixoleta ha dit...

E S T R I P: dels llibres que tens al blog, no sé quin és el que diu lo de la por. Com es titula?

gatot ha dit...

puc portar la contraria? (em sembla que no és el primer cop....)

el cap de personal (ai, perdó, de recursos humans) de l'empresa on treballo cedit per una ett, té una gran capacitat d'empatia, d'apropar-se a la gent... potser si que les "putades" empresarials semblen menys putades amb un somriure als llavis... i un copet de mà a l'esquena amb molta comprensió humana...

no ho sé... em sembla que és bó, que és positiu, que tots intentem ser amables amb els altres i amb nosaltres mateixos...

però que un cap sigui amable... fa que es preocupi "de veritat" pels nostres problemes?

petons i llepades empàtiques, però sinceres!

estrip ha dit...

El que diu això, és "guerreros de la roca". És sobre l'escalada, així que si no agrada aquest món... però tot el que explica és aplicable a la vida de cada dia, penso jo.

Però mira, si t'interessa, la major part del llibre està basat en uns altres de'n Carlos Castaneda que va escriure sobre unes experiències viscudes amb un indi yaqui anomenat Juan Matus.

Nuria (Fenix) ha dit...

Hola bon dia,avui he descubert aquest bloc , m'ha semblat fantastic.
Gracies per compartir tant amb els que obrim les finestres per deixar entrar aires nous .
Que la nostra brúixola ,ens porti sempre cap a bon port.
Fins aviat

Anònim ha dit...

bruixoleta, dius que un bon professional ha de ser abans que res bona persona........
em fas pensar, ¿hi ha algún lloc de treball,o de qualsevol altre paper en la vida que requereixi aquesta qualitat, la de ser bona persona?
Em sembla que per desgràcia no en hi ha cap o al menys ara no en trobo cap....NO POT SER!!!!!!
ara no puc pensar, segur que en trobaré algun
anónima coneguda

labruixoleta ha dit...

GATOT: no em dóna pas la sensació que portis la contra (tot i que no passaria res). Em sembla que més aviat matises.

I el tema del cap de recursos humans...mmmm....tema complicat...

Doncs mira, inclús per acomiadar a algú, millor mostrar respecte, amabilitat, educació i empatia.

A part d'intentar ser amables a nivell professional, també hi ha el tema de quina professió tria un, tenint en compte si entra o no en conflicte amb els propis valors ètics o morals.

A mi em costaria molt ser cap de recursos humans. Ja que em costaria treballar en benefici d'una empresa tractant amb els humans com a un recurs més, o menys. Però això ja és cosa de cada ú.

I tb crec que és important saber distingir entre implicació a nivell personal i laboral. Sinó és quan un/a pot acabar cremat/ada.

Una abraçada ben forta!!

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: ok. El tema de l'escalada, no és que no m'interessi, és que ni m'ho plantejo. Tinc tan vèrtig que em penso que em moriria, m'haurien de rescatar amb helicòpter als 4 metres d'alçada (ho apunto a la llista de les coses que cal fer i que fan por)

Pel que fa al Carlos Castaneda, està molt bé, crec que de "las enseñanzas de don juan" algún post vaig fer, tot i que sense aprofundir.

Gràcies per la info!

labruixoleta ha dit...

Hola Núria (fenix), sempre que la teva brúxiola apunti cap aquí, seras benvinguda!!

Una abraçada :-)

labruixoleta ha dit...

ANÒNIMA CONEGUDA: no hi ha cap professió que requereixi ser bona persona, en el sentit d'haver-ho d'"acreditar". Però se suposa que un mestre no hauria de ser mala persona, un metge tampoc, ni un psicòleg, ni un conseller espiritual, ni..... ningú hauria de ser-ho!!!

Quan una persona "maltracta" als altres, caldria veure quin problema té, i mentre no es resol, "baixa laboral per mala persona i amargar als altres la vida".... potser si aquesta baixa existís, ni que fós per vergonya, la gent seria més educada...

...o vés a saber... potser només per tal de tenir la "baixa" encara hi hauria qui "despreciaria" més als altres....mmmmmm..... tot té el seu risc!!!! ;-))

BESSITOS!!!

Gatot_X ha dit...

ets un cas, bruixoleta!
:D
però... en confiança... em fas somriure...

només un altra matís: n'hi ha que encara no som pru grans per poder "triar" professió.... i hem d'agafar lo primer que ens donen! :)

però si... tot i així... ja ho provo jo de ser amable, que no costa gaire...

petons i llepades amabilíssimes!

labruixoleta ha dit...

GATOT: sovint et dic "segur que tu això no ho faries o sí que ho faries... i llavors sí que em contradius"....

...tot i que hagis d'agafar una professió que potser no és la que voldries, estic segura que hi ha professions, que si impliquen ser "mal parit i cabrón" amb els altres, tu, no l'agafaries.

Au! ja ho he dit! I no és que et vulgui portar la contra!

Una abraçadeta amabilissima tb!! :-))))))

Gatot_X ha dit...

:)
vaaaaaa, tonta.......... que ja t'havia entès! :P

ja m'havien dit que eres dolceta... i et puc assegurar que si mai en tinc ocasió... em sembla que et donaré la raó: no agafaria una feina així, amb aquest objectiu, encara que em solucionés la vida econòmicament...

de fet... en vaig deixar una per això.

m'has pintat un somriure, bonica... un somriure de bon rotllo...

petons i llepades transversals!

Anònim ha dit...

