29 d’octubre de 2007

LA ENFERMEDAD COMO CAMINO





"La enfermedad como camino", de Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dhalke, és un dels llibres que més m'ha agradat de tots els que he llegit els últims anys. Perquè no només m'agrada, sinó que m'entussiasma, i això només passa algunes vegades.


L'objectiu del llibre és ajudar-nos a re-aprendre el llenguatge dels símptomes. A conéixe'ns millor, a descobrir allò que ni tan sols sabem de nosaltres mateixos, gràcies a senyals que apareixen en el nostre cos en forma de malalties. Per tant, la malaltia es converteix en una eina de treball, en una ajuda per aconseguir l'equilibri, el creixement personal.


La primera part inclou les bases teòriques que ajuden a entendre els conceptes de "malaltia" i "curació". Mentre que a la segona part es fa un anàlisi del significat de diversos estats patològics concrets, les infeccions, els mals de cap, trastorns digestius, etc.


Els anteriors 4 posts del blog inclouen fragments de la primera part del llibre, i alguns comentaris personals meus. És potser dels llibres que més m'ha costat resumir, i tinc la sensació que el resultat són uns posts densos i difícils de païr, així que ningú faci cas dels meus posts, que el llibre és molt entenedor i molt, molt interessant!!

28 d’octubre de 2007

Adan+Eva i el Pecat Original




"Adán, la primera criatura humana (andrógina), es depositado en el Edén (...) es importante recalcar que Adán no es hombre sino ciratura andrógina. (...) todavía no está dividido en una pareja de elementos contrapuestos.


(...) Y sucede que Adán concibe el deseo de proyectar hacia el exterior y dar forma independiente a una parte de su ser. Semejante paso supone necesariamente una pérdida de Conciencia (la conciencia de la Unidad), y esto nos lo explica el relato diciendo que Adán se sumió en un sueño. Dios toma de la criatura completa y sana, Adán, un costado y con él hace algo independiente.


(...) El individuo completo y sano es dividido en dos aspectos diferenciables llamados "hombre y mujer". (...) La división hace posible la acción de la Serpiente que promete a la mujer (que es la parte receptiva de la criatura humana), que si come el fruto del Árbol de la Ciencia adquirirá la facultad de distinguir entre el Bien y el Mal, es decir, que tendrá discernimiento.

El pecado del ser humano consiste en su "separación de la Unidad".

El pecado original indica con especial claridad que el pecado nada tiene que ver con el comportamiento concreto del ser humano. En el transcurso de los siglos, la Iglesia ha deformado el concepto del pecado e inculcado en el ser humano la idea de que pecar es obrar el mal y que obrando el bien se evita el pecado. (...) Esta aberración teológica del pecado fue fatídica para la historia del cristinanismo. El constante afán de los fieles de no pecar y de huir del mal condujo a la represión de algunos sectores calificados de "malos" y, por consiguiente a la creación de una "sombra" muy fuerte.

Esta sombra hizo del cristianismo una de las religiones más intolerantes, con la Inquisición, caza de brujas y genocidio.

La verdadera religión nunca ha emprendido la tentativa de convertir este mundo en un paraíso, sino que enseña la forma de salir del mundo para entrar en la Unidad."

"La enfermedad como camino". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed.DeBolsillo(pg.62-65)





Els llibres que em vaig llegint de filosofies espirituals coincideixen en el concepte de la dualitat d'aquest món, el fet que tot ho dividim en "bo/dolent", "alt/baix" "vida/mort", etc, etc, així amb tot, i que hi ha una altra forma de Consciència que és la de concebre la Unió de totes les coses, i no pas la divisió en dos pols. En fi... tot plegat és complexe... i potser algunes coses no s'entenen pq em costa molt resumir-ho tant i que s'entengui (sorry...)


Conceptes que ens són "impossibles" d'experimentar així d'entrada, com el concepte "d'infinit", d'"eternitat", de "consciència còsmica", d'"unitat absoluta" , són possibles d'experimentar, ampliant així els nostres coneixements, la nostra consciència de la realitat.


És el que volen transmetre les diferents teories espirituals, les religions. Entre elles el Cristianisme. Però la majoria de les persones en quedem amb les explicacions literals i tot perd el seu sentit.


La mala interpretació que es fa dels llibres religiosos com la Bíblia, o el Coran, o el que sigui, és una mica com explicar-li a un nen el conte de la Caputxeta Vermella i aconseguir únicament que tingui por dels llops. O explicar-li el conte de la Blancaneus a un nen que té els pares separats, i provocar amb el conte que el nen agafi por a la dona del pare (la madrastrstra).


I la pena és pensar que a les persones ens ha passat algo semblant. Que algú amb uns coneixements diferents als de la majoria (no dic ni millors ni pitjors), ens hagi intentat explicar algo, utilitzant metàfores, i no haguem entès res de res i tot ho haguem agafat en sentit literal.

Filosofies espirituals



" Lao- Tsé, dice en el 2º verso del Tao-Te-King:


El que dicie : hermoso
está creando: feo
El que dice: bien
está creando: mal.
(...)

Así pues el sabio
(...)

Lleva en sí todas las cosas
en busca de la unidad.
(...)
y porque nunca reclama
nunca sufre pérdida.


Todos los sistemas metafísicos, religiones y escuelas esotéricas, enseñan única y exclusivamente este camino de la polaridad a la unidad


La conciencia universal de este paso de la polaridad a la unidad lo encontramos en infinidad de formas de expresión:

-La filosofía china del taoísmo, en la que las dos ferzas universales se llaman Ying y Yang.

-Los hermetistas hablan de la unión del sol y la luna o de las bodas del fuego y el agua. El antiguo símbolo de la vara de Hermes expresa la misma ley: aquí las dos serpientes representan las fuerzas polares que deben unirse a la vara.

-La filosofía india, en la forma de las dos corrientes de energía que recorren el cerpo humano llamadas Ida (femenina) y Pingala (masculina) y que se enroscan cual serpientes por el canal medio, Shushumma.

-La cábala representa esta idea con las tres columnas del árbol de la vida, y la dialéctica lo llama “tesis”, “antítesis” y “síntesis”.


Jesús enseñaba únicamente este camino que lleva de la polaridad a la unidad - y ni sus propios discípulos le comprendieron del todo (con excepción de Juan). Jesús llamaba a la polaridad “este mundo” y a la unidad “el reino de los cielos o simplemete el Padre”. Pero sus palabras se interpretaban de un modo concreto, material y mundano."


"La enfermedad como caminio". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo (pg.40-49)

27 d’octubre de 2007

El temps no existeix

"Tenemos que dividir toda unidad en dos polos, a fin de poder contemplarlos sucesivamente. Y ello da origen al tiempo, simulador que debe su existencia únicamente al carácter bipolar de nuestra concienca.

Las polaridades son dos aspectos de una misma realidad que nosotros hemos de contemplar sucesivamente." (pg.27-29)

"La enfermedad como camino" Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo.


Aquesta idea de que el temps és "no és real", de que TOT ja existeix simultàniament en aquests moments, el passat, el present i el futur, i que és la nostra incapacitat per captar aquesta TOTALITAT, el que fa que haguem d'anar-ho coneixent TOT, de mica en mica, successívament, i que això ens dóna la "il.lusió" de l'existència del temps... es va repetint en molts llibres que m'he llegit.

És com la imatge de les dos cares i la copa. Totes dues existeixen en tot moment, però nosaltres primer en veiem una i després l'altra. Curiós...





"La lectura del libro hace que el contenido sea conocido por el lector gradualmente, aunque el libro tenga varios siglos de existencia (La enfermedad como camino. pg.46)" . Vist així TOTA la nostra vida ja existeix ara mateix, és com un llibre escrit, que nosaltres anem llegint segon a segon...


"(...) el fenómeno de la visualización instantánea de toda la vida en un segundo: en trance de muerte, el individuo revive toda su vida, experimenta todas las situaciones de su trayectoria vital, buena muestra de lo que antes llamamos la intemporalidad (...) (La enfermedad como camino. pg.39)". Jo afegiria que aquest fenòmen és una mostra de que el temps no és ral, que tot existeix simultàniament (ufff.... complexe....)

Existeixen diverses tècniques i exercicis que permeten arribar a nivells de consciència diferents, com la consciència d'unitat, d'eternitat, etc.

24 d’octubre de 2007

L'ombra



"Todo lo que nosotros NO queremos ser, lo que NO queremos admitir en nuestra identidad, forma nuestro negativo, nuestra Sombra.

La sombra es el mayor enemigo del ser humano: la tiene y no sabe que la tiene, ni la conoce. Nuestra sombra nos angustia, por cuanto está formada exclusívamente por aquellos componentes de la realidad que nosotros hemos repudiado, los que no queremos asumir.

El que no tenga miedo al viaje por la oscuridad será finalmente un auténico salvador. Por ello todos los héroes míticos han tenido que luchar contra monstruos, dragones y demonios y hasta con el mismo infierno, para ser salvos y salvadores.

La sombra produce enfermedad, y el encararse con la sombra, cura. Esta es la clave para la comprensión de la enfermedad y la curación. Un síntoma (de una enfermedad) siempre es una parte de sombra que se ha introducido en la materia. " (pg.52-59)

"La enfermedad como camino". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo.


Aquesta idea d'una part de nosaltres mateixos que tenim "reprimida" a tots ens sona de les teories de Freud. Segurament hi ha molts aspectes de nosaltres mateixos que no coneixem, no assumim i neguem. Aquest llibre explica com les diferents malalties que patim, són en part reflexes d'aquesta "ombra" i que per tant és bo coneixe'n el significat, entendre què ens vol dir la malaltia. Es tracta de coneixe'ns millor gràcies als símptomes, a les malalties. Quina por posar-se a buscar dins aquesta part "fosca", remoure coses, patir... però sembla ser que val la pena!! Ja ho diuen que "no tot són flors i violes"...

LaBruixoleta ( algún dia espero atrevir-me a "remenar l'ombra", però primer he de trobar algú que m'ajudi en aquest sentit)

21 d’octubre de 2007

NATURA (Bxta.)



Ahir, ens vam despertar a Prullans, a la Cerdanya. Vam aprofitar que feia un dia de sol esplèndid (tot i que feia força fred), per anar a passejar una estona per la muntanya.

Caminant, caminant vam fer cap a un riu, i allí ens vam quedar una estona. M'havien parlat dels beneficis d'estar en contacte amb els arbres (ho explico al post "El Bosc I"). Ho volia sentir. Em sembla que jo, sóc més aviat, dona d'aigua. És el que més em relaxa. Ja sigui el mar, un riu, una piscina, una font, un llac...

Estar a la vora del riu ens va serenar. Però tot plegat va ser una estona, un paisatge. Jo sóc molt urbanita, em sentia una mica estranya, una mica "forastera".

Ara tinc la certesa que per viure, per experimentar realment la natura, per deixar que em penetri pels porus de la pell, per entendre allò que em vol explicar, em caldria una estada més llarga. (prenc nota)

ANDORRA LA VELLA (Bxta.)

Ahir, per la tarda, després d'uns quants km envoltats per muntanyes, arbres, el cel i algunes vaques, Andorra la Vella ens va donar la benvinguda destijant-nos Bon Nadal (és una pista del que et trobaràs).
He de confessar que nosaltres, com som molt urbans, ens vam sentir una mica "com a casa", però tot plegat no deixava d'impactar-nos, sobretot a mi que no hi havia estat mai (sí, mai).

"Rius" de gent, "muntanyes" de rellotges, cartrons de tabac, enormes farmàcies... Ens va costar trobar un bar, no et deixen parar ni per fer un cafè. Has de comprar i comprar sense parar.

