Fa un temps, vaig anar al Museu Etnològic de Barcelona i, mentre era allí, recorrent diferents cultures, i endinsant-me en el passat de la nostra, vaig tenir moltes ganes de remenar fotos antigues de família, coses que guardo de fa anys.. I en el bagul dels records vaig trobar una llibreta que mai havia tornat a despertar la meva curiositat.
La de la fotografia, es pot dir que és la revesàvia d’aquest blog, perquè és una llibreta on copiava fragments de llibres que m’agradaven. I aquest cop sí que m’ha despertat la curiositat perquè els llibres comentats eren de continguts similars als que comento a “Labruixoleta”. Filosofies espirituals, budisme, chamanisme, creixement personal, etc.
Deu fer uns 15 anys que vaig fer aquells resums (o sigui que jo tindria uns 18-19 anys). Dels 8 o 9 llibres que tenia comentats, vaig triar un fragment de “El Alquimista”, perquè em va recordar els somnis i els projectes que tenia en aquells temps. I el fragment de “Las enseñanzas de Don Juan” que vaig copiar a l’últim post, el vaig voler posar, perquè em va recordar un moment concret...
Em va recordar un moment, que havia oblidat i que ara recordo amb tot detall, en què llegint aquests tipus de llibres espirituals, vaig tenir por. I la por em va fer tancar la llibreta, oblidar aquests llibres. I a més, en aquella època, vaig tancar i oblidar somnis i projectes que ara, tornen a despertar.
Potser havia de ser així? Sóc capaç d’entendre allò que em va passant al llarg del meu camí? Em fixo en l’important? Sé interpretar les senyals, si és que n’hi ha? En aquest sentit, “Mujer Chamán”, em va recordar la importància de l’autoconeixement, i de la opció d’interpretar i aprendre de coses que ens passen i que a voltes considerem simplement “accidents” i que potser són “signes d’atenció” que ens ajuden a entendre’ns i avançar.
La de la fotografia, es pot dir que és la revesàvia d’aquest blog, perquè és una llibreta on copiava fragments de llibres que m’agradaven. I aquest cop sí que m’ha despertat la curiositat perquè els llibres comentats eren de continguts similars als que comento a “Labruixoleta”. Filosofies espirituals, budisme, chamanisme, creixement personal, etc.
Deu fer uns 15 anys que vaig fer aquells resums (o sigui que jo tindria uns 18-19 anys). Dels 8 o 9 llibres que tenia comentats, vaig triar un fragment de “El Alquimista”, perquè em va recordar els somnis i els projectes que tenia en aquells temps. I el fragment de “Las enseñanzas de Don Juan” que vaig copiar a l’últim post, el vaig voler posar, perquè em va recordar un moment concret...
Em va recordar un moment, que havia oblidat i que ara recordo amb tot detall, en què llegint aquests tipus de llibres espirituals, vaig tenir por. I la por em va fer tancar la llibreta, oblidar aquests llibres. I a més, en aquella època, vaig tancar i oblidar somnis i projectes que ara, tornen a despertar.
Potser havia de ser així? Sóc capaç d’entendre allò que em va passant al llarg del meu camí? Em fixo en l’important? Sé interpretar les senyals, si és que n’hi ha? En aquest sentit, “Mujer Chamán”, em va recordar la importància de l’autoconeixement, i de la opció d’interpretar i aprendre de coses que ens passen i que a voltes considerem simplement “accidents” i que potser són “signes d’atenció” que ens ajuden a entendre’ns i avançar.
I així van sorgir els 3 anteriors posts...
10 comentaris:
Hi ha molta gent que no creu , com tu deies anteriorment, en la casualitat, més aviat creu en la causalitat.
Aquella tonteria de que "el mestre apareix quan l'alumne està preparat", o sigui, fins que no estàs preparat per entendre el que veuen o llegeixen els teus ulls, no veus encara que ho tinguis davant dels nassos, , cada cop la veig més certa. Hi ha coses que giren al teu voltant i només en fem cas i les entenem quan tenim el moment, sinó poden passar anys i anys i res.
A més, sembla que ja fa anys que aquestes temes et giren al voltant.
A mi també em van interessar fa molts anys i, ara, ves a saber perquè he canviat de camí i he agafat un de nou, però cada cop recordo més coses que fa molt de temps m'encuriosien.
una abraçada
Hola Kamal, està clar que si al llarg de la vida anem recorrent un camí, o construint el nostre propi camí, aquest no és una autopista recta i de sentit únic, sinó que és un camí ple de corbes, troços de terra, troços d'asfalt, rotondes que et fan tornar enrera, semàfors que et fan aturar, incidents que et fan parar i al voltant altres caminants, mil paissatges diferents, dies de pluja, dies de sol i llargues nits de lluna plena.
I aquí està la gràcia, pq una autopista, tot i que et permet arribar abans al destí és avorrida i corres el risc d'adormir-te i perdre't tot allò que hi ha al voltant.
I el que dius dels "mestres", tens tota la raó.
Una abraçada fent camí... :-))
Ah! i gràcies per lo del premi!, si no fós que la Myt te'l va donar a tu, jo tb us l'hagués donat a tu, i a ella.
bruixoleta...
la de la fotografia s'assembla molt a la del blog, eh? però a la llibreta només hi havia el sol... i a la bruixoleta podem vore també la lluna i les estrelles
m'agradaria saber de què vas tenir por... no t'ho pregunto, només te dic que m'agradaria saber-ho... (me podré aguantar de preguntar-t'ho si algun dia te tinc més a prop?! segurament, no)
ara que dius això de l'autopista... un company de la faena m'ha explicat avui un somni que recorda de fa molt de temps... ell, corrent per l'autopista... fins que s'adona que corre a la mateixa velocitat que els cotxes... mira al seu costat... i es veu dintre d'un cotxe, al volant... allavons se troba dins del cotxe... i se veu a ell mateix, corrent a fora... i "aquell", l'altre ell, li diu "vigila!"... i té un accident amb el cotxe...
se desperta volant, caient per un terraplè
no sé per què t'ho explico...
per què m'ho ha explicat ell?
ha sigut mentre he sortit a fumar el cigarro de la tarde... com ha anat?...
ai....... m'ha costat recordar-me'n... espera... és que a la porta d'entrada han penjat un poster de la setmana santa on apareixen jesucrist i la verge... ell als braços d'ella... amb un fons negre...
lo company estava col·locant unes teules... i li he dit "què et sembla este cartell de la setmana santa? impressiona, no?"... i allavons ell se n'ha recordat de les processons de setmana santa al poble d'un familiar seu... on los carrers són molt estrets, i costeruts... diu que els "passos" són petits, que els porten entre quatre... d'una banda del carrer, baixen uns, corrent amb la imatge... i de l'altra, pugen uns altres... apreten a córrer... fins que les dos imatges se besen... ell ho va vore de molt petit i diu que se li va quedar gravat... "potser si ara ho tornés a vore, no m'impressionaria tant"... o potser igualment... o més, vés a saber... i allavons li ha vingut a la memòria aquell somni
començaria a fer interpretacions... totes inventades, sense cap fonament de res
bruixoleta... m'he allargat
això que dius d'adormir-se al volant... per què mos costa tant parar i descansar...?
ai, bruixoleta...
una abraçada
si tot és causalitat, hauré de descubrir perque ahi vaig veure la película El Secreto, i em vaig adonar que ja havia oblidat el que diu el llibre
És que aprenc i desaprenc continuament?
quines coses incorporo?
ai, bruixoleta, es que sovint em penso que ja començo a saber i deseguida passa algo que em demostra que no es veritat
anónima coneguda
hola iruna! ostres, no m'havia fixat que la foto de la brúixoleta i la de la llibreta s'assemblen (deu ser l'herència familiar ;-)). Que bo.
Pel que fa a lo de la por, no problem, el dia que em tinguis més a prop, t'ho explico, pq en el fons és una tonteria (com la majoria de pors... i tot i així ens afecten tant... catxis la mar!!)
Carai, quin somni tan curiós lo del teu company... què voldrà dir?? no intento analitzar-lo pq vés a saber...
Tb curiosa forma de fer la prossessó. De fet, tots els rituals tenen algo de curiós, sobretot a mesura que s'allunyen d'allò que simbolitzen.
Per què deu ser que les imatges cristianes, o catòliques millor dit, són tan tenebroses...? No ho sé, però ara m'estic llegint el Nou Testament (tinc faena per a rato), i espero obtenir respostes. Ja t'aniré explicant. De moment m'agrada molt.
I lo últim que dius: mos costa massa parar i descansar. No sé per què. Potser pensem que la vida és massa curta. Potser pensem que al llarg del dia mos falta més temps. No ho sé.
Però jo crec que és tan important parar i descansar, com caminar. Mira, jo avui he dormit poc i avui no serveixo per a massa res...
Bessitos i abraçades! :-)))*
Hola anònima, quan dius això que en veure la pel.lícula de "El Secreto" vas adonar-te'n que havies oblidat allò que diu el llibre... i com acabo de comentar a la Iruna algo de rituals, em fas pensar que aquesta és la utilitat que en fons tenen els rituals: et fan recordar quelcom.
Penso que potser no havies oblidat el que diu el llibre, segurament no ho tens present en tot moment, però sempre queda algo a l'inconscient. De fet si haguéssim de tenir sempre present tota la informació que guardem... ens tornariem bojos amb tantes coses!!!
Segurament incorpores les coses importants. No? (si més no les que tenen importància per a tu)
I pel que dius de que a vegades penses que aprens algo i de repent no és com pensaves... ja és una mica el que copiava a l'anterior post de Don Juan, quan comences a aprendre mai saps què et trobaras, mai aprens allò que tu et pensaves, i poc a poc arriba la por. Però ja saps, tu endavant i sempre arriba el dia que tens clar què has après i per què estas on estas.
Ets una persona savia. A mi sempre em dones boníssims consells.
Bessitos!!!!!!!
he de buscar un ritual, que em serveixi per recordar-me/portar-me bones coses
m'explico?,
si m'entens, ajuda'm i dona'm idees
anónima coneguda
Anònima... mira que sóc insegura en moltes coses, però això que et diré ho tinc clar: el ritual trobo que ha de ser algo molt personal i profund, que t'arribi a l'ànima, que et recordi o desperti allò que vols. I això millor si ho trobes tu.
Bessitos!
d'acord
anonima coneguda
Hi ha alguns punts interessants en el temps en aquest article, però no sé si veig a tots ells el centre al cor. Hi ha una certa validesa, però vaig a tenir opinió suspens fins que em veig en ell més. Bon article, gràcies i volem més! Afegit a FeedBurner, així
Publica un comentari a l'entrada