Reclama las cosas que quieres sintiéndolas y creyendo que son tuyas. ¿Cómo llegas a creer? Empieza por fingirlo. Actúa como si ya lo tuvieras. El Universo empezará a reorganizarse para hacer que suceda. La mayoría jamás nos hemos permetido querer lo que realmente queremos, porque no podemos ver cómo va a suceder. Siéntete cómo te sentirás cuando llegue. Siéntelo ahora.
"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed. Urano.
Está clar que si vols algo, has de tenir clar què vols. Si no tens les coses clares, demanar que se t'aclarin les idees, és un bon començament. Bon consell.
Imaginar, "sentir" que ja ha passat algo, que ja tens algo (abans que passi o ho tinguis) deu ser molt difícil. Aconseguir-ho, suposo que et deu fer sentir bé. Però no tinc prou clar que serveixi per aconesguir res (ho hauré de posar en pràctica a veure què passa).
Segurament la meva incredulitat és una mena de manca de "fe". Estar segur que quelcom s'esdevindrà, poder-ho sentir, creure-ho, tot, abans que passi és, sí, una qüestió de fe. Potser sóc dona de poca fe. Potser no l'he utilitzat gaire. Ho hauré de provar. Diuen que "la fe mou muntanyes".
1 comentari:
La felicitat és un camí, no un destí.
Publica un comentari a l'entrada