“El alma está en el cerebro”, d’Eduard Punset (ed.Aguilar), és un llibre que toca temes que a tothom li poden interessar, perquè parla de les persones, del nostre cervell i el seu funcionament, de la consciència i l’inconscient, la intuïció, les emocions, la creativitat, la manipulació del pensament, la felicitat, la depressió, l’agressivitat, etc...
Però allò que més m’ha agradat és l’opció d’estudiar les persones des de diferents punts de vista: la psicologia, la neurociència, la filosofia, la medicina, etc., remarcant la importància que té l’estudi integral de l’ésser humà.
“La gran unificación entre ciencias y letras, entre filosofía, ciencia y literatura y poesía y música es la única vía que lleva al conocimiento.” Ramón Nuñez (director de la Casa de las Ciencias de la A Coruña).” Pg.107
També destaca la necessitat d’integrar els valors humans, la part emocional i el pensament crític, amb la part cognitiva (tot i que nombra l'educació en l'àmbit escolar, es pot generalitzar a totes les persones durant tota la vida).
Però allò que més m’ha agradat és l’opció d’estudiar les persones des de diferents punts de vista: la psicologia, la neurociència, la filosofia, la medicina, etc., remarcant la importància que té l’estudi integral de l’ésser humà.
“La gran unificación entre ciencias y letras, entre filosofía, ciencia y literatura y poesía y música es la única vía que lleva al conocimiento.” Ramón Nuñez (director de la Casa de las Ciencias de la A Coruña).” Pg.107
També destaca la necessitat d’integrar els valors humans, la part emocional i el pensament crític, amb la part cognitiva (tot i que nombra l'educació en l'àmbit escolar, es pot generalitzar a totes les persones durant tota la vida).
“Es importantísimo que los niños reciban educación emocional, porque hasta hoy sólo han recibido instrucción: ha existido una prioridad cognitiva y de conocimientos casi absoluta.” Pg. 162-164.
“La escuela sirve para aprender, pero con frecuencia se utilizan métodos competitivos: aprendemos a ser los mejores, a ser los más guapos, los más ricos. Se han perdido los valores humanos. La sociedad competitiva agrava la psicopatía.” Pg. 191
“A veces las escuelas y la sociedad pueden debilitar la creatividad. Si en la escuela o en casa se aprende que la obediencia siempre es recompensada o que sólo se debe pensar como otros, o de una determinada manera, la lección que se aprendre en realidad es que no se debe pensar de una manera creativa." Pg. 247
“La escuela sirve para aprender, pero con frecuencia se utilizan métodos competitivos: aprendemos a ser los mejores, a ser los más guapos, los más ricos. Se han perdido los valores humanos. La sociedad competitiva agrava la psicopatía.” Pg. 191
“A veces las escuelas y la sociedad pueden debilitar la creatividad. Si en la escuela o en casa se aprende que la obediencia siempre es recompensada o que sólo se debe pensar como otros, o de una determinada manera, la lección que se aprendre en realidad es que no se debe pensar de una manera creativa." Pg. 247
11 comentaris:
està clar que no ens aclarem, pensem... suposem... tot és relatiu
Segurament deu ser cert que els nens més "ben educats", deuen ser de grans, poc creatius. I si fos així, qué caldria fer, cóm es pot "no educar"?
Això sí es deu de poder comprobar, analitzant l'educació que han rebut els genis
anónima coneguda
L'he de comprar des de que va sortir..i la manca de temps. Ara, ja to tinc més remei, doncs tot el que dius em resulta interessant.
En quant a l'educació, crec que de moment n'hi hauria prou amb ensenyar en llibertat, potser no al 100%, però casi i donant als alumnes més esperit crític i més facilitats per escollir matèries. I, això si, l'ensenyament sempre enfocat a millorar com a persones, no a memoritzar dades, ni res.
un somriure, bruixoleta...i A.C.
hola anònima!, quan dius "ben educats", suposo que vols dir que els nens "més obedients" són els menys creatius a la llarga.
