" Si no quieres felicidad, no sufres. ¿ Por qué sufrimos? Se sufre de querer felicidad y no encontrarla. Pero si uno no quiere felicidad no sufre tanto. El sufrimiento no tiene entonces una base para surgir. Y si no hay sufrimiento, qué hay entonces? Felicidad. Por eso es tan importante tratar de buscar cada vez menos la felicidad.
Para utilizar bien la vida humana es importante tener un buen maestro que nos guíe. Primero hay que examinarlo bien. Si todavía no se ha liberado en buena parte del sufrimiento, difícilmente logrará sacarte del tuyo."
Lama Rigdzin Namkha Rinpoche.
http://www.budismo-tibetano.com/
Revista "Cuerpo Mente", nº 186.
Segurament és veritat, es tracta de buscar persones, activitats, moments, coses, etc., que t'agradin, que "sintonitzin" amb tu. O senzillament no buscar i deixar-te portar i envoltar de tot allò que t'agrada. Llavors, de sobte, sense adonar-te'n, ets feliç.
Pel que fa als "mestres", si es pot dir que són persones que t'ensenyen i t'acompanyen en el camí que creuen que és el més indicat per a tu, per al teu creixement i el teu benestar, jo de moment, puc afirmar amb tota seguretat que els dos mestres més importants de la meva vida són el meu Pare i la meva Mare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
però millor buscar cóm ser feliç, que buscar perquè no ets feliç. però segur que tenen raó, perque saven més
anònima i coneguda
ara entenc perque volies que ho llegís.
Ets una maravilla
tens molta raó: millor buscar com ser feliç, que preocupar-te pensant per què no ho ets. Molt bona observació!
Estic convençuda: La felicitat depèn de la pròpia actitud, avui he llegit “parece que la percepción que las personas tienen del mundo es más importante que las circunstancias objetivas” un besito bruixoleta
Publica un comentari a l'entrada