1 de febrer del 2008

EL TEMPLE DELS VUIT IMMORTALS



Ja vaig comentar, fa uns dies, que malgrat sentir i estar segurs que hem trobat un "tresor", i voler-lo compartir, no podem esperar que els altres sentin o pensin com nosaltres. Ni tan sols que tinguin cap interès en el nostre "tresor", o que el considerin com a tal.

Cada ú és lliure per trobar i decidir quins són els seus tresors.

A més, és molt difícil transmetre una informació, ja que cada receptor pot donar-li al missatge un significat diferent segons el seu punt de vista. Això crec que ha passat amb les filosofies espirituals i el missatge dels mestres espirituals.

De la Xina va sorgir el que per a molts és un "tresor": el Tao te Jing, un llibre que explica la filosofia del taoïsme i que s'atribueix a Lao-tse.

Quan vaig anar a la Xina, fa un parell d'anys, el vaig llegir TOT i no vaig entendre RES... (ejem, coses que passen... Ara que he llegit sobre altres filosofies espirituals, ho tornaré a intentar).

Aquí us deixo un parell de fotos del Temple dels Vuit Immortals, el més gran dels santuaris taoïstes, situat a la ciutat de Xian. Ens va encantar, vam passejar, vam descansar, tranquils, sols, només nosaltres i algún monjo o monja que ens vam creuar. I per acabar-ho d'adornar, la música d'una noia que tocava un instrument de corda des d'algun racó del temple.
********

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que has vist coses. Respecte al TAO , només dir-te que a mi em passa el mateix, bé, em passava. A poc a poc he anat entenen algunes coses. Es com un nen , s'ha de tenir paciència: Exemple de cosa que si 'senten:
" Aquell qui es posa de puntetes,
no s'aguanta dempeus.
Qui s'exhibeix a si mateix,
no destaca.
Qui s'estima
no brilla.
Qui es fa molta propaganda
no te cap merit.
etc" (Tao Te King XXIV)

La idea es fer les coses sense demostrar-les, en silenci.
Aquest era molt fàcil, oi?
bé, doncs això a poc a poc.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Hola Kamal, com tu dius, poc a poc tot s'assimila millor, cada cosa al seu temps, i la paciència és una gran aliada!
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Només dir-te una cosa.
Vinc del FNAC i m'acabo de comprar el Viatge a l'Orient de'n H.H.
Gràcies èr la info

una abraçada

Anònim ha dit...

Hola Kamal: Jo quan vaig llegir-me'l, em va semblar que descrivia una mena de somni irreal, tot plegat estrany. Però en anar rellegint i profunditzant, em va agradar molt el missatge.
Ja em diras què t'ha semblat!

una abraçada