No es tracta pas de no educar. Al contrari, és molt important educar i ensenyar (de fet tots els animals ensenyen i guien a les seves cries).
Però és important educar i ensenyar valors humans (tolerància, respecte, cooperació etc), tenir en compte les emocions.
No valorar només a la persona més "intel.ligent intel.lectualment" (quan potser emocionalment és totalment inepta). I no promoure tant els valors materials i la competitivitat.
Pel que fa als "genis" o les persones especialment creatives, en el llibre hi ha un capítol titulat "inteligencia creativa". És un llibre que et pot agradar. Hi trobes coses que fan pensar.
Bessitos!
Hola kamal!, jo crec que sí que t'agradaria molt el llibre.
És molt important el que dius d'educar per millorar com a "persones", i no limitar-es a memoritzar dades.
Suposo que es tracta d'ensenyar als alumnes a pensar per si mateixos, a promoure el debat, l'anàlisi dels textos. Jo crec que és molt important aprendre a qüestionar-se les coses, a relfexionar, a dubtar, i a poder arribar a conclusions per un mateix. A experimentar.
Una abraçada creativa!
Ahir me'l vaig comprar.
Se m'està acumulant la feina..;-)))
Gràcies a tu, es clar.
un somriure
jajaja! doncs ja en som dos, perquè jo també tinc uns quants llibres comprats esperant a ser llegits.
Però vaja, és una feina que val la pena perquè és molt profitosa. Ja em diràs què tal.
:-)))
hola kamal. M'encantaria que ens "rentessin el cervell", per que poguessim millorar com a persones.
bruixoleta, fes-me una bona síntesi d'aquestes que tu saps fer, de qué és la inteligencia creativa
anónima coneguda
hola anònima, mira per contestar-te la pregunta, citaré 3 frases que apareixen en el llibre.
La primera és la resposta que va donar un artista famós, considerat especialment creatiu, quan els científics estudiaven la creativitat: "siento amor por lo que hago y por lo que percibo, siento sencillamente una gran curiosidad... un gran sentimiento de curiosidad y quiero hacer algo al respecto"
La segona subratlla la importància dels coneixements adquirits: "La creatividad se fundamenta en los conocimientos, y cuando faltan los conocimientos, la creatividad no puede funcionar. Es algo que parece contradictorio y, sin embargo, es real"
I la última: "Son los demás, los otros, los que reconocen a una persona como “genio”. Y ello se debe a que la propuesta formal o artística de esa persona concreta les ha transformado la vida"
Espero que la informació et sigui útil :-))
bruixoleta, m'agraden aquestes respostes
sense saber, no deu ser posible crear? el hombre- lobo, no deu poder crear?
anónima coneguda
quan dius el hombre-lobo... entenc que vols dir un home més salvatge o en una cultura més primitiva que la nostra.
L'home era creatiu quan vivia a les cavernes i pintava a les parets. Va ser creatiu quan va descobrir el foc.
Si els animals son creatius... no en tinc ni idea.
Possiblement sense coneixements previs pots ser creatiu però també pot passar que allò que has descobert ja existeixi. Suposo que es tracta d'anar més enllà del que ja existeix. Això, evidentment, en termes de "grans descobriments o genis de la creativitat".
A "petita escala" hi ha moltíssima gent molt creativa.
Tots som creatius. la nostra vida consisteix en crear. Però no tots creem excepcionalment, o sí, encara que certes coses només són accesibles per a alguns.
La creativitat pot estar present a diferents escales. Una nena de 6 anys serà creativa dibuixant una escena cotidiana per a ella. En canvi no té els coneixements suficients com per a fer-ho en 3D. Però a la seva escala, aquell dibuix és la seva expressió màxima de creativitat. Així que si adquireixes coneixements la teva creativitat l'únic que fa es manifestar-se més i millor. I encara que hi hagi persones que pensen que no són creatives, ho són. No més de pensar-hi ja són creadores de pensaments.
Publica un comentari a l'entrada