I de sobte, per damunt els cartells lluminosos descobreixes que estas en un forat. No tinc prou clar si les altes muntanyes que envolten la ciutat, s'hi han acostat encuriosides per xafardejar el que passa pels carrers, o si més aviat hi són formant un mur, per no deixar que tot plegat surti d'allí, per protegir els tranquils paissatges de l'altre costat...

Com feia molt fred, aviat vam tornar a Prullans , a l'Hotel Muntanya. Allí teniem un parell de nits de franc, que ens van tocar en un sorteig que feia l'agència de viatges Tarannà. Els faig publicitat, perquè tot plegat ens va fer molta il.lusió, i a l'hotel hi hem estat molt bé, amb totes les comoditats del món i el menjar boníssim. Quina sort hem tingut!!
Imagina't despertar-te, obrir la finestra i veure aquest paisatge (és genial!!!):












18 d’octubre de 2007

EL BOSC II (Bxta.)


Fa un parell de dies vaig tornar a veure la pel.lícula "Primavera, otoño, invierno y... primavera", m'agrada molt...

Em sembla que és coreana. Es situa enmig d'un llac, en un temple flotant, on viuen un nen i un monjo que li ensenya el secrets de les plantes medicinals, el budisme, una forma de vida basada en l'equilibri. I així van passant diferents etapes de la vida.

Mentre la veia no parava de pensar en el bosc, en allò que m'ahvia dit aquell senyor. Descansar sobre el terra, estar a la vora dels arbres...

Gairebé podia notar la frescoreta, el vent , el soroll de les fulles que feien les imatges de la pel.lícula.

I em va fer molta il.lusió pensar que aquest cap de setmana marxem a la Cerdanya, i estarem enmig del bosc.. Quines ganes tinc que sigui divendres!!!

EL BOSC I (Bxta.)


No fa gaire vaig conèixer un senyor, que per la seva constitució i la seva indumentària, semblava un mestre oriental d'arts marcials. En això no anava mal encaminada, em va explicar que feia més de 30 anys que practica Tai Xi i Kung Fu. Però xinès, japonès, coreà, ... tampoc no semblava. És kurd, va nèixer al Kurdistàn (ho enllaço per si algú vol saber una mica més del tema), de fet va nèixer a Turquia. Ell em va dir que "ets del lloc on vius, i que per tant, és català". Ok.

La qüestió és que aprofitant que xerravem d'arts marcials, li vaig demanar què puc fer al final del dia per treure'm el cansament de sobre, i paral.lelament carregar piles.

Em va dir que per descarregar fatiga, m'estirés al terra. Jo ( urban girl) em vaig imaginar apartant mobles, a última hora del dia, per descansar damunt el parket (incòmode). I va afegir que si el terra estava humit, millor. Ostres!! em vaig visualitzar tirant una mica d'aigua, i ufff... quin merder, a casa... Fins que... és clar! es referia a estirar-me damunt un terra natural, a un parc, a la platja... Ahhh!!! Ok.

Per carregar piles, em va recomanar que m'abracés a un arbre. No cal detallar la fugisera imatge de mi mateixa, abraçada a l'arbre de davant la feina.

És evident que no és fàcil seguir els seus consells enmig de la ciutat. Però la veritat és que només la idea d'estar ajaguda sobre l'herba, envoltada d'arbres, ja em relaxa...

17 d’octubre de 2007

SIDDHARTHA

"Siddhartha". Hermann Hess

"Esta novela, ambientada en la Índia tradicional, relata la vida de Siddhartha, un hombre para quien el camino de la verdad pasa por la renuncia y la comprensión de la unidad que subyace en todo lo existente. El autor ofrece todas las opciones espirituales del hombre. Hermann Hesse buceó en el alma de Oriente a fin de aportar sus aspectos positivos a nuestra sociedad." (de la contraportada de l'edició de butxaca de la col. Contemporánea)


"La verdadera profesión del hombre es encontrar el camino hacia sí mismo" Hermann Hesse (1877-1962)

Patir, tant com calgui

"Todo lo que no se terminaba de sufrir o no se resolvía hasta el final, se repetía; siempre se volvían a sufrir las mismas penas. (Pg.185)"

"Siddhartha". Hermann Hesse.


