“En el mundo chamánico no existe ningún accidente. Toda acción tiene un significado. ¿No puede comprenderlo? En eso consiste el rastreo. Accidente es una palabra nacida de la confusión. Significa que nosotros no nos entendemos a nosotros mismos lo suficiente como para saber por qué hicimos algo. El accidente es un modo de declinar la responsabilidad por su acción y pedir a otro que la asuma”.
“El amor es un buen guía. El conocimiento es un buen guía. La participación es un buen guía. No tengo que creer para conocer el pesar; yo sé cuando estoy apesadumbrada. No tengo que creer para conocer el amor; yo sé cuando amo. No tengo que creer para tener alegría; yo sé cuando estoy alegre. Al estar aquí jo estoy aquí. Por lo tanto, no crea que es usted humana únicamente. Conózcase.”
"Mujer Chamán", de Lynn V. Andrews (Ed.Robin Book), és el relat autobiogràfic d'una dona que busca la seva identitat en una cultura nativa americana. L'autora descriu el seu procés d'aprenentatge amb la chamana Agnes Whistling Elk, en un viatge cap a l'auto-coneixement.
10 comentaris:
Bruixoleta...
Estic bé... :) però estic una mica com iruna... em costa escriure... em costa molt expressar el què penso i el què em fan pensar/sentir les teves paraules... aquests dies prefereixo quedar-me-les per a mi, digerir-les, acabar-me-les totes i no deixar-ne cap fora...
Ahir vaig pensar en tu... va arribar a casa un llibre sobre sufisme... els sufis, et sonen? segur que si,que en algún moment del teu camí ja els has trobat o fins i tot llegit... en fi... que vaig llegir la contraportada i em va fer pensar en tu de seguida... t'haig de fer arribar la referència del llibre per si et pot interessar... aquests dies no estarà el llibre a casa (soleta... ) però quan torni te la paso i si no ho faig (que sóc una mica despiste) m'ho recordes...
Petons adormits i anyorats (sembla mentida,no? doncs si... anyorats...)
M
Hola, aviat en comptes de Bruixoleta, t'anomenaran Bruixeta, doncs només una Bruixa podria llegir tant i fer aquests articles tan acurats com fas.
La veritat es que no puc seguir el teu ritme, però , es fantàstic poder-se assabentar de tots aquests llibres, de que tracten, quina opinió et mereixen, etc.
I jo també penso que els accidents molts cops no ho son, que les coses tenen una causalitat i no una casualitat , però el que passa es que l'intuïció, l'instint, etc, tot això també hi juga. Crec.
Una abraçada
hola M., et dic el mateix que a la Iruna: no sempre cal comentar, sovint ve de gust interioritzar la informació i com dius tu, païr-la interiorment.
El sufisme em sona molt vagament, com una corrent filosòfica- epsiritual vinculada a l'islam. La veritat és que no he llegit pas res, i segur que serà molt interessant llegir el llibre que em dius, així que ja et recordaré que em passis la referència. :-))
Aix l'enyorança... té una mica de tristesa però també la part que et fa notar lo molt que estimes a algú... també és bonica.
Una abraçada ben forta! muac!
Hola Kamal! bruixa...no et pensis, que des del començament hi ha hagut gent que confonia bruixoleta i bruixeta, i de fet totes dos m'agraden. La paraula ja les barreja una mica... Seria fantàstic fer un encanteri i poder absorvir el contigut dels llibres només tocar-los... jejeje...
Però de moment encara he de fer la feinada de llegir-los lletra a llegra, i tu segueixes el meu ritme perfèctament. Sempre captes molt bé allò que dic i els teus comentaris són d'allò més encertats i profitosos per a mi, perquè estic segura que moltes coses que explico tu ja les has meditat abans que jo en digui res.
És una sort poder compartir informació amb tu!!!
Una abraçada! :-))
No, no, no....;-)))
Meditar-les jo abans que tu? Que va!
Probablement soc més primitiu del que semblo al blog.
I, a mi m'agrada que tu comparteixis els teus pensaments amb mi, M, A.C...i tots els que et llegim.
I, la veritat, algun cop em venen ganes de dir-te....
Una abraçada ben forta, Bruixeta!!
;-))
bruixoleta, jo també vull enviar-te abraçades,enyorances, etz...
cóm deuria ser aquest món, si tots poguessim ser bona gent?
....fatal, perque no voldriem marxar mai
anonima coneguda
bruixoleta, jo també vull enviar-te abraçades,enyorances, etz...
cóm deuria ser aquest món, si tots poguessim ser bona gent?
....fatal, perque no voldriem marxar mai
anonima coneguda
Sobre aixó que et diu l'anònima coneguda (una abraçada ben forta...)... Ahir vaig estar parlant amb un coach i em va fer pensar... no hauriem de veure a les persones com a úniques, com a excepcionals, com a boniques?... des del moment en què les coneixem. Sense pretensions ... Tothom té coses bones, coses en les que ès únic i excepcional... si els hi mostrem potser aleshores actuarien en conseqüència... essent realment així... potser projectarien tot alló que és bo i excepcional en elles, el què els altres els hi mostren que poden ser, que són. Si esperem i actuem buscant l'excel·lència és més probable que la trobem que no pas si tendim a veure el got mig buit... Que la trobem en l'altre i que la trobem també en nosaltres mateixos...
Potser per aixó provoques aquestes reaccions en nosaltres, Bruixoleta. Potser perquè en la teva recerca per ser millor, per entendre, ens ensenyes les coses bones de tu i dels altres i ens fas pensar en el què som i podem arribar a ser, no pas en el què no som. Un exemple: altres pensarien de l'anyorança en el què no hi és, en l'abscència, en el buit. Tu penses en l'amor que es pot sentir, en la relació, en l'afecte, en allò que té de bonic.
T'he sentit aixó que escric? No ho sé però m'he proposat intentar-ho... intentar veure sempre el costat positiu dels altres i de mi. De tot. I tu m'ajudes, molt.
Abraçades anyorades (en positiu)
M
hola anònima! com seria el món si tots poguéssim ser bona gent?.... però si això és el que tenim!!
Tots podem ser bona gent. No creus?
Tu ets bona gent, això segur! UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!! :-))
Hola M., com tu dius, mirar la part bonica, excepcional i única que té cada ú, i fer-ho notar, és segur molt millor que fer el contrari (tot i que a vegades tb està bé, que algú et digui els defectes, pq així els podem intentar canviar).
A vegades l'important és la intenció i el to amb què algú et diu les coses. Si se'ns acosten de forma respectuosa, amistosa i de bon rotllo, inclús les crítiques poden ser profitoses. I tb està bé que ens recordin lo bo que tenim.
I segur que buscar l'excel.lència en els altres et fa veure les teves propies coses bones.
Tot el que dius té molt de sentit. Tu tb m'ajudes molt a mi, sempre. Pq ets una persona que tendeixes a veure lo bo en les persones i els ho saps fer notar.
Una abraçada ben forta!
Publica un comentari a l'entrada