"La razón por la que la visualización es tan poderosa es porque, a medida que creas imágenes en tu mente viéndote con lo que quieres, estás generando pensamientos y sentimientos de tenerlo ahora. Cuando visualizas, materializas. Éste es un dato curioso sobre la mente: entrenábamos a los atletas olímpicos para que realizaran su actuación sólo mentalmente y luego les conectábamos a un sofisticado equipo de biofeedback. Era extraordinario porque se activaban los mismos músculos y en la misma secuencia cuando realizaban la carrera mentalmente y cuando lo hacían en la pista. Si has estado allí mentalmente, estarás allí con tu cuerpo
Todos visualizamos tanto si somos conscientes como si no. Visualizar es el gran secreto para el éxito"
"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed. Urano.
Fa uns anys vaig assistir alguns cops a les sessions de recuperació de fisioteràpia, d'un familiar, que després d'un accident vascular cerebral no podia moure el braç esquerre, i la gran majoria dels exercicis consistien senzillament en tasques de visualització. Tancar els ulls i imaginar que podia moure el braç, etc. Poquet a poquet va anar millorant.
Així que sí, les tècniques de visualització funcionen. Investigaré més en el tema. De totes formes, el llibre "El Secreto" tampoc parla de complicades tènciques (tot i que n'hi ha d'estructurades i provades científicament), i aconsella símplement visualitzar els objectius per tal d'aconseguir-los.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
jo he llegit sobre això de la visualització. Cal fer un gran esforç de concentració però es veu que funciona molt bé si tens la disciplina de fer-ho de manera constant
bruixoleta,
ara t'explicaré una sensació que potser no és ben bé una visualització, però s'assembla...
és una sensació recurrent que tinc gairebé totes les nits i en altres moments... m'imagino a prop d'algú, i imagino que ens acariciem, que estem junts, en silenci, o mormolant alguna paraula dolça... també de vegades hi ha petons... i cada detall és com si l'estigués vivint realment.
i et dic que potser no és una visualització perquè moltes vegades ni tan sols "veig" a l'altra persona... a vegades és algú a qui desitjo, amb un nom, però a vegades no sé ni qui és... com si en tingués prou amb que qualsevol persona pogués sentir aquella mateixa emoció en aquell instant.
tu saps que no tinc parella i que les vegades que em trobo amb algú no són molt freqüents. això de la freqüència depèn del criteri de cadascú, ja... però per a mi no són freqüents, acostumada a haver tingut relacions de parella estable...
sí que hi ha una il·lusió o un desig que allò que estic vivint pugue arribar a fer-se realitat, però... aquell moment, l'emoció que sento, de vegades és tan gratificant que és com si estigués amb algú "de veritat".
altres vegades m'entristeix... perquè en el fons també sé que estic sola.
ai, bruixoleta... visualitzar l'amor potser no assegura poder acariciar la pell de ningú, però consola i ajuda a sentir la vida "en companyia amorosa" malgrat la solitud física.
visualitzem una abraçada?
bona nit, bruixoleta
Montserrat i Iruna: quina alegria trobar els comentaris!!!! No m'ho podia creure!!! M'emociono tant quan trobo un comentari que no em puc concentrar en posar una resposta formal. jajaja!!
visualitzem una abraçada molt forta!!
mmmmmmmmm!
m'encanta tot el que dius i fas
suposo que per això ets feliç, perque ets una dona sàvia
anònima i coneguda
Només sóc feliç a estones. No sóc una dona sàvia. Però conegudíssima anònima: gràcies!! :-)))
Publica un comentari a l'entrada