Per què la nostra societat no ens deixa patir fins esgotar el patiment? Per què quan pateixes, en comptes de convidar-te a festes per distreure't, ningú s'ofereix a acompanyar-te en el teu patiment??
Allò de "t'acompanyo en el sentiment", algun cop va ser veritat?

LaBruixoleta

Sabiduria

"El saber puede comunicarse, pero la sabiduría no. Es posible encontrarla, vivirla, dejarse llevar por ella y hasta hacer milagros con ella, pero comunicarla y enseñarla es imposible. Esto es lo que ya de joven presentía, lo que me alejó de los maestros. (pg.198)"

"Siddhartha". Hermann Hesse.

Buscar/Trobar

Cuando alguien busca- dijo Siddhartha-, suele ocurrir que sus ojos sólo ven aquello que anda buscando, y ya no logra encontrar nada ni se vuleve receptivo a nada proqué sólo piensa en lo que busca, porque tiene un objetivo y se halla poseído por él. Buscar significa tener un objetivo. Pero encontrar significa ser libre, estar abierto, carecer de objetivos (pg.195)

Un auténtico buscador, alguien que realmente deseara encontrar, no podía aceptar doctrina alguna. Pero el que ha encontrado sí puede aceptar cualquier doctrina, todas. (pg.155)

"Siddhartha". Hermann Hess.

Buda

"En cierta ocasión, les llegó por diversas fuentes y canales una noticia, un rumor, una leyenda: un hombre al que llamaban Gotama, el Sublime, el Buda, había superado en sí mismo el sufrimiento del mundo, deteniendo la Rueda de las reencarnaciones. Y ahora recorría el país enseñando, rodeado de jóvenes, sin bienes de ningún tipo, sin patria ni mujer, envuelto en el manto amarillo de los ascetas, pero con la frente serena: un Bienaventurado. (pg.23)

(...) lo reconocieron exclusivamente por la perfección de su serenidad y la paz que emanaba de su figura, en la que era imposible descubrir asomo de búsqueda, voluntad, afán imitativo o esfuerzo: sólo paz y luminosidad.. (pg. 45) "

"Siddhartha". Hermann Hesse.

16 d’octubre de 2007

LA INDIA I LA IL.LUMINACIÓ (Bxta.)

Aquest estiu, la meva tieta, ha fet un viatge a la Índia que a mi, m'hauria encantat. Ha visitat monestirs, ha meditat, ha conegut mestres, li han fet tractaments d'ayurveda, etc...

Em va explicar que van visitar l'ashram (lloc de meditació) de Sri Ananda Moy Ma i el lloc on està enterrada. Era considerada una mestra espiritual i una persona il.luminada. Els qui l'havien conegut explicaven que irradiava llum i desprenia una immensa calor.

El tema de la "Il.luminació" (en el sentit espiritual) em té molt encuriosida. Què és exàctament? Qui hi arriba? Com ? S'hi neix? Què transmeten les persones "il.luminades"?

Intentaré aconseguir la biografia de Sri Ananda Moy Ma, a veure què descobreixo.

LaBruixoleta.

EL IOGA I LA INDIA (Bxta.)


Recordo estius al Delta de l'Ebre, a la platja de Riomar, jugant a l'aigua, mentre la meva àvia feia ioga a la sorra. Als petits, això ens feia molta gràcia. Imagina't, veure la iaia amb les cames cap a munt... un fart de riure i clar, ho teniem que provar...

Crec que la majoria de dones de la meva família han fet ioga en un moment o altre de la seva vida. I com fa un parell d'anys, la seva mestra estava a Barcelona, ma mare em va convèncer perquè m'apuntés jo també.

Només van ser uns mesos . Vaig canviar de feina i horaris, impossible seguir. Però la meva "nova jefa", havia estat professora de ioga, i un altre cop ho tenia present a la meva vida.

No fa molt vaig trobar el meu diari de quan tenia 15 anys, i un dels objectius que m'havia marcat era "anar a la Índia".

Ara farà un any tenia moltes ganes de fer, per fi, el viatge, però em van advertir que no em fes il.lusions, que ho tinc tot molt idealitzat i que si vull fer ioga o meditació no em cal anar tan lluny. També és veritat.


De totes formes, el ioga, la Índia... són com temes latents, hi són i no hi són. Ja no em marco objectius , el de fa 18 anys encara està pendent... i dic pendent, no oblidat...

14 d’octubre de 2007

LA BONA SORT



"La Bona Sort (Claus per a la prosperitat)". Àlex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes. Ed. Empresa Activa.


"La Bona Sort" és un conte, i com a tal, té la gràcia de dir coses importants i interessants, mentre disfrutes llegint. Val molt la pena. De què va? el títol dóna la pista principal : "La Bona Sort, claus de la prosperitat"

Jo el recomano a tothom, però especialment a totes aquelles persones que es troben en un moment en que creuen que tot els va malament però que segueixen allí mateix, queixant-se i lamentant-se sense fer massa res. Es llegeix en un moment i és com la música: et belluga.


Algunes cites que apareixen al final del llibre:


"El noranta per cent de l'èxit consisteix senzillament a insistir" Woody Allen


"Només triomfa al món qui es lleva i cerca les circumstàncies, i les crea si no les troba" George Bernard Shaw


"El fruit de la sort només cau quan és madur" Friedrich von Schiller


"Que la inspiració arribi no depèn de mi. L'única cosa que jo puc fer és preocupar-me que em trobi treballant" Pablo Picasso.

12 d’octubre de 2007

PETITA CATALUNYA (Bxta)

Avui hem anat a "Catalunya en miniatura", i a part del magnífic dia de sol, la passejada i la tranquil.litat d'allunyar-te una mica de la ciutat, el més emocionant ha estat el "viatge en el temps i l'espai".


Envoltats per la Sagrada Família, el monestir de Poblet, la muntanya de Montserrat i moltes miniatures més... de sobte, 200m a l'esquerra, jo tenia uns 5 anys i passejava pels carrers de Tarragona amb la meva família... I caminant, caminant, una mica cap al nord, hi havia el pont de Besalú, i allí estavem els dos, aquella nit de vent i estrelles, fa 3 anys, xerrant sense parar, barrejant-se les nostres paraules amb el xiuxiueig de l'aigua del riu.


Però el que ens ha fet més il.lusió ha estat el viatge al futur, perquè ara, ja tenim planejats un cap de setmana a Rupit, un diumenge al castell de Lleida, i un altre dia recorrent el cas antic de Girona. Un passeig molt inspirador, ha valgut la pena.


Com ho teniem a la vora, després de dinar, hem anat cap a la "Colònia Güell", i hem voltat la cripta d'en Gaudí. La foto que penjo, en mostra un trocet. Jo crec que si les obres arquitectòniques poguéssin parlar, aquesta, ens explicaria un conte de fades i sirenes al fons dels mar. Oi?


LaBruixoleta

11 d’octubre de 2007

LAMA TIBETÀ

" Si no quieres felicidad, no sufres. ¿ Por qué sufrimos? Se sufre de querer felicidad y no encontrarla. Pero si uno no quiere felicidad no sufre tanto. El sufrimiento no tiene entonces una base para surgir. Y si no hay sufrimiento, qué hay entonces? Felicidad. Por eso es tan importante tratar de buscar cada vez menos la felicidad.

Para utilizar bien la vida humana es importante tener un buen maestro que nos guíe. Primero hay que examinarlo bien. Si todavía no se ha liberado en buena parte del sufrimiento, difícilmente logrará sacarte del tuyo."

Lama Rigdzin Namkha Rinpoche.
http://www.budismo-tibetano.com/

Revista "Cuerpo Mente", nº 186.


Segurament és veritat, es tracta de buscar persones, activitats, moments, coses, etc., que t'agradin, que "sintonitzin" amb tu. O senzillament no buscar i deixar-te portar i envoltar de tot allò que t'agrada. Llavors, de sobte, sense adonar-te'n, ets feliç.

Pel que fa als "mestres", si es pot dir que són persones que t'ensenyen i t'acompanyen en el camí que creuen que és el més indicat per a tu, per al teu creixement i el teu benestar, jo de moment, puc afirmar amb tota seguretat que els dos mestres més importants de la meva vida són el meu Pare i la meva Mare.

7 d’octubre de 2007

EL SECRET




"El Gran Secreto siempre ha estado presente de forma fragmentada en las tradiciones orales, la literatura, en las religiones y en las distintas filosofías de todos los tiempos. Por primera vez, todos esos componentes se han reunido en una increíble revelación que transformará la vida de todo aquel que la experimente.
Ahora esás leyendo este libro. Has sido tú quién ha atraído esto a tu vida y en tu mano está tomarlo y utilitzarlo, si te gusta. Si no te gusta, olvídalo. Busca algo que te haga sentir bién, que resuene en tu interior"


The Secret (El Secreto). Rhonda Byrne. Ed. Urano.

"The Secret" és d'aquells llibres tipus "con-este-súper-mega-libro-conseguiras-ser-híper-feliz-rico-y-maravilloso-oh-yeah". Però si no fas gaire cas del to i lo dones una oportunitat , a mesura que vas avançant et sents més optimista i postitiu. Em passa a mi, i li ha passat a les altres persones que me l'han recomanat.

També existeix la versió cinematogràfica de "El Secreto" ( http://www.thesecret.tv/.)

Els 5 anteriors posts d'aquest blog fan referència a fragments de "The Secret" que m'han semblat curiosos.

La bruixoleta.


Il.luminació?

"Mira tu mano. Parece sólida, pero en realidad no lo es. Si la pones bajo un microscopio de gran aumento veras que es una masa de energía vibratoria. Todo está hecho de la misma esencia, ya sea tu mano, el océano o una estrella. Todo es energía. Eres energía y la energía ni se crea ni se destruye. La energía sólo cambia de forma. Nunca puedes dejar de ser.

Todos estamos conectados. Lo único que sucede es que no lo vemos. No hay un -allí fuera- y un -allí dentro-.
Todo lo que hay en el Universo está conectado. No es más que un único campo de energía.

El tiempo es una ilusión. Einstein nos lo dijo. Lo que nos dice la física cuántica es que todo acontece simultániamente. Si puedes comprender que no hay tiempo, y aceptas ese concepto, verás que todo lo que deseas en el futuro ya existe en el presente.

"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed. Urano.


Doncs bé, totes aquestes afirmacions: que som energia, que som infinits, que som un Tot, que el temps no existeix. Molts de nosaltres les hem escoltat i dit . Però quan algú pot arribar a experimentar-ho, quan algú viu aquests coneixements, jo crec que arriba a entendre algo, a saber algo que la majoria de persones no coneixem. Com si poguéssin experimentar aquesta mena de comunió amb l'Univers, l'infinit. Potser són les persones que diem que estan il.luminades. És això "estar il.luminat" ?

La pregunta és: es pot arribar a experimentar i entendre re-al-ment, el concepte de no-temps, d'unitat, d'eternitat... ??

