Arribo. Sense encendre el llum, poso en marxa l’estufa d’infrarrojos que a més de calor, desprèn una llum ataronjada que m’agrada.
Com l’habitació és petita es va escalfant de seguida. I ara encenc el cremador d’olis, i barrejo unes gotes d’essència de taronja amb unes gotes de canyella.
La làmpra de sal, també desprèn una llum ataronjada molt més agradable que la del radiador.
La música suau emet unes vibracions relaxants. Desconnecto.
Connecto.
Com l’habitació és petita es va escalfant de seguida. I ara encenc el cremador d’olis, i barrejo unes gotes d’essència de taronja amb unes gotes de canyella.
La làmpra de sal, també desprèn una llum ataronjada molt més agradable que la del radiador.
La música suau emet unes vibracions relaxants. Desconnecto.
Connecto.
Ara, importa allò que es veu amb els ulls tancats. Mires, i les imatges, van passant. Sents el cos. Respiració. Batecs de cor. Escalfor, dolor. Relaxació, tensió. Alleujament, fred. Escoltes, sense fer servir l’oïda. Sents les vibracions. La música, altre cop. I els pensaments, si hi són, tampoc s’aturen. Res s’atura. Tot es mou
11 comentaris:
ja sento la olor...
ara o be una mica de ioga o bé unes fregues a l'esquena amb aquests olis relaxants.
Aquest blog és, sens dubte, diferent, eh?
Especial...
Per pensar, meditar...
Allò que es veu amb els ulls tancats. Avui he llegit un comentari a l'Evangeli del dia que feia referència al Petit Príncep quan diu que el més important és el que es veu amb els ulls del cor...
Algún dia faré un article sobre una experiència molt especial que vaig tenir amb aquesta frase.
Bruixoleta... al teu blog s'hi està molt bé :-))
Aquesta llum ataronjada fa caliu, saps? :-)
ESTRIP: doncs millor el ioga, que els olis, són per cremar i fer olor només!
ASSUMPTA: jo aquí hi estic molt bé quan t'hi trobo a tu! :-). Sempre tens paraules boniques. Gràcies!!
Des d'ara mateix, ja estic esperant el teu article :-)***
Sempre tot es mou però desconnectar mentre et connectes a alters móns s'agraeix...
CESC: desconnectar una mica de tot, i connectar amb nosaltres mateixos va bé, o al final ens acabem perdent una mica. I també s'agraeix anar notant els moviments i no estancar-se massa. Una abraçada :-)
Val... he de pensar-lo una mica, però el faré :-))
Smuaaaaaaaaaaaaaaac
Connectant i desconnectant, no has quedat fregida????
petoneeeeeeets!
ASSUMPTA: genial. No hi ha pressa :-)
ZEL: potser en la primera desconnexió vaig connectar amb el món dels somnis i em vaig quedar fregida... qui sap!
S'hi està bé en aquest post. Olor... so... respiració... connectar... ets genial!
CARME: ostres... gràcies!!! :-)***
Hola Bruixoleta,
Compartim gust per la llum ataronjada.
M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada