Envoltats per la Sagrada Família, el monestir de Poblet, la muntanya de Montserrat i moltes miniatures més... de sobte, 200m a l'esquerra, jo tenia uns 5 anys i passejava pels carrers de Tarragona amb la meva família... I caminant, caminant, una mica cap al nord, hi havia el pont de Besalú, i allí estavem els dos, aquella nit de vent i estrelles, fa 3 anys, xerrant sense parar, barrejant-se les nostres paraules amb el xiuxiueig de l'aigua del riu.
Però el que ens ha fet més il.lusió ha estat el viatge al futur, perquè ara, ja tenim planejats un cap de setmana a Rupit, un diumenge al castell de Lleida, i un altre dia recorrent el cas antic de Girona. Un passeig molt inspirador, ha valgut la pena.
Com ho teniem a la vora, després de dinar, hem anat cap a la "Colònia Güell", i hem voltat la cripta d'en Gaudí. La foto que penjo, en mostra un trocet. Jo crec que si les obres arquitectòniques poguéssin parlar, aquesta, ens explicaria un conte de fades i sirenes al fons dels mar. Oi?
LaBruixoleta
2 comentaris:
Quin post més bonic!!! Veritablement tot depen del mirall en que es miri. Jo vaig trobar Catalunya en minitura totalment "cutre" però després de llegir-te em sembla que ho veure d'una altra manera.
La veritat és que nosaltres no esperavem gran cosa, per això ens va agradar més
Publica un comentari a l'entrada