Labruixoleta

Visualitzar

"La razón por la que la visualización es tan poderosa es porque, a medida que creas imágenes en tu mente viéndote con lo que quieres, estás generando pensamientos y sentimientos de tenerlo ahora. Cuando visualizas, materializas. Éste es un dato curioso sobre la mente: entrenábamos a los atletas olímpicos para que realizaran su actuación sólo mentalmente y luego les conectábamos a un sofisticado equipo de biofeedback. Era extraordinario porque se activaban los mismos músculos y en la misma secuencia cuando realizaban la carrera mentalmente y cuando lo hacían en la pista. Si has estado allí mentalmente, estarás allí con tu cuerpo

Todos visualizamos tanto si somos conscientes como si no. Visualizar es el gran secreto para el éxito"

"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed. Urano.

Fa uns anys vaig assistir alguns cops a les sessions de recuperació de fisioteràpia, d'un familiar, que després d'un accident vascular cerebral no podia moure el braç esquerre, i la gran majoria dels exercicis consistien senzillament en tasques de visualització. Tancar els ulls i imaginar que podia moure el braç, etc. Poquet a poquet va anar millorant.

Així que sí, les tècniques de visualització funcionen. Investigaré més en el tema. De totes formes, el llibre "El Secreto" tampoc parla de complicades tènciques (tot i que n'hi ha d'estructurades i provades científicament), i aconsella símplement visualitzar els objectius per tal d'aconseguir-los.

Demanar

"Tienes que escoger lo que quieres, pero has de tenerlo muy claro. Éste es tu trabajo. Si no lo tienes claro, la ley de la atracción no podrá concedértelo. Enviarás una frecuencia confusa. Pedir es el primer paso. Si has de elegir y no sabes qué, ¡pide que se te aclaren las ideas!.

Reclama las cosas que quieres sintiéndolas y creyendo que son tuyas. ¿Cómo llegas a creer? Empieza por fingirlo. Actúa como si ya lo tuvieras. El Universo empezará a reorganizarse para hacer que suceda. La mayoría jamás nos hemos permetido querer lo que realmente queremos, porque no podemos ver cómo va a suceder. Siéntete cómo te sentirás cuando llegue. Siéntelo ahora.

"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed. Urano.



Está clar que si vols algo, has de tenir clar què vols. Si no tens les coses clares, demanar que se t'aclarin les idees, és un bon començament. Bon consell.

Imaginar, "sentir" que ja ha passat algo, que ja tens algo (abans que passi o ho tinguis) deu ser molt difícil. Aconseguir-ho, suposo que et deu fer sentir bé. Però no tinc prou clar que serveixi per aconesguir res (ho hauré de posar en pràctica a veure què passa).

Segurament la meva incredulitat és una mena de manca de "fe". Estar segur que quelcom s'esdevindrà, poder-ho sentir, creure-ho, tot, abans que passi és, sí, una qüestió de fe. Potser sóc dona de poca fe. Potser no l'he utilitzat gaire. Ho hauré de provar. Diuen que "la fe mou muntanyes".

3 d’octubre de 2007

Callar

"Una forma de dominar tu mente es aprender a acallarla. Todos los maestros de este libro sin excepción meditan diariamente. La meditación silencia la mente, te ayuda a controlar tus pensamientos y revitaliza tu cuerpo"

"The Secret (El Secreto)". Rhonda Byrne. Ed.Urano

2 d’octubre de 2007

Afirmar

"La mayoría de las personas piensan en lo que no quieren y no dejan de preguntarse por qué se manifiesta una y otra vez.

La epidemia de "no quiero" es la peor de las que ha padecido la humanidad y lleva siglos causando estragos.

Cuando te enfocas en las cosas que no quieres -No quiero llegar tarde, no quiero llegar tarde- la ley de la atracción no oye el "no quiero". Manifiesta lo que estás pensando y lo hará una y otra vez. Cuando te enfocas en algo, sea lo que sea, estás provocando que se manifieste.

Aquello a lo que te resistes persiste. Carl Jung.

Si eres antibelicista , sé pacifista. Si quieres erradicar el hambre del mundo , debes estar a favor de que las personas tengan suficiente para comer. No puedes ayudar al mundo enfocándote en las cosas negativas "

"The Secret" (El Secreto). Rhonda Byrne. Ed. Urano.