Ja vaig comentar que un professor de religió m’ajuda en la lectura del Nou Testament. Jo li demanava que volia conèixer el missatge de Jesucrist, les seves ensenyances. I que la seva vida, no m’interessava tant.
Em va respondre que la seva vida són les seves ensenyances i el seu missatge. I això em va fer parar i relfexionar una estona. Ho vaig trobar molt important. Perquè realment, si la teoria, el missatge, les ensenyances, són unes, però a la pràctica tot és diferent... això, en una persona que t’ensenya quelcom, crea força confussió.
Suposo que és important “predicar amb l’exemple”. Això denota, de moment, integritat i sinceritat. M’agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
24 comentaris:
deixa-m'hi posar cullerada ja des del principi. Si, segurament aquest home seria bo, i el que ell predicava també, com tantes altres religions i creences, però i els que creuen tenir la paraula divina a la seva boca que manen i s'envolten de riqueses i prenen com a seves aquestes bones ensenyances?
mira, hi ha homes que maten les seves dones perquè és clar... "l'estimava tant que..."
També hi ha dirigents polítics, que en nom del "comunisme i la igualtat entre persones" instauren dictadures.
Podria citar molts exemples més...
Si algú no coneix l'amor... podria creure que són el mateix que el voler posseir, la gelosia i l'agressivitat.
Si algú no coneix què significa la igualtat, podria creure que és un règim repressiu sota un dictador.
Sempre hi ha qui espatlla les coses. Normalment per reafirmar el seu poder.
Jo intento arribar a un lloc on crec que hi trobaré coses que m'agradaran, intentant silenciar les veus dels qui ho han espatllat tot. Si no, guanyen ells.
No em vull perdre res important.
Estas convidat a venir amb la cullera sempre que vulguis. Només faltaria! :-)
bona matinada, bruixoleta.
Vaig llegir el teu post d'ahir quan tornava de la feina ara fa unes hores. Et volia deixar comentari, però veig que t'has pres seriosament endinsar-te en aquest coneixement, i no t'atures.
Em sembla interessant que et cridi l'atenció això de "predicar amb l'exemple". De fet, tots els grans predicadors -o els que han escrit sobre ells- han basat la seva autenticitat en la coherència: el crist, mahoma, buda (has llegit siddharta?).
Crec, però, que qui t'ajuda ho fa amb un cert "interès". No malpensis. Vull dir que probablement és un interès sense intenció... només condicionat pels seus propis coneixements.
Si t'apropes a l'Islam i qui t'ajuda és un imam... segurament tindràs uns condicionants ben diferents de si qui t'ajuda és un estudiós hebreu de l'islam.
No vull ni puc prejutjar la persona que t'acompanya. Em sabria greu que em malinterpretéssis. Ni la conec, ni et conec a tu. Només opino pel que diuen les teves lletres.
Personalment opino que una cosa és la espiritualitat que es crea i recrea a partir d'una figura o d'uns ensenyaments... i l'altra és l'ús i l'abús que les institucions que han fet seva aquesta figura han fet al llarg de la història.
La fe cristiana -creure allò increïble segons la raó- pot ser tan bona per a una persona, com els coneixements islàmics per a una altra; o la iniciació -il·luminació ?- o camí de perfecció cap al no desig dels budistes.
En canvi, en nom d'aquestes espiritualitats "de l'amor als altres" hi ha hagut -i hi ha- qui ha encetat guerres, les ha mantingut, i ha escampat i escampa l'odi i la violència arreu.
Ja m'allargo massa. Potser algú m'ho encomana. :P
Pel tema que tens entre mans... només una darrera consideració: el mateix ensenyament, els mateixos evangelis, han servit als teòlegs i pràctics (teologia de l'alliberament a Brasil i sudamèrica, diverses "ordres" d'ajuda als més desvalguts a l'Índia i sudest assiàtic -Vicent Ferrer, teresa de Calcuta-), com als "guerrilleros de Cristo Rey" i organitzacions feixistes. Fins i tot Busch ha invocat el Deu Cristià en alguna creuada particular...
ens seguim comentant si no em tanques la porta!
petons i llepades d'un que, gràcies a Déu, és ateu!
Gatot com molt bé deia la bruixoleta a l'estrip, en nom de l'amor, o de la llibertat i la igualtat també s'han comés barbaritats sense nom.
