L’altre dia em deien que hi ha una persona de la meva família que s’està llegint un llibre (no sé com es titula) que “desmunta” la Bíblia.
A la meva família està plè de persones que van rebre una educació religiosa (en uns temps en què tampoc hi havia moltes opcions). I de petits o joves, eren creients. Els que els van "educar" van aconseguir allò que volien. Però en algun moment de la seva vida van començar a pensar per ells mateixos i han arribat a la conclusió que la religió no els agrada, que no són creients. Perfecte.
Jo he crescut envoltada d’ateus, i educada no només com atea, sinó que inclús diria: com una persona “anti-religiosa”. De fet, no fa gaire vaig rellegir els meus diaris d’adolescent, i faig por de lo radical que era en contra de la religió. Els que em van "educar" van aconseguir el que volien. Però ara és hora de pensar per mi mateixa, i penso que tampoc puc “desmuntant” allò que ni tan sols conec (o que, si més no, conec de forma molt superficial).
En un blog on comento llibres de mestres espirituals em semblava que en algún moment m’havia d’apropar al cristianisme. Però em feia tanta mandra, ho veia tan fosc, tan repressiu, tan castigador, tan horrible com m’havien dit... Aix... hi estava arribant pel camí més llarg... Donant voltes i voltes, perquè en el fons no hi volia anar... Vaig començar llegint un llibre que es titula “Els evangelis gnòstics”, que són apòcrifs, o sigui no reconeguts per l’esgèsia catòlica. I em van semblar interessants. Segurament perquè no estaven d’acord amb l’església catòlica.
Tinc la sort de conèixer un teòleg, professor de religió, i em va advertir que segons quines traduccions de textos antics, poden canviar totalment el significat d’un missatge. El Gatot m’explicava el mateix en un comentari, fa temps. I finalment he decidit començar amb el Nou Testament, seguint els consells d’una apreciadissima persona (el professor de religió) que m’està donant un cop de mà.
Així que aquí començo una sèrie de posts que parlaran del Nou Testament.
Em sembla lògic muntar algo primer, i després ja decidiré si jo també ho vull desmuntar o no...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Hola La Bruixeta,
Em sembla una inquietud molt lloable,
com totes les teves. Munta i desmunta al teu gust , sense deixar que ningú et marqui el pas, ni la direcció.
Jo sóc ateu-practicant de fa molts anys per culpa de qui va voler que fos creient. Procura deixar els prejudicis a un racó de la habitació i entra dins el NT amb el teu instint intacte. Segur que els teus escrits seran profunds i imparcials.
Vinga...i sort!
Una abraçada d'ànims!! ;-)
Hola Kamal! intento profunditzar, i com el tema m'agrada crec que ho aconsegueixo. Tb intento ser imparcial, això em costa més. Estic plena de prejudicis i cada cop me n'adono més.
Miraré d'entrar dins el NT de forma instintiva, és un gran consell!
Moltes gràcies!! :-)))
un bon projecte i difícil.
Que tinguis sort, o hauria de dir... que Deu t'ajudi, o no!
salut!
jajajaja! sí, que Deu m'ajudi. O no... pq em sembla que en això només estic jo amb mi mateixa. O no...Quin lio :-S
Salut :-)
Bruixoleta...
Jo crec que moltes de les persones que varen ser educades en la religió d'una manera extrema, radical, sense opció a l'analisi, a la decisió personal, són les que després han estat més crítiques, més contraries a la religió catòlica...
Jo no estic en contra del sentiment cristià però si en contra de la institució jeràrquica, sesgada i dominant que monopolitza aquest sentiment i se'l fa propi, com també s'apropia de la seva descripció i expressió... que controla, defineix, interpreta i "gestiona" tot plegat envoltada de secretismes i d'ambicions de poder (del terrenal) sense opció a la revisió, a l'estudi...
Perdona... em desvio del tema...el què vull dir és que m'interessa molt aquesta recerca teva aliena a la institució en si mateixa i a la interpretació que ofereix per buscar el què a tu et pot ajudar a entendre...
Et segueixo com sempre...
Petons
M
Jo, com sempre, no et segueixo, més que res perquè sóc nova a casa teua, però et seguiré perquè el que escrius és interessant.
Sort que has decidit començar pel Nou Testament! Es pot dir que és una mica més divertit i mogudet que l'Antic. XD
Has sentit parlar de l'Evangeli de Judes? No fa massa es va emetre per TV3(crec)un reportatge sobre el tema i va ser prou interessant.
El resultat de la traducció de l'Evangeli de Judes capgira moltes de les coses que ens han explicat sobre el Nou Testament. La primera és que en Judes, per contra de ser el traidor de Jesús, va ser l'executor dels propis plans d'aquest, ja que sembla ser que Judes era l'apòstol més fidel en el qui més confiança hi dipositava el mestre.
Ambtot, i a part dels texts que s'ha escrit, no hem de deixar de banda que la bíblia sempre ha estat una interpretació particular d'uns fets.
Així, com una tiradora de cartes interpreta el Tarot, certes persones van interpretar els aconteixements que es succeiren en aquells temps i de la manera en que les seves ments, més o menys privilegiades o més o menys preparades van creure.
Tinc ganes de llegir sobre el que escriuràs :)
Perdona'm la meva "botifarra" d'entrada. No és la millor tarja de presentació una llargada molt gran, però és que sóc molt rotllera jo, quan m'hi poso :)))
Una abraçada.
hola M., un altre cop: em sembla perfecte el teu post.
És el que miro de fer, llegir el NT sense tenir en compte tot el que la esglèsia catòlica ha interpretat o ha fet en relació al tema.
Tot i que és difícil entrar en el cristinanisme, en els primers textos escrits, sense tenir en compte tot el que ha passat posteriorment.
De totes formes, miro de ser, tb, més tolerant amb l'esglèsia catòlica, perquè estic segura que tot i que hi poden haver persones o grups que són molt radicals, i si coincideix que són els més poderosos, poden fer molt mal. Estic convençuda que també s'hi troben excel.lents persones.
Una abraçada ben forta!!
Hola Monalitza! Benvinguda a casa! :-))
Sí, he sentit a parlar de l'evengeli de Judes, i del fet que potser estaven d'acord (ell i Jesucrist) en què l'havia d'acusar.
He encertat començant pel NT? que bé!! de fet, m'ho van recomanar. Jo, vaig molt perduda, i una persona m'aconsella i m'ajuda. Menys mal!!
El que dius al final és genial. Molt ben exemplificat. Pq els evangelis (que de moment és l'unic que he llegit), són interpretacions o inclús l'experiència religiosa o mística, que determinades persones van fer d'uns fets.
Molt bona l'aclaració. Trobo que és molt important.
Et pots enrotllar tant com vulguis. Estic encantada de trobar-te per aquí, pq de moment, només et coneixia de vista. O sigui de veure't per casa d'altres.
Una abraçada! :-)))
Moltes gràcies, bruixoleta :)
Publica un comentari a l'entrada