9 de desembre del 2008

(i no puc)

... voldria...
... dir...
... tantes ...
... coses ...

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ai Déu meu!!!... doncs agafa paper i boli i escriu-les... allí, on no les podrà veure ningú, només tu.

Però al menys les hauras dit...

A vegades cal escriure les coses, encara que després llencis el paper per protegir-te...

I potser, després d'haver-les escrit privadament per a tu, seras capaç de dir-les a la persona que vulguis.

Anònim ha dit...

Això ja passa ja... aniran sortint, reposa...

Sergi ha dit...

Oh... De vegades em sap greu dir-ho, perquè em passa amb posts tristos o de desesperació... però és que m'encanta aquest post, tal com l'has fet. Talment com si ho escrivissis en un tovalló de paper d'un bar, amb el bolígraf que tens a mà, i et sortís això, i el títol com a darrera fila... Ho sento, espero que estiguis bé, però m'ha agradat molt.

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: de vegades no és que no sigui capaç, és que no sé com dir-ho, o no vull, o trobo que no que cal, o penso que no em sabré expressar molt bé... diria que vaig fent escrits mentals, que escriure amb paper i boli... potser això sí que em costaria i no podria! ho provaré...
Una abraçada :-)****


CESC: tens raó, normalment, em surten soles. I si no ho fan serà que tb a les paraules els cal reposar, potser. Jo intentaré reposar també. Bon consell.


XEXU: si hagués escrit això en un tovalló de paper, en un bar, segurament l'hauria acabat arrugant i deixant per algun racó. I saber que potser l'hauries trobat i t'hauria agradat, m'arrenca un somriure :-)

Carme Rosanas ha dit...

Passa sovint, que tenim moltes coses a dir i no ssabem com dir-les i fins i tot, jo que vaig dient i dient, acabo sovint per no dir allò que més voldria. Però mentre le s tinguis dins, no estan perdudes, sortiran, segur, un dia o altre. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Ei bruixoleta...
se m'ocurreix que de vegades no calen paraules per expressar pensaments, sentiments, sensacions...

potser "dius" més amb un silenci que amb milers de paraules... i parles amb el cos, amb les mans, amb els ulls, amb un somriure...

potser només cal que deixis al teu cor i al teu cos parlar fins que trobis els mots exactes que expressin allò que et dóna voltes al cap...

... no sé... jo també voldria dir-te tantes coses... i no en sé...

:*

M

labruixoleta ha dit...

CARME: segurament un dia o altre sortiran. De totes formes, em sembla que tot són moments. Potser avui, ja no l'hagués escrit aquest post. Hi ha dies que no et pots expressar, i al cap d'uns dies, sí. També hi ha paraules que s'esborren sense haver estat mai escrites. Una abraçada!


M.: és veritat, els silencis, el cos, els somriures, els ulls, també parlen... però tot això, es pot llegir en un escrit de bloc? ...potser sí, no sé.
Ja m'has dit moltes coses, i molt boniques, com sempre! Muac!

horabaixa ha dit...

Hola Bruixoleta,

Dons amb molt poques paraules jo llegeixo molt.

Molt profund.

Sencillament preciós.....