Molt bé, si senyora. en quin moment es va deixar l'afecte fora de la consulta?
Ahhhh. Pero, si a vegades nomes amb afecte ja es solucionen moltes coses.
Han aparegut els tecnòcrates i s'obliden fins i tot de les malalties psicosomàtiques o digues-li com vulguis.
Molt encertat el teu post.
Ara em llegire a poc a poc tots els comentaris, apa.

Bé, una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

Aix... bruixoleta... sí que era jo la del post si! Estava moooolt adormida...

Saps, porto tot el matí pensant en tu i en el teu post... I és que m'he passat el matí parlant amb diferents "professionals" que per un motiu o un altre donen per fet que:
- el meu temps no té cap valor (al contrari que el seu, que val or),
- les meves consultes són irrellevants o absurdes(al contrari que els seus comentaris sobre la qüestió, que són sagrats)

i que em tracten com si tingués el coeficient intelectual d'una formiga (amb tot el respecte per les formigues... jo intento no aixafar-les pas! :P)i per tant utilitzen un to condescendent, paternalista/maternalista (he tingut la joia de comprovar que tant un gènere com l'altre estan en la mateixa situació), i poc conciliador que diguem amb la meva personeta...
Et juro que ja intento ja mantenir-me serena i no posar-me al seu nivell però... és cada cop més difícil... és com si em fessin una prova de tolerància a la falta de respecte i de consideració: "vinga "nena"! a veure quan aguantes avui!"

També he recordat un escrit... crec que era de Trenzas... seguint els camins de l'Iruna... i parlava d'aixó mateix... d'experiències amb persones desagradables, amargades i amb un nivell d'empatia en números vermells.

Saps... si féssin la baixa laboral aquesta per "mala persona" penso que quedaria ben poca gent per aguantar-ho tot! Menys mal que aquí se'n troba un bon grapat de bones persones! ;]

En fi...ja m'he allargat i desfogat! apa...

M

:*************

Anònim ha dit...

GATOT: potser la persona que t'ha dit que sóc dolça, és que veu la seva propia tendresa reflexada en mi :-)

Una abraçada "d'hormiga treballadora" a "hormiga treballadora" i un somriure de bon rotllo! :-))

Anònim ha dit...

KAMAL: i tant! l'afecte soluciona tantes coses... I la manca de simpatia ho empitjora tot.

És una llàstima que les persones que es dediquen a curar, o aconsellar o ensenyar o guiar o...etc., puguin acabar fent por... quina paradoxa! Han arribat a ser tan estranyes algunes coses...

Una abraçada afectuosa! :-)

Anònim ha dit...

M.: porto tot el dia pensant que et volia telefonar, sempre en moments en què no podia fer-ho, i s'ha fet la una de la nit i ja és massa tard! (catxis la marrrrrrrrr!!)

És terrible que hi hagi persones que vulguin fer sentir que els altres són formigues (evídentment amb tots el respecte cap a les formigues), persones desagradables, amb l'empatia amb números vermells. I que faltin al respecte als altres.

És terrible que a sobre acostumen a ser persones que "gaudeixen" de cert poder. Bé, de fet, em sembla que sempre hi ha hagut qui abusa del seu poder.

És terrible que donem poder a gent així. Però en fi...com dius tu, tb hi ha molt bona gent... els primers: ben lluny!! i els segons: ben a prop!!

Una abraçada!!!! (ejem.... que t'hagi de dir que no he pogut parlar amb tu, via blog, comença a ser alarmant tb, veig llums vermelles que m'indiquen que HEM DE TROBAR TEMPS PER VEURE'NS MÉS ESTONA!!!!!)

Maite Fruitós ha dit...

I a voltes, no calen grans esforços, n'hi ha prou amb un somriure...

Si em permets, et deixo unes frases que m'agraden:

"El camí més curt per arribar a algú és un somriure"

"Si sents brotllar un somriure, no el deixis passar desapercebut; inicia una epidèmia i infecta a tothom qui et trobis"

"Si no has començat el dia amb un somriure, encara tens temps d'assajar-ne un per la tarda, per la nit o per demà..."

"Un somriure pot durar un instant, però el seu record pot perdurar tota la vida"

"És impossible somriure per fora i no sentir-se molt millor per dins"

"Un somriure és un arma perillosa, pot trencar fins i tot el gel"

"Si ofereixes un somriure a la vida, la vida et correspondrà amb un somriure"

"És més fàcil obtenir allò que un desitja amb un somriure que amb la punta d'una espasa"

"El somriure és una veritable força vital, la única capaç de commoure lo incommovible"

"Somriu tot i que sigui un somriure trist, perquè més trist que un somriure trist, és la tristesa de no saber somriure"

"No hi ha cap cosa seriosa que no es pugui dir amb un somriure"

"El somriure és més barat que la llum i dóna més lluminositat"

"Ningú no és tan pobre que no pugui regalar un somriure"

"No cal que siguis artista per dibuixar un somriure al rostre d'algú. Somriu-li!, és encomanadís"

"Un somriure és la llavor que creix al cor i floreix als llavis"

"El somriure és una llum a la finestra de la nostra ànima, indica que el cor és a casa"

El meu somriure més tendre per aquest bonic post :-)

labruixoleta ha dit...

Hola Myt! les teves frases m'han anat arrencant un somriure darrera l'altre! :-)))))

Són frases molt boniques que tothom hauriem de tenir presents. En prenc nota i segur que les aniré utilitzant tant per escriure com a la vida diària!!

Un somriure afectuós! :-))))