14 de març de 2008

afectuosament, m'hi fixo


Molts dels mestres i autors que estic llegint comencen les seves explicacions remarcant la importància que té el “desaprendre”, o el fet “de deixar de banda els prejudicis”, i començar “oberts de ment” a l’hora d’aprendre o analitzar quelcom. Suposo que abans d’arribar a cap conclusió, és important fixar-se, observar, estar atents i oberts a totes les possibilitats, ja que sovint ho fem al revés: primer arribem a una conclusió sense haver-nos parat gaire a observar res.. I en Krishnamurti, també destaca tot això:

"Tienen un concepto, una idea, una conclusión acerca de lo que es el amor. En tal caso, no pueden investigar. Si ya dicen: “eso es así”, están acabados." Pg.109

"Estamos investigando juntos; juntos emprendemos un viaje hacia temas más bién complejos y, para investigar de este modo, tiene que haber una condición de intensidad, una mente no atada a ninguna creencia o conclusión particular, sino deseosa de llegar muy lejos, no en distancia de tiempo, sino en profundidad." Pg.11

"Ustedes saben, cuando tienen un hijo pequeño, escuchan sus llantos, sus palabras, sus murmullos. Están tan interesados en él, que escuchan. Están tan tremendamente atentos que, aun cuando se encuentren dormidos, se despiertan. Ahora bien, con la misma calidad de atención, de afecto y cuidado que dedican a cada movmimiento de ese hijo, ¿podrían observar el espejo que son ustedes mismos?. No a mí, no me estén escuchando a mí, estén atentos con esa extraordinaria concentración de afecto y cuidado, al espejo que son ustedes mismos y a lo que ese espejo les dice." Pg. 104

Sobre el amor y la soledad”, Krishnamurti, Ed.Kairós.

8 comentaris:

Kamal ha dit...

Es impressionant com hi ha gent que sap aprofundir tant en coses tan normals , coses de cada dia que molts cops ni tan sols ens adonem de que van amb nosaltres. Desaprendre, mirar-nos al mirall del nostre jo, sense prejudicis, sense jutjar per endavant...
Noia, crec que me'n vaig corrents al mirall més proper ..a veure com soc en realitat...doncs això que dius m'ha arribat.
Ja sé de què treballes. Encara que ho amaguis, tu treballes de Lectora i fas hores com a Crítica literària ,oi? ;-)

Una abraçada davant del mirall

Gatot ha dit...

és una actitud, oi? bruixoleta? no només quan ens proposem entendre alguna cosa: quantes vegades abans de parlar amb una persona... no ens hem armat i carregat de prejudicis?

petons i llepades sense prejudicis!

labruixoleta ha dit...

hola kamal!! si et poses davant el mirall per descobrir com ets en realitat, ja saps què ens diu en K.: que ho hem de fer molt atentament, alerta i sobretot molt afectuosament!!!

Tu ets sempre una persona afalagadora i afectuosa, aquest reflelxe de tu mateix ja te'l dic jo :-))))

Lectora i crítica professional?? Són els llibres els meus pianos blaus??? No sé, no sé... jajaja ;-)

Una abraçada afectuosa!

labruixoleta ha dit...

hola gatot!, tens raó, això dels prejudicis ens acompanya a tants llocs... massa i tot! Segur que tenim idees preconcebudes de la gent, de nosaltres, de les coses, de com ens anirà el dia... de tot!!!

Però si ens hi fixem i ens ho proposem, segur que podem canviar i desaprendre moltes d'aquestes idees que no ens ajuden gens i només porten a confussions i a ser inflexibles.

Una abraçada amb la ment oberta i atenta! :-)))

Kamal ha dit...

Hola Bruixeta, torno a ser jo.
No soc pas afalagador. El que si que es veritat es que m'agrada dir a les persones el que penso d'elles. I, sobretot, crec que les persones que tenen algun valor i son bona gent, se'ls ha de dir, ho han de saber i, a més, se'ls ha de tractar bé, cuidar-los, doncs son una especie en perill d'extinció.
I saps?...aquest blog és un niu d'espècies en perill! ;-))
Ja esta...

Sweet Dreams for you! ;-)

Iruna ha dit...

a l'espill interior puc intentar trobar què penso, què sento...

en la relació amb els altres, no sé si és suficient mirar i escoltar l'espill interior... perquè a vegades natros tenim una percepció de les coses i dels sentiments... uns desitjos... i no sempre són coincidents amb els de les altres persones...

està bé poder expressar els espills que tenim cadascú... oralment i com sigue...

qualsevol cosa a la vida potser també té alguna mena d'espill... si mos hi fixem, no és segur que poguéssem interpretar ben bé allò que hi ha o que vol significar... però més difícil encara és relacionar-se amb el món sense intentar sentir què hi ha

bruixoleta... no sé si el krishnamurti ho dia perquè pensava que només escoltant l'espill interior ja d'alguna manera estem més predisposats a escoltar els altres i tot allò que mos envolta... va per aquí la cosa?

noia... avui he dormit unes dotze hores seguides... increïble! quin gustet... me sembla que necessitava una cura de son

bon cap de setmana, bruixoleta

labruixoleta ha dit...

hola kamal! doncs me n'algro que pensis això, i ja saps, tu tb ets una d'aquestes espècies en perill que volen per aquest niu :-))

labruixoleta ha dit...

noia... dotse hores... què bé, això és una cura de son fantàstica!

Jo no sé exàctament què vol dir en K., però com dius tu, entendre o conèixer als altres és molt difícil, les interpretacions sempre estaran influenciades per natros mateixos. I aquí és on cal mirar-mos a natros: per què fem una interpretació determinada d'algú o algo? per què reaccionem de determinades maneres?

Suposo que val la pena parar un ratet de tant en tant i estar atents als nostres moviments, i fer-ho amb carinyo i sense prejutjar-nos a natros mateixos. Només observar-mos carinyosament, sense jutjar.

Una mica el que diu en K., és que per a conèixer les persones i tot allò que mos envolta, una bona forma de començar és conèixe's a un mateix.

I tb està bé anar fent i no fixar-se en res i deixar-se portar i sentir tot el que hi ha. Hi ha moments per a tot.

Bessitos!!!!!