En Joe Dispenza, autor del llibre "Evolve your Brain" ("Desenvolupa el teu cervell") -de moment no disponible en castellà-, és també col.laborador del llibre "¡¿Y tú qué sabes?!".
El seu treball es basa en la "biologia del canvi": quan canviem de veritat la nostra forma de pensar es produeix una evidència física de canvis en el cervell. I a partir d'aquí analitza la forma en què podem alterar, canviar la realitat a través del domini del pensament.
El Dr. Dispenza ha aprofundit, molt especialment, en el tema de les persones que han aconseguit curar-se de malalties que en principi eren irreversibles, gràcies al domini del pensament.
Aquest concepte em sembla fascinant, però no vull desenvolupar-lo gaire més perquè, en tot cas, prefereixo recomanar a qui li interessi el tema la lectura de qualsevol dels dos llibres que he citat.
I el que sí prefereixo fer és insistir en la idea que aquest procès no és gens fàcil, ni ràpid. Repeteixo: no és gens fàcil ni ràpid. Ho dic perquè si això no està molt clar, tot són decepcions, crítiques i frustracions. Tot i que també vull dir que amb esforç i paciència tot és possible!!
En paraules de Joe Dispenza: "Per realment crear la realitat amb energia intencional es requereix entrenament, pràctica, aprenentatge, i suficient coneixement sobre la consciència, el cervell i la ment. No és quelcom que s’obté sense algun grau d’esforç. Però la majoria de la gent no té la passió o l’interès. Requereix pràctica i costa al principi, però amb el temps es va tornant més fàcil."
10 comentaris:
Ja veig que m'hauré de comprar el llibre de'n J. Dispenza. Estic d'acord amb tu en això que dius del poder del pensament. El que m'agradaria saber es quins canvis físics en el cervell es poden evidenciar, quan canvies de forma de pensar.
Sembla que tu has iniciat un camí nou , no fa gaire. Les teves paraules en el Bloc, al setembre, just en iniciar-lo em recorden a finals d'agost les que deia jo. Es com si aquells dies hi hagués una "passa" de canvi. Ara, tu tens sort, diguem-ne, doncs jo casi et doblo l'edat, més o menys i tu te'n has adonat més aviat que jo. Ummmm...quina enveja!!!però sana, eh!
Be, m'encanta el teu Bloc.
Una abraçada
Hola Tarek! Crec que hi ha una "passa de canvi" per molts indrets del món, i això és bo. Em sembla que molta gent té ganes d'alguna cosa diferent, no sé exàctament què, però segur, algo positiu.
Pel que dius de l'edat, els anys passats plens d'experiències sempre són una ventatja!
De fet, segur que si t'hi fixes, i li dones sentit a moltes coses del teu passat potser acabaras pensant que aquest "nou" camí ja l'havies començat a recórrer fa més temps del que sembla. (jo a vegades tinc aquesta sensació).
No saps quina il.lusió em fa que t'agradi el blog!!! Moltes gràcies!!
Una abraçada
A més tens el cap ben posat, caram!
Doncs, si, les experiències que he viscut, m'han enriquit molt (això crec), a vegades de coses poc profitoses segons la societat actual i també tens raó en que a a voltes penso que hi ha coses que les anava integrant dins meu amb el pas del temps, de mico en mico, i tot de un plegat...Zas!!!ha sortit el canvi radical!. Ara bé, com tu i en Dispenza dieu..els canvis no son fàcils i requereixen molta intencionalitat.
Bé, callo que encara encetaríem una conversa en aquests cuadradets.
una abraçada
molt bé bruixoleta, quan dius "també vull dir que amb esforç i paciència, tot és posible"
Aixó de que tot és posible, és molt.
molt bé també el Zas! del tarek.
Crec que sovint, ens passa que no sabem qué volem i clar, després no busquem i pel tant, no trobem
anónima coneguda
Tarek, pots anar dient, jo et llegeixo encantada de la vida! :-))
Anònima coneguda: sí, això de que tot és possible, és molt. Jo inclús diria: mogollón!! ;-)
Molt sovint no sabem què volem. Pel que diuen aquests llibres, en aquests casos pots demanar que se t'aclarin les idees. I deixar que l'univers et porti les respostes. Això també és molt, oi??
Bessitos!
bruixoleta, deseguida em surten els dubtes,
i cóm puc saber quines idees m'envia l'univers i quines no?
anónima coneguda
Perdoneu que entri a la conversa.
Per a mi no es l'univers, sinó tu mateix/a qui trobes les resposta, tenint en compte que tu formes part de tot l'univers. I quan estiguis prou preparada per entendre o, simplement, veure, la resposta a alguna cosa, no pateixis, la veuràs.
Com diu una amiga meva..."El mestre (posa'l-hi la resposta o el que sigui) apareix quan l'alumne esta preparat".
Una abraçada
Tarek, això que dius que és un mateix qui troba la respota, ja que cada ú és part de l'univers, i que de fet les respostes ja hi són, i som nosaltres qui en un moment donat estem preparats per ser-ne conscients, és la resposta perfecta a la pregunta de l'Anònima coneguda. I de passada és una informació molt útil tb per a mi. :-))
Una abraçada a cada un! :-))
vale tarek, però m'atreveixo a demanar-te un exemple real, si és posible
anónima coneguda
Hola anònima, em colo i jo també m'atreveixo a posar un exemple: el mític cas de Newton que descansava sobre la gespa quan va veure caure una poma i així va descobrir la força de la gravetat, ja no sé si és llegenda o realitat, però és un bon exemple de que les respostes hi són, i per tot arreu, i quan estàs preparat, les trobes i les saps interpretar.
Publica un comentari a l'entrada