Fa un parell de dies vaig tornar a veure la pel.lícula "Primavera, otoño, invierno y... primavera", m'agrada molt...
Em sembla que és coreana. Es situa enmig d'un llac, en un temple flotant, on viuen un nen i un monjo que li ensenya el secrets de les plantes medicinals, el budisme, una forma de vida basada en l'equilibri. I així van passant diferents etapes de la vida.
Mentre la veia no parava de pensar en el bosc, en allò que m'ahvia dit aquell senyor. Descansar sobre el terra, estar a la vora dels arbres...
Gairebé podia notar la frescoreta, el vent , el soroll de les fulles que feien les imatges de la pel.lícula.
I em va fer molta il.lusió pensar que aquest cap de setmana marxem a la Cerdanya, i estarem enmig del bosc.. Quines ganes tinc que sigui divendres!!!
6 comentaris:
seria meravellós, poder sentir-se rodejat de gent, pel carrer et., com si estessim enmig del bosc
anonima coneguda
seria meravellós, poder sentir-se rodejat de gent, pel carrer et., com si estessim enmig del bosc
anonima coneguda
ummmmm tinc ganes de veure-lam pel que expliques penso que m'agradarà
Anònima coneguda: sí, seria meravellós estar a qualsevol lloc i trobar-te tan a gust com enmig del bosc.
Montserrat: sí, jo crec que et pot agradar. Però té tants moments bons com dolents. Com la vida... Si la veus ja em diras què t'ha semblat.
Bufff película dureta!!! veritablement és tan extramadament bonica com brutalment dura... de fet, tens raó, com la vida.
m'agradat veure-la... a part de llibres podries recomenar películes d'aquest estil ;-)
Sí, quan la vaig voler veure un altre cop no recordava aquesta part durilla. Però està molt bé. El que dius de les pel.lis és bona idea! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada