LA TERRA

Fa molts anys, la meva cosina em va dir que quan veina a Barcelona, es sentia com una formigueta. Em va cridar l'atenció. Jo, potser perquè estic a acostumada a les ciutats, no tinc aquesta sensació d'estar en un lloc tan gran com per sentir-me una formiga. Ni tan sols quan vaig estar a la Xina.

Però una nit, de sobte, em va passar. No fa pas gaire, al cine, una sessió golfa, poca gent i una gran pantalla, tot perfecte per endinsar-te en la pel.lícula: "Tierra, la película de nuestro planeta", de Mark Linfield i Alastair Fothergill, (la recomano a tothom!!!).

Mira que he vist documentals sobre el planeta Terra, però aquest va ser especial... De sobte era allí caminant pel gel, nadant per oceans, volant per damunt de deserts... De sobte, les persones haviem desaparegut... De sobte havia de fer un esforç per entendre que nosaltres, i els pobles, i les ciutats també estan allí, molt lluny però al mateