Algunes persones que conec, em parlaven dels seus blogs. I més aviat es queixaven una mica perquè no els visitava mai. “És que jo pràcticament no obro l’ordinador en tot el dia, ni per mirar el correu”. A més... un blog... no entenia massa ni què era.
A l’estiu, que tenia més temps, vaig començar a visitar els blogs d’uns i altres, i així vaig decidir “em resumiré els llibres i jo també faré un blog on els comentaré. Serà la forma d’obligar-me a fer-ho”. I així va començar “Labruixoleta”.
Més que els llibres que ja havia llegit, el blog m’ha animat a llegir-me’n més, a resumir-los, a treballar-los i, a sobre, envoltada de persones que ho fan molt més gratificant i interessant, i amb qui puc intercanviar opinions. (això dels blogs és fantàstic!!!)
Quan vaig començar, em passava molta estona al Google, posant paraules de temes que m’interessen + blogger, per “descobrir” altres blogs. I així, el primer on vaig anar a parar que em va atrapar i que ja mai he deixat de llegir, va ser el d’en Kamal http://www.kamal-alfa.blogspot.com/ . Un matí tenia un dubte i aquella tarda trobava la resposta al seu blog (quina casualitat!!), un dia escoltava una música i al cap d’uns dies la trobava al seu blog (quina casualitat...!!), i així envoltada de “casualitats” es va convertir en un blog especial. Sovint pensava “seria genial que algun dia vingués a fer-me una visita al meu blog”. I al cap d’un temps va anar venint (què bé!!!). Ara fa uns dies m’ha donat el Premi Honor, i és per mi un veritable honor rebre'l de part seva. M’ha fet molta il.lusió! Moltes gràcies Kamal!!!!
10 comentaris:
Eeeeeeiiiii...
Enhorabona, bruixoleta! Segur que t'ho mereixes! ;)
Ostres, enhorabona!
Això de les històries de "com va començar el meu bloc" trobo que poden ser molt interessants! La meva no té gaire gràcia, precisament, prò tothom comença amb una il·lusió i una màgia úniques!
Felicitats, bunika! :)
Noia, m'has deixat amb els dits dels peus oberts!!! ;-)
Gràcies per tot el que dius de tu per la teva sinceritat i de mi perquè es molt bonic. Casi m'emociono!
Ara , no et passis. Qualsevol que no em conegui i llegeixi el teu article pot dir..."Ostia tu, quin paio!... que deu tenir al seu blog?"...etc
I, la veritat, es que cada cop miro més blogs i me'n adono de que hi ha gent que val molt i que fan coses de molt valor.
La teva "historia" és càlida i propera, pròpia de gent de "bona pasta" i amb inquietuds.
Les teves "critiques" estan molt bé, trobes el punt, les 4 frases que expliquen el contingut.
O sigui, entro al teu blog per plaer, apa. I no t'estranyi que et donin premis. ;-))
Una abraçada o dos! ;-)))
MONALITZA: gràcies guapa! no sé massa si m'ho mereixo...:-S, però la qüestió és que un altre així ho cregui, i tampoc seré jo qui li discuteixi ;-). Una abraçada!!! :-)
NÚR: algun dia ja ens explicaras com vas començar tu, pq sí que deu ser curiós saber com van començar els blogs. I això dels premis té la seva gràcia tb, gràcies al que em vas donar et vaig conèixer jo a tu, i va ser un descobriment que m'ha agradat molt! :-)))
KAMAL: amb els dits dels peus oberts????? jajajaja!! veus com ets únic??... si ja ho deia jo!
Realment està plè de blogs interessants, jo cada cop en descobreixo més. Però el teu va ser el primer i això sempre queda com a algo especial!
Dos abraçades! :-)))
bruixoleta...
estic rient molt a gust d'imaginar el kamal quedant-se amb los dits dels peus oberts...! sí que és únic, sí...
deu ser que l'has dixat "patidifuso" :)
ai, xiqueta... un honor és per a natros poder-te llegir i passar moments tan bons amb tu. ets increïble (pero cierta!)
escolta... quan encara no tenies blog... me queixava jo? dona... potser a vegades, quan me preguntaves "com va la vida", devia dir-te, "ufff... com resumir-t'ho? si vas al blog ho sabràs"
quantes "casualitats" entre tu i el kamal... :)
és bonic que vos haguésseu trobat
m'agrada molt com lliges... i com després mos expliques les teues lectures i les compartixes amb natros.
fa temps que em sento "analfabeta", en lo sentit de no llegir llibres... però m'encanta poder ser-ho i escoltar-te a tu llegint, com quan en un grup de gent la persona que sabia llegir era qui llegia les cartes i els demés podien llegir-les també només escoltant
bona nit, llegidora bruixoleta
no em diguis aquestes coses, que són un tros de bleda!!!
petonet, bunika!
doncs res, noia, que a gaudir d´aquest premi ben merescut. per cert.. dir-te que m´encanta llegir-te tot i que fa poc temps que he conegut aquest blog teu
IRUNA: "patidifuso" jajaja! deu ser això ;-). Ara no me'n recordo si et queixaves tu, però segurament, tots vos queixaveu una miqueta, remugaveu millor dit. Noia, l'honor és meu de llegeir-vos a vatros! i de que vatros assomeu lo cap per aquí. "Analfabeta"?? llegir blogs tb és llegir, així que tots anem llegint una cosa o altra! Bessitos!!!!!!!!!!!
NÚR: un petó! ara vinc cap a casa teva.
AINA: moltes gràcies guapa!! jo tb vinc al teu, però l'últim post que tenies amb lo del tradctor, no sóc jo la més indicada per explicar-te coses d'aquestes. Ara vindré tb a fer-te una visita! Una abraçada!
Felicitats pel premi, nina.
Absolutament merescut!!
I és que, realment, és un plaer llegir-te. (cosa que faig sovint, malgrat no sempre se que dir...)
Petonet dolç ;¬)*
Hola barbollaire! gràcies!!!
Jo també et llegeixo sempre, tot i que em quedo amb les impressions i no dic res. El teu últim post, és glaçant, però està molt bé. Molt original, molt impactant.
Jo volia començar a parlar del budisme i les bones persones, però no podia fer-ho sense fer el post que he penjat avui.
Una abraçada cap a una bona persona!! :-)))))
Publica un comentari a l'entrada