15 de desembre de 2008

La força, pels braços.

Hi ha coses que ens "hipnotitzen".

És com si de sobte la consciència quedés en un estat més aviat de semi-consciència. La mirada es perd en una profunditat infinita. Sembla que mires un punt fix. Però mires i no mires. Com si allò que veus entrés dins el teu cos i et deixés embadalida.

No et mous, però experimentes.

I experimentes però no et mous.

T'has quedat com hipnotitzat i no pots deixar de mirar-sentir, allò que t'hipnotitza.

Això, recordo que em va passar un matí, o una tarda, a les festes de la Mercè. Fa anys. Després dels gegants, un munt de colles tocaven els tambors. I jo, allí parada mirava com tocaven i com anaven passant.

I en algún moment, es van aturar. Els tenia molt a prop. Tocant enormes tambors. Fent força amb els braços. Cap a baix. I aquell braços fent força, sense parar, em van hipnotitzar. Tota jo estava paralitzada, però podia sentir la força o el formigueig o les vibracions, o no sé què, passejant pels meus braços, amb força, amunt i avall.

És com que t'imagines avançant una mica, agafant aquell tambor, aquells pals, i començant a fer-lo sonar. És com si els braços ho demanen. Ho necessiten. Ho envegen. Ho poden sentir.

No sabria com explicar-ho millor, perquè estava mig hipnotitzada...



8 comentaris:

Assumpta ha dit...

De veritat que si alguna persona en aquest món blogger veig amb una capacitat de "percebre" sensacions aquesta ets tu :-) Suposo que això demostra una sensibilitat molt gran :-)

XeXu ha dit...

I això que, un cop passats els gegants, no et devies quedar a veure els castells. Imagina com t'hauries sentit, hehehe.

Carme ha dit...

Quan era petita, em deien que m'havia quedat "encantada" quan em passava això. Ara no em passa tant. Deu ser que se m'ha perdut alguna cosa pel camí. Però sé de què parles.

Núr ha dit...

UOOOOO!!!! Que bo ha estat obrir la finestra dels comentaris i fer clic al play del vídeo!!! AQUESTA CANÇÓ ÉS BONÍSSIMA!!! :D
Pel que fa aquesta sensació que expliques, a mi em passa força amb qualsevol tipus de percussió: se'm fica dins i vols que els braços es moguin com els mouen els que toquen. És igual si es tracta de timbals, de bongos, de djembés, caixes de flamenc... buff! Una passada!

Tot i això, la sensació d'hipnosi per quedar-me mirant una cosa no només em passa amb la música... De vegades em quedo amb la mirada fixa davant l'ordinador i realment no hi estic mirant res... aix...

Prò t'entenc tan bé! :) Haurem de fer-nos timbaleres, noia!

Petonets i bona setmana, bunika!

Striper ha dit...

Uh jo també tinc la qualitat de quedarme encantat i molt encantat.

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: sí que percebo sensacions... Estic segura que tu tens la mateixa sensibilitat o més i tot!! Petonets :-)****

XEXU: ara no ho recordo. Però ho intento imaginar i també apareixen tot de sensacions! :-))

CARME: potser és que ara no t'ho diuen, i tu, ni te n'adones, de tan encantada que estàs. Una abraçada!!

NÚR: sí que és bona la cançó!! :-)) I el vídeo, té algo d'hipnòtic també, oi?. Aquesta sensació de quedar-nos com hipnotitzades, segur que ens passa amb un munt de coses i ni ens n'adonem. Timbaleres??? mira, és una opció...;-). Petonets i bona setmana per tu també :-)***

STIPER: aquesta qualitat és encantadora quan l'experimentem! :-))

estrip ha dit...

tam tam tam!!!
encantadora descripció!

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: original comentari, també es senten els tambors!