28 d’octubre del 2007

Adan+Eva i el Pecat Original




"Adán, la primera criatura humana (andrógina), es depositado en el Edén (...) es importante recalcar que Adán no es hombre sino ciratura andrógina. (...) todavía no está dividido en una pareja de elementos contrapuestos.


(...) Y sucede que Adán concibe el deseo de proyectar hacia el exterior y dar forma independiente a una parte de su ser. Semejante paso supone necesariamente una pérdida de Conciencia (la conciencia de la Unidad), y esto nos lo explica el relato diciendo que Adán se sumió en un sueño. Dios toma de la criatura completa y sana, Adán, un costado y con él hace algo independiente.


(...) El individuo completo y sano es dividido en dos aspectos diferenciables llamados "hombre y mujer". (...) La división hace posible la acción de la Serpiente que promete a la mujer (que es la parte receptiva de la criatura humana), que si come el fruto del Árbol de la Ciencia adquirirá la facultad de distinguir entre el Bien y el Mal, es decir, que tendrá discernimiento.

El pecado del ser humano consiste en su "separación de la Unidad".

El pecado original indica con especial claridad que el pecado nada tiene que ver con el comportamiento concreto del ser humano. En el transcurso de los siglos, la Iglesia ha deformado el concepto del pecado e inculcado en el ser humano la idea de que pecar es obrar el mal y que obrando el bien se evita el pecado. (...) Esta aberración teológica del pecado fue fatídica para la historia del cristinanismo. El constante afán de los fieles de no pecar y de huir del mal condujo a la represión de algunos sectores calificados de "malos" y, por consiguiente a la creación de una "sombra" muy fuerte.

Esta sombra hizo del cristianismo una de las religiones más intolerantes, con la Inquisición, caza de brujas y genocidio.

La verdadera religión nunca ha emprendido la tentativa de convertir este mundo en un paraíso, sino que enseña la forma de salir del mundo para entrar en la Unidad."

"La enfermedad como camino". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed.DeBolsillo(pg.62-65)





Els llibres que em vaig llegint de filosofies espirituals coincideixen en el concepte de la dualitat d'aquest món, el fet que tot ho dividim en "bo/dolent", "alt/baix" "vida/mort", etc, etc, així amb tot, i que hi ha una altra forma de Consciència que és la de concebre la Unió de totes les coses, i no pas la divisió en dos pols. En fi... tot plegat és complexe... i potser algunes coses no s'entenen pq em costa molt resumir-ho tant i que s'entengui (sorry...)


Conceptes que ens són "impossibles" d'experimentar així d'entrada, com el concepte "d'infinit", d'"eternitat", de "consciència còsmica", d'"unitat absoluta" , són possibles d'experimentar, ampliant així els nostres coneixements, la nostra consciència de la realitat.


És el que volen transmetre les diferents teories espirituals, les religions. Entre elles el Cristianisme. Però la majoria de les persones en quedem amb les explicacions literals i tot perd el seu sentit.


La mala interpretació que es fa dels llibres religiosos com la Bíblia, o el Coran, o el que sigui, és una mica com explicar-li a un nen el conte de la Caputxeta Vermella i aconseguir únicament que tingui por dels llops. O explicar-li el conte de la Blancaneus a un nen que té els pares separats, i provocar amb el conte que el nen agafi por a la dona del pare (la madrastrstra).


I la pena és pensar que a les persones ens ha passat algo semblant. Que algú amb uns coneixements diferents als de la majoria (no dic ni millors ni pitjors), ens hagi intentat explicar algo, utilitzant metàfores, i no haguem entès res de res i tot ho haguem agafat en sentit literal.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

bruixoleta...
m'agrada molt com expliques les coses, que a més poden aplicar-se a molts aspectes i moments..

això que dius al final, que sap greu que algú intente explicar-mos alguna cosa (ja sigue amb les seues paraules o amb el seu silenci) i que no siguem capaços de comprendre-ho... en el cas del silenci, me va "al pelo", perquè m'agafo el silenci en sentit totalment literal...
tens raó que estes lectures poden ajudar a aprendre.

ah... vigila amb l'arare, que ja t'ha enllaçat! és molt perillosa! està bé dubtar si volem fer les coses... i també està bé fer-les. com tu me dius sempre: el que faces, ben fet estarà. potser no sempre és així, però serveix i anima. gràcies.

una abraçada, amiguíssima

Barbollaire ha dit...

Hola!
De rebot de Ca l'Arare he arribat fins aquí...
Lloc que sabia existia però no com arribar...

Tot just començo a llegir a casa teva i, ara per ara, el que he trobat m'ha agradat força. Tant en el contingut com en la forma d'explicar-ho...

Si no et fa res, aniré passant...

I mira tu que encara ens trobarem aquí el "trio de la benzina": l'Arare, la xiqueta del Delta i aquest xerraire somnia truites...

Sols ens faltarà un somriure de la Cala...

No m'enrotllo més...

Amb el teu permís, un petonet dolç. (i no vull gels fetillera! ;¬P)
:¬)*

labruixoleta ha dit...

Hola Barbollaire!! Sempre que passis per aquí seras benvingut!! Una abraçada :-))

Iruna: pel que fa a les males interpretacions, a vegades és igual el que et vol dir una persona, l'important és el que tu entens. És difícil desxifrar-ne el significat. Potser encara més importants és el que tot plegat et fa sentir. Això és una resposta, és la resposta que tu sents.

Ei, què dius de l'Arare??? Sóc jo qui ha rondat el seu blog, és per un comentari que li he deixat que el Barbollaire m'ha trobat, no estic pas enllaçada.

BESSITOS!!