12 de febrer del 2008

comunicar-nos i entendre'ns

El cos s’expressa constantment. I ho fa de forma clara, senzilla i sincera. Pot experimentar i comunicar gana, son, cansament, malaltia. I moltes altres coses. Les nostres emocions també són clares, senzilles i sinceres. S’expressen a través del cos (que és sincer). Si tinc por i estic nerviosa: tremolo, tinc suor freda, els meus músculs estàn rígids. No tinc por i estic nerviosa mentre el meu cos està relaxat i tranquil. La contradicció és impossible (en tot cas puc enganyar-me mentalment, o confondre'm, o no escoltar el cos).

En canvi, hi ha una part de nosaltres mateixos, a la qual donem una importància extraordinària, i que no és ni molt menys tan sincera, clara i senzilla com el cos i les emocions. I és la nostra ment. És la part de nosaltres que enganya, que entra en contradiccions, que és complexa. I la seva forma d’expressió: el llenguatge verbal
és igual de contradictori, confús i enganyós com la ment.

Per això si volem conèixer, entendre, expressar, etc., sovint és molt útil entrar en contacte amb el nostre cos, les nostres emocions, ja que és el més clar i sincer que tenim. I no passa res per deixar a la ment que descansi tranquil.la una estona. També li anirà bé (que la tenim sobreexplotada).

Basem la nostra educació, els nostres aprenentatges, els coneixements, i la intel.ligència, en la nostra part mental, intel.lecutal. I utilitzem el llenguatge verbal com a mitjà d’expressió... És el millor que podiem haver fet?

"Nuestro cerebro nos engaña... pero tiene buenas razones para hacerlo. Está dedicado al servicio de un organismo vivo: nosotros. Y ¿cuál es la meta de todo organismo vivo? La supervivencia. Y a veces para conseguirlo, es capaz de suplir la información que la falta por fantasías y fabulaciones. Para nuestro cerebro es más importante contarnos una historia consistente que contarnos una historia verdadera. El mundo real es menos necesario que el mundo que necesitamos (Pg.49). Richard Gregory, profesor en Bristol y uno de los grandes psicólogos y neurólogos de nuestro tiempo, decía que no es verdad que el cerebro esté hecho para buscar la verdad, sino para rellenar, para sobrevivir. (Pg.103)"

"Una de las mentiras más intrigantes es la que sugiere que el lenguaje está hecho para entendernos. También sirve para confundirnos. Se trata de una herramienta muy imperfecta (pg.109). Este prodigio llamado lenguaje sirve a los seres humanos para comunicarse... en teoría. La experiencia real es que la experiencia comunicativa humana sólo se resuelve en confusión. ¿A qué se debe esta incapacidad para precisar conceptos e ideas con el lenguaje? (pg.299)"
"El alma está en el cerebro", Eduard Punset (Ed. Aguilar)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

bruixoleta, m'agrada molt això que dius. Deu de ser una VERITAT.
Cal fer més cas a l'emoció que al pensament, encara que sembla que estem educats per fer-ho a la in- versa, per donar-li més importància al pensament que al sentiment

una abraçada

anónima coneguda

Anònim ha dit...

Sembla que la Anònima Coneguda i jo anem coincidint en prou coses, esta molt bé aquest post. I tu dius que et manca ritme?
Un dia vaig veure un documental de la BBC on explicaven que amb la musculatura de la cara es podien arribar a fer uns 7000 gestos o expressions. Com tu dius, la paraula pot enganyar, però el cos és un mitja de comunicació com un piano. Els ulls, la mirada cap avall o mirant-te de cara...els llavis, la postura del cos, la col·locació dels braços...hi ha tants i tants gestos, que molts cops traicionen a la ment! Per això és molt important la comunicació cara a cara. En aquest mitjà (virtual , diguem-ne) intentem suplir la comunicació del cos amb tot de coses com emoticons , somriures, "abraçades", etc, però mai és comparable al llenguatge dels gestos.

Un somruire i una abraçada. ;-)))

Anònim ha dit...

hola anònima! com va dir en kamal, les emocions les regula una zona de l'encèfal molt primitiva, mentre que la raó la controla el còrtex que és relatívament nou... I és clar, ja diuen que l'experiència és un grau!

Així que per antiguetat, les emocions segur que són més savies, mentre que la raó, encara està en procés d'"aprenentatge".

Per això val la pena fer cas a les emocions. I a la "joveneta- part més racional", li donarem temps pq vagi madurant, que de moment, ens lia i ens atabala una mica a tots plegats!! Pèro és clar, ja se sap que lo nou sempre ens fa molta gràcia!! Suposo que hem d'anar practicant amb la "raó" i el "llenguatge verbal", per poder avançar mica en mica.

Una abraçada emotiva i sincera!


Hola kamal! això que expliques de les emocions és molt interessant. Ssegur que tots tenim la capacitat d'entendre les expressions facials d'una forma intuitiva. Igual com la información no verbal en general.

Aquest mitjà (internet)és fantàstic, però dóna peu a confusions. Segur que a tots ens ha passat que tenim la sensació de no haver-nos explicat prou bé, o de que no ens han entés, però vaja, així és la vida.

També tenim una gran sort de poder-nos expressar amb el llenguatge. si no... què seria dels blogs!!!

Una abraçada! :-))) ... sort tenim dels dels emoticoins i les abraçades.. ;-)

gatot ha dit...

I quan no pots usar el llenguatge gestual perquè estàs en la distància? I si has de verbalitzar el cos?

Potser seria més senzill ensenyar al cervell a no enganyar ni enganyar-nos, tot i que les emocions solen ser només una reacció als sentits, i els sentits una eina del cervell per comunicar-se amb l'exterior.

petons i llepades... sensitives i distants!

Anònim ha dit...

Hola gatot: bona observació: és una de les parts positives que té el llenguatge verbal: ens permet comunicar-nos en la distància, que ja és moltíssim!! (perquè és una forma d'apropar-nos)

I també molt encertada la proposta d'ensenyar a la ment a no enganyar ni enganyar-nos... però senzill??... no sé pas... perquè sovint ho fem sense ni adonar-nos-en. Aquí està la gràcia: fer-nos conscients d'aquesta tendència liosa i enganyosa de la ment, per poder-la anar canviant. Llavors sí que tot serà més senzill.

Una abraçada virtual, verbal i en la distància, però molt afectuosa! :-)))