El problema, en qualsevol àmbit, son aquells il.luminats que es creuen en possessió de la veritat absoluta: siguin catòlics, musulmans (ja veus quina van montant), jueus (pregunteu als Palestins), adventistes del 7te. dia, comunistes, gent de dretes, republicans...
El missatge hi és.
I la meva reflexió sobre el tema podria ser què, malgrat tot: els cismes, la burocratització i funcionariat que és l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana, la por que tenen a perdre el poder terrenal, malgrat prediquen el contrari..., etc, etc...
Malgrat tot això deia, el missatge original devia ser molt poderós.
Escrit per quatre persones molts anys després de produir-se els esdeveniments.
De 4 maneres diferents. Pel que sembla, crec, un d'ells ni hi era.
Malgrat totes les depuracions i transcripcions i adaptacions sofertes al llarg dels segles...
Però llegeix més enllà de les paraules i el missatge hi és: l'home és (hauria de ser) amor, estimació.
Començant per saber-se estimar un mateix.
Em quedo amb la frase aquella de: "Déu és Amor".
Mira, potser, tot el NT es podria resumir en això:
"L'home ha de ser amor. Ha de saber estimar. La resta vindrà sol".
Buf! també m'he deixat anar i segurament sols dient tonteries.
Espero em perdonis...
PEtonet dolç, nina ;¬)*
...o sigui..., simplificant, encara que no sigui costum meva simplificar:
Déu=Amor =>
=> Home=Amor =>
=> Home=Déu
De fet, estudiar els evangelis o altres texts apòcrifs sobre el tema, deixant de banda la perspectiva amb la que cada ull de cada autor analitzava els fets i sabent destil·lar el que de veritat ens interessa, ens deixa a les mans a Jesús com a home, amb les seves pors, les seves intencions, també amb les seves expectatives globals (com es comentava ahir a casa la Carme Rosanas, els seus dubtes, les seves raons.
Suposo que per un lloc o altre s'ha de començar i, fer-ho pel Nou Testament potser és lo més normal, però no seria bo ni recomanable quedar-se tant sols amb les conclusions d'aquesta lectura per a saber qui era Jesús. L'anàlisi de l'home per l'home mateix i no pels seus fets comptats per altres.
En fi..., no he simplificat gaire, no?
No..., si ja dic jo que això de simplificar no és lo meu! XD
jo vaig ser molt creient, després gens creient i ara una mica creient.
decideixo ser-ho una mica, perque el que em passa és que em sento millor quan soc creient i perque hi ha moments que tinc una mena de sensacions que em semblen espirituals.
pot ser sí que sóc fruixeta i necessito reforços espirituals,
perque crec que va d'aixó, de creure o no en l'espirit, creure que existeix algo que no es materia.
després el que diuen les diferents doctrines, és variable, però sempre hi ha una base comú: fé el bé.
i aquí està el problema: si no som capaços de fer-nos el be ni a nosaltres mateix........!
perque la humanitat ja se sap, no acabem de ser bons.
sembla que la existencia és així, els contraris, la calor i el fred, el bé i el mal, començar i acabar, riure i plorar
anonima coneguda
Hola Gatot! El que dius al final és ben cert. Aquesta persona que m'està ajudant, m'ho va dir des del primer moment: no hi ha una interpretació "correcta, única i vàlida" del NT. La interpretació depen de cada ú, és lliure. Per tant, hi ha gent que ho llegeix i se'n va d'ermità a meditar a la muntanya, hi ha qui es queda igual, i també hi ha qui agafa una metralleta i comença a disparar.
Per tant, jo hauré de fer la meva pròpia interpretació. Pel que dius de la influència d'aquesta persona que m'ajuda, un dia li vaig preguntar per què és professor de religió en un institut públic (lo qual no és molt fàcil) si ho tindria més fàcil en una escola privada i religiosa. I em va contestar que ell ensenya cultura religiosa, com qui pot ensenyar filosofia, i que no preten adoctrinar ningú.
Segurament els seus coneixements m'influencien, però vaja, més aviat em situa en el context històric, em parla del procés de redacció dels evangelis, de les traduccions, de les relacions que hi ha entre ells, i amb això em va guiant en la lectura, però sense opinar sobre la interpretació.
He llegit Siddhartha, el tinc comentat al blog (17 ocotubre 2007). Encara no ens coneixiem tu i jo.
Totalment d'acord amb tu en què una cosa és l'espiritualitat d'una persona, i l'altra tot allò que es pot organitzar i institucionalitzar al seu voltant. Per això intento conèixer la figura de Jesucrsit, sense tenir en compte tot el que ha passat els següents 2000 anys.
I evidentment, qualsevol religió és tan bona com les altres.
Tens la porta oberta sempre! no has dit pas res que m'hagi molestat en absolut.
Una abraçada!! :-))
Hola Barbollaire!! això és lo trist, que en nom de l'amor ,la llibertat i la igualtat, s'han comès tantes barbaritats que per desgràcia hi ha gent que té por d'estimar, que té por de ser lliure i inclús por d'acceptar-se com una persona igual que qualsevol altra.
Jo, de fet, de moment, pel que he anat llegint dels evangelis, trobo precisament un missatge d'amor, llibertat i igualtat. I m'està agradant.
I una altra cosa molt important que has dit tu, i que pensava incloure-la en algun post posterior és que realment el missatge és molt poderós, i per això pot fer-se servir per coses molt bones, però també per fer molt mal. El poder, sovint té aquestes dues cares. Cal anar amb molt de compte.
També és important això que dius que el problema és quan algú creu tenir la "veritat absoluta". És una mica el que li comentava al Gatot. Mai pots aturar-te en una interpretació determinada (és caure en una secta, sigui legal o no), i tampoc pocs aturar-te en una única interpretació personal (cal evolucionar). Això m'ho va comentar el senyor amb qui estudio el NT i em va semblar molt important.
No has dit cap tonteria. Més aviat has dit coses molt importants.
Una abraçada!! :-))
Veig que has entrat dins el NT.
Em sembla correcte això de que s'ha de predicar amb l'exemple. Altre cosa no tindria cap valor i menys en un profeta...fill de Deu?
Per tant, la idea de conèixer bé a Jesús de Natzaret se't complica.
La seva vida, abans de convertir-se en pública també hi conta i crec que ha esta molt tergiversada al llarg dels segles. També cal tenir en compte la coexistència a la mateixa època d'altres "santons" com Jesús que l'Església va rebutjar...i la possible coneixença del Budisme per part de Jesús?
Bé, suposo que el teu "assessor" espiritual et posarà al corren del que no sàpigues. ;-)))
Insisteixo en que...ànims!!!!
Uns petons pel camí!
Monalitza! em sembla que avui, has estat la que més ho ha simplificat tot.
La deducció del començament de tan simple, és molt complexa. Ho hauria de pensar i reflexionar molt abans de tenir una opinió al respecte. Tot just començo i de moment no diré res.
És molt important el que dius, que el NT ens deixa un Jesús que és un home. Amb pors, dubtes, inquietuds, expectatives, intencions, etc. Això és realment important.
sobre la possibilitat de conèixer Jesús, segur que com més informació es tingui, de diferents fonts i altres llibres, millor. De totes formes, és difícil trobar llibres que tinguin al darrera una feina tan minuciosa amb les traduccions i l'estudi de la validesa de les fonts. Però n'hi ha molts, això segur.
Has simplificat molt!! segur que molt més que jo...
Una abraçada! :-)
Hola anònima!! Em sembla perfecte que siguis tot lo creient o poc creient que vulguis, i sobretot si et fa sentir millor.
Sobre el fet de ser fluixeta. Tots tenim una part més fluixeta que necessita creure en algo. Sigui en l'espiritualitat, sigui creure en l'amor, creure en la felicitat, en la sinceritat, el que sigui.
I tens raó: les persones tenim una mica de tot, de fred, de calor, de riure, de plorar, de bé i de mal. I potser els mestres espirituals el que intenten és recordar-nos la part "bona" que tenim, per potenciar-la i viure tots una mica més en harmonia.
Un somriure, i una abraçada bona! :-))
Hola Kamal! com dius tu, és difícil conèixer la vida d'algú que va viure fa més de 2000 anys. Encara més difícil conèixer-la objectivament, pq està narrada a partir d'altres persones, i això deixa empremta, segur.
Però segueixo tenint molt present el consell que em vas donar el primer dia: miro de llegir de forma intuitiva. Procurant mantenir una intuició el més "intacta possible".
I en tot cas, només influenciada per mi mateixa i la meva interpretació que sempre serà subjectiva (no pot ser d'altra manera). És l'"empremta de l'observador".
Una abraçada i gràcies pels ànims!
Em sembla que la majoria de coses que volia comentar en els següents posts ja han anat sortint en els comentaris d'avui.
Això em facilitarà la feina de relfexió, i de redacció dels propers posts.
Estic contenta d'haver trobat tants pensaments i sentiments!!!
I ara: me'n vaig a sopar que són les 23:51 i segur que se m'ha gelat la sopa!!!!!
:-)))))
em dirigeixo als varios ateus que esteu per aquí,
jo sento una emoció espiritual,que em sembla una mena de felicitat, en alguns moments, quan "crec" i aquesta emoció, no l'he sentit en cap moment, quan no "crec"
La pregunta és
¿ PER QUÉ ?
anónima coneguda
ai, bruixoleta...!
fa dies que no et puc comentar... la meua ignoràncica religiosa (de qualsevol religió) és gairebé total. la formació que he rebut a casa és, com dius, en bona part antireligiosa (mon pare s'està "los pésimos ejemplos de dios", del pepe rodríguez, i saps que des de que tu i jo el coneixem com a mínim ha tingut un interès especial, jo diria necessitat, de "desmuntar" la religió en què ell va ser educat i potser la mateixa idea de "religió" com a doctrina amb voluntat de "guiar", pautar, determinar, el comportament de les persones, les nostres vides, les nostres relacions...
és curiós: me sembla que ell té esta actitud antireligiosa precisament per la seua pròpia idea del "bé", que en molts aspectes s'assembla a la idea del "bé" que molts "prediquen" i alguns també practiquen.
encara que mai he sentit res dintre meu que m'aprope a cap tipus de "fe", res que em face "creure" en l'existència d'un o més déus, m'gradaria no ser "antireligiosa"... m'agradaria poder respectar i comprendre el sentit de les religions. potser per a això cal abans conèixer... que és el que tu estàs intentant fer... però m'agradaria també poder respectar i més o menys comprendre el sentit de les religions encara que no les conegue. si tu mos ho apropes, i a més d'esta manera que tens d'apropar-mos les coses, fixant-te en allò que tenen d'agradable (és que dir "bo" me costa...), per mi encantada.
noia... com pot una religió predicar i a la vegada donar exemple? a través dels seus llibres? de les persones que la representen? a través dels seus "predicadors" i dels seus "practicants"?
potser abans te pregunto: esta religió, vol "predicar" i vol "practicar"?
pot una "religió" no voler adoctrinar o ensenyar? pot una religió només mostrar-se? què diu la religió: que "hem de..." i "no hem de"...? o que "podríem", "podem"...?
"no hi ha cap mal o voler fer el bé... i a intentar que els altres també ho facen..." (sembla una frase senzilla... però comporta tantes coses...!) tu ho has anomenat: la idea del "bé" i del "mal"... notedigonà!
noia... parles també de la sinceritat, de la integritat... de la confusió que provoca quan algú diu una cosa i en fa una altra... la contradicció entre allò que diem i el què fem és un dels aspectes que més s'ha criticat de l'església... però també de natros mateixos quan mos sentim "incoherents"...
i allavons ve algú i mos tranquil·litza dient que som "persones"... que no som "déus" ni "exemples"... que podem tenir confusió, contradiccions... que no és "dolent" tenir-ne... a vegades fins i tot se recomana "dubtar"... com una prevenció de possibles "veritats absolutes"... i també com a forma de comprendre... de conviure amb la persona que som i amb les persones que mos envolten, que tampoc són "déus" ni "exemples"...
una persona pot ser molt coherent... i a la vegada pots pensar que està fent "el mal". si et diu que et vol matar i ho fa, serà coherent... haurà posat en pràctica allò que predicava... però... les coherències poden ser molt diverses...
imaginant per un moment que acceptem "l'exemple" de jesucrist. espero les teues lectures... per què va dixar que el crucifiquessen? va intentar escapar? va pensar que podria servir d'exemple? i d'exemple en quin sentit? què pensava ell de quan actuem contràriament a l'exemple? apareix al nou testament la idea del pecat? i la del perdó? la necessitat de confessió? tot això són idees que ja sortien de la seua boca, de la seua pràctica? o són "interpretacions" que n'ha fet l'església?
bruixoleta... te pregunto tot això perquè no ho sé. no en tinc ni idea... i són algunes de les coses que més m'han fet sentir "por" de la religió...
te dixo este comentari llarg i desordenat perquè fa dies que intento dixar-te'n i no puc...
tinc ganes de continuar llegint-te...
d'això que pregunta l'anònima coneguda... no sé per què ella només sent "felicitat" quan "creu"... només puc dir-li que "sense creure" jo també he pogut viure la sensació de la felicitat.
una abraçada
hola, Iruneta bona.
no,no, no dic que només em sento feliç quan crec, dic que em sento feliç d'una manera especial, suposo que espiritual, només quan crec.
Jo mai estic segura de res, tampoc de que això sigui exactament així. Però m'ho sembla molt, que alguns bons sentiments que sento de tant en tant, estan relacionats amb algo espiritual. jo qué sé.
I ara veig que també penso que si existeix l'espirit, tan si s'hi creu com si no, aquests sentiments espirituals apareixen en tothom i sobretot en una bona persona com tu...........
pèrò i els dolents, no poden tenir bons sentiments, espirituals?
Acabo dient que alguna de les diferents classes de felicitat que sent la Iruneta, és espiritual?
Pues sí.
ep!, m'agradaria llegir qué opineu de tot això els ateus i els no ateus
anónima coneguda
Hola Anònima Coneguda.
Com a ateu practicant he de dir que no crec en cap religió. No m'allargaré en els motius, doncs penso que això depèn de cadascú.
Ara, si et diré que em sembla més coherent amb el meu pensament, viure en harmonia amb mi mateix, amb els que m'envolten, amb tota la natura i tot l'univers. De fet, em considero part del cosmos, part de la energia còsmica.
Jo em puc sentir feliç, però molt, xerrant amb gent, sentint l'ésser humà que tinc al davant, sentint
que formo part de una col·lectivitat, sentint el diguem-ne amor que a cops desprèn alguna persona, etc.
Et podria dir que el Budisme no té ni sant ni deus i que cadascú és deu i porta el tot dins seu , però hi ha gent que diu que es una religió.
Tanmateix el Taoisme és el mateix i es tan sols una forma de vida. I et pots sentir feliç només per poder Compartir moments de la teva vida amb algú com tu.
Molts Petons d'energia!!!!
Noia... quants dubtes em planteges que jo no et puc resoldre... perquè pots comptar, jo tot just començo i encara tinc més dubtes que tu.
Em dius que encara que ets atea, no vols ser "antireligiosa". A mi no em sembla malament que algú que ha conegut les religions i no li agradin sigui anti-religió. Però tenir tanta mania a algo que pràcticament ni coneixem, tampoc és lògic.
I ara et diré una cosa molt important per a mi: jo no tinc interès especial en conèixer el cristianisme com religió organitzada, ni tampoc entrar en cap variant de les moltes que té.
M'interessa conèixer només UNA persona: JESUCRIST.
Per tant, no et sé respondre a si una RELIGIÓ pot predicar amb l'exemple o no. Tampoc si vol adoctrinar o ensenyar.
Quan em preguntes per Jesucrist. En "ello estoy", intentant treure algunes conlcusions meues, personals i subjectives. Si aclareixo algo, intentaré explicar-ho.
BESSITOS!!! :-))))
Hola anònima. Si tenir experiències i sentiments espirituals et fa sentir moments de felicitat, és perquè ets una persona espiritual.
Potser no tothom ho és. Potser tothom ho és i no ho treu?
No tothom és bo. Potser tothom és bo i no ho treu?
No tothom és dolent. Potser tothom és dolent i no ho treu?
Suposo que cada ú ha de trobar el camí on es troba més còmode i l'ajuda a potenciar el millor de sí mateix.
Una abraçada espiritual i forta!:-)
(i una altra per al Kamal, si arriba a llegir fins aquí)
bona nit...
al canal 33 estan fent un programa, (S)avis i, justament estan parlant amb Vicenç Ferrer...
Sentint-lo m'ha fet pensar en aquest blog, en tu, bruixoleta, i en el que s'està parlant aquí.
Si no ho heu vist espero ser capaç de transmetre alguna de les coses que ha dit i m'han impactat
"El món és tal qual és ara", venia a dir què, nosaltres no podem canviar el món, ni com és ara, però si podem anar assentant les bases per que vagi canviant...
L'altre cosa que explicava era què, si tothom que va a l'India buscant l'espiritualitat, el ioga, etc... sortís al carrer a regalar, a fer, a donar una acció bona, la que fos, per senzilla que fos, tota la resta vindria sol.
Ell havia sigut jesuïta i ho va deixar.
Com en Pere Casaldàliga al Brasil. Homes bons. Que han assumit la força del missatge sense imposar creences. Ni la seva...
Ajudant, ensenyant..."predicant amb l'exemple"
Aiiiiiixxxx! Em sembla que m'he deixat anar pel que m'ha impactat el programa i he tornat a marxar el tema...
Nina, si ho creus convenient, el.limina el comentari...
Un petonet dolç. bruixoleta ;6)*
Hola Barbollaire, acabo de penjar un post i després he vist el teu comentari.
Jo tb he vist un trocet (el final del programa, quan m'ho han dit l'anònima coneguda i la M.)
Eliminar el comentari?? que va!! si jústament t'anava a dir que potser millor si el penges a l'últim post pq aquí potser ja no hi passa tothom.
Una abraçada i gràcies per pensar en el blog en veure el programa! :-)))
amb permís, bruixoleta i contestant a anònima coneguda...
dius "sensacions que em semblen espirituals" en el teu primer comentari.
vull imaginar (o recordar) moments en els quals vaig intuir que sentia sensacions espirituals... jo, també, de jovenet era molt, molt creient. Suposo que vaig arribar a "viure" el que es podria descriure com a una experiència mística.
Les sensacions que tenia -molt plaents- eren processades pel cervell. I el cervell enviava estímuls a diferents parts del cos. O això diuen els científics. Que no tinc perquè creure-me'ls tampoc.
En tot cas, sé que en aquells moments, tenia consciència d'una experiència espiritual, en tant que no anava lligada a processos ni desitjos físics.
Però en altres moments, he tingut sensacions igualment plaents -lligades si a a sensacions físiques compartides- que m'han fet pensar que l'esperit no és tant volàtil. I que en definitiva, el plaer místic o terrenal, depèn de la capacitat i la voluntat del cervell de processar-lo i de interpretar-lo.
Si de cas... és només la meva opinió i no vull convèncer ningú. No fos cas que se m'acusés de voler adoctrinar!!! :)
petons i llepades sensitives i sensorials!
Hola Bruixoleta, he vingut de cal Barbollaire que ha posa t un link d'aquest post. No em pensava que em donaria tanta feina, amb aquesta discussió tant llarga.
A mi m'agradaria afegir una cosa referent a la vida de les persones i a les seves idees, una frase anònima que m'agrada:
“Si busques un bon mestre, a més a més de les seves teories, estudia la seva vida: si no t’agraden les dues coses, busca’n un altre.”
I a més a més d'això una altra cosa, que jo crec que l'espiritualitt o aquesta mena de sentiment diferenciat, d'una felicitat especial o diferent, no ha d'estar forçosament lligada a la religió. Un sentit de transcendència el pot tenir tothom, creient o ateu. És interessant en aques t sentit el llibre "L'ànima de l'ateïsme" que explica les sensacions de transcendència i d'unitat amb la vida, d'un filosof que és ateu: Comté-Sponville.
Tothom ha de seguir els seus interessos. I precisament la vidsa de Jesucrist em sembla que pot ser prou interessant com per a conèixer-la i reflexionar-hi.
Una abraçada a tots. M'agrada la vostra conversa.
Hola Carme! Benvinguda! :-))
La frase que has posat és genial. La tindré sempre en compte.
Mira, et confessaré una cosa: jo, a hores d'ara ja no sé què vol dir religió o espiritualitat, o la relació o no que poden tenir.
Va, un moment, que ho miro al diccionari... Veig que a la religió se li associa la creença en una o més divinitats. La definició de Déu: és "ésser sobrehumà al qual s'atribueix el poder sobre el món i els éssers que hi viuen.". I per espiritualitat trobo: relatiu a l'esperit: substància immaterial considerada com a principi de vida, substància incorpòria.
Així que sí, es pot tenir un sentiment "espiritual", un sentit de trascendència i no tenir que creure en l'existència de cap déu o ésser sobrehumà.
Uffff...... quins temes tan complicats!
Gràcies per venir i per la teva informació! A mi personalment, cada comentari em fa reflexionar, aprofundir i anar posant una mica de llum a tots aquests temes.
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada