Ahir estava assaguda a casa meva, pràcticament al terra, badant, al costat del meu gosset (a qui també agrada molt estar-se sense fer massa res). I per davant dels nostres nassos van passar unes formiguetes. Vaig tenir un impuls... i el vaig aturar a temps...
Me’n vaig recordar del divendres. Estava a la feina quan vaig veure davant els meus nassos una mosqueta petita (d’aquelles marronetes que tenen forma de cor quan es posen a la paret). Perquè una noia que acabava d’entrar, no tingués mania de la mosca, la vaig atrapar al vol sense pensar-ho ni un moment. Xas!!
Però un milissegon abans de tenir-la dins el puny vaig poder veure que era una aranya que penjava d’un filet! Ufffff!!!!! Vaig començar a caminar amb l’aranyeta a la mà cap al lavabo, i pel camí se’m va plantejar un dubte: “piquen les aranyes????!!!!!!!” (sóc “urban girl”, ja sabeu...). Només de pensar-ho, vaig llençar-la contra el terra. Plasss!!!. Es movia com si res. I quan la vaig voler trepitjar, me’n vaig recordar del llibre que estic llegint.
Un llibre sobre budisme que diu que no s’han de matar éssers vius així perquè sí. Així que amb un paperet la vaig agafar i la vaig deixar “amorosament” al terra del carrer.
(Tornem a casa meva, on estic jo amb el meu gosset) Quan vaig sentir l’impuls d’aixafar amb l’índex un parell o tres de formiguetes, em vaig aturar a temps. El meu gosset no els feia el més mínim cas. Ni olorar-les. Ni molt menys matar-les. Ell al seu rotllo (deu estar en una reencarnació budista més elevada que jo :-SSS).
I allí, mirant les formigues, tan treballadores sempre, em van venir remordiments i em vaig posar a fer una feina que tenia endarrerida... Sort del meu gosset i de les formigues que amb el seu exemple em van ajudar a ser “millor” persona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
no sé, bruixoleta... el virus de la grip també és un ésser viu, no? o el bacil de l'streptococus...
jo diria que la filosofia budista quan parla de no matar animals perquè si... deu voler dir no interferir en els ecosistemes. no sé... potser ho interpreto jo. però si un animal (virus, bacil o aranyeta) invadeix el "teu" ecosistema... no s'aplica allò de què el peix gran es menja el petit?
catxis quin dilema que em poses ara...
petons i llepades animals!
noia......... :)
ets tremenda!
me fas morir de riure...
no sé si t'he explicat que la sara l'atre dia em demanava que tinguéssem... un formiguer! ("és que són tan mones, les aranyes...", me dia; ja te la pots imaginar)
i això que dius del gos reencarnat... només te faltava això per a adorar-lo encara més!
una caricieta-formiga
mmm... si seguim les idees budistes crec que aquell que s'hagi reencarnat en una formiga o una aranya portaven una càrrega negativa al karma important!! tot i això, no, no crec que Budha permeti assassinar aquest tipus d'individus perquè sí; ja estan complint la seva condemna, no?
hehehehe! Sí, he rigut molt!
Prò el budisme és tan complicat... Ens suposa una obertura de ment increïble per copsar tot el que implica. Tot i que el daoisme també "se las trae"!
Petonets, buniketa!
Ets genial amb aquests escrits! Com d'una vivència en treus suc fins a adonar-te de coses que per la majoria passen desaparcebudes. Per cert! Jo intento ser respectuós amb els éssers vius, però quan es tracta de mosquits la cosa canvia...els hi tinc tirria i no paro, com un depredador, fins a esclafar-los. O ells o jo! Així que molt búdic no sóc. Deixarem la il.luminació per unaltre vida. Salut!!
Diuen que les formigues són les ànimes dels nens petits que no han pujat al cel i que es queden a tenir cura de la terra. És una llegenda indú. No sé si serà veritat o no però a mi m'agrada mirar-les com fan camí...
GATOT: tot depèn de l'"amenaça" que representi l'altre. Amb els virus i els bacteris: "sense pietat"!!! (... amb els d'hisenda, correus i demés, per molt amenaçadors que siguin... respiració profunda-budista i pietat, eh!) ;-)
IRUNA: jajaja! tu i los esquimals sí que sou tremendos! Vol un formiguer?? jajaja! dona... pos mira, tindria moltes mascotes a bon preu, i d'alimentar no són massa cares tampoc. Bessitos :-)**
NÚR: jajaja! reencarnar-se en formiga sí que deu implicar una càrrega kàrmica considerable, sí, pq tan petites indefenses i tan treballadores, tot el dia sense parar!! Quin estrés...Complicat el budisme, i tant!! Un petó guapa!:-)
TOCAT DEL CARGOL: lo dels mosquits és inevitable... però suma en negatiu al karma, segur. Potser en una altra vida som una mosca i veiem un gripau que ens mira, no només amb cara de gana, sinó dient: sí...jo era aquell mosquit... (inquietant, oi? :-SSS) ;-)
HELENA: ara les miraré amb altres ulls, segur. Però és clar, no puc evitar pensar moltes coses...Vull dir que quan era petita, algun que altre dia, amb l'índex, doncs em vaig deixar anar i clic, clic, clic, clic... no ho vull ni pensar!!!... Una abraçada! :-))
i si hagués sigut un escarabat d'aquells que fan pilotes?
però, bé, ben fet, aquests animalons semblaven indefensos!
Hola preciosa! Feia dies que no passava per casa teua... -massa mals de cap, culleres!-
L'observació sobre l'elevada reencarnació budista del teu gos ha estat sublim -una mica més i em faig pipí a sobre, ecs!- XDDD
Saps? Jo vaig viure durant dos anys a la casa que tenim al tros i allí, de bestioletes doncs..., ja t'ho pots imagina -poruga com sóc, anava tot el dia amb el flit a la ma- Però a casa hi tenia uns convidats molt especials que vivien dintre dels corriols de les persianes i també sota el fals sostre de suro de la meva habitació. Eren petits dragons. Els deixava viure amb mi perquè ells m'estalviaven una quantitat de flit considerable i sense perjudicar la capa d'ozó :)))
En fi..., encantada d'haver retornat al món dels vius tot passant per casa teua.
Ah! I un altra cosa..., les "mosquetes en forma de cor" són mosques de claveguera. Solen sortir pels desguaços o aparèixen en llocs on hi sol haver olor de comuna XDDDD
Un petonet ;)
jajajja doncs jo tb soc una mica així... quant entra a casa un bitxo o algo obro la finestra. li dic al meu company: que no la matis!!! el que sigui. bé, obviant les serps. es l´unic animal al qual tinc una mica de por. potser es que no les coneixo.. lo de les formiguetes quant era petita al poble i feien els nius i mon germa les volia matar totes , jo li impedia!! ja saps els nois..
m´` ha fet riure el teu escrit
salut
Que vols que et digui... a mi em molesta bastant està envoltada de bitxos... potser deu ser perque tot el dia estic envoltada de nens ;-)
ESTRIP: amb aquesta mena d'escarbats, quan erem petits, fèiem curses... així que només per la nostàlgia, no els mataria pas tmapoc!! :-)
MONALITZA!!! me n'alegro molt de veure't per aquí!!! estava per preguntar a ma cosina si sabia algo de tu. Així que entre el flit i els dragonets...a muerteee!!
jajaja! I lo que dius de les mosquetes... sí??? de cloaca???....ostres, tan guapetes que se les veu...Una abraçada!!!:-)))
AINA: aix els nois... no t'explico què fèien el meu germà i els amics quan eren petits amb segons quins bitxets. Uffff!!! (mal karma absolut). El que dius de les serps...mira, igual com amb una rata.... no hi ha treball búdic que valgui! ;-)
MONTSERRAT: jajajaja! avui em deia una mestra que durant una temporada quan estava en un restaurant i hi havia nens fent merder se'ls hi hauria llençat a la jugular!!...ja falta poc per les vacances! ;-)))
Hahaha m'has fet somriure una bona estoneta. Ja t'imagino! La veritat és que els animalons ens donen grans lliçons...
Crec que el meu gos era del mateix temple budista que el teu; ara, el meu gat penso que encara haurà de pagar moltes vides, doncs l'hauries de veure fent salts per atrapar les mosques, quan alguna agosarada s'atreveix a entrar a casa. Quan aconsegueix una víctima, el seu "divertimento" és passar-se-la de pota en pota com el Ronaldinho, fins que ja no es mouen...
Una forta abraçada i bon cap de setmana
MYT: al teu gat li queden moltes vdies per a la lliberaci� doncs!!jajajjaa!! pobres mosques... Tb podem mirar-lo amb bons ulls i pensar que ell nom�s vol "jugar" una estona amb elles ;-)
Una abra�ada!! :-))
Publica un comentari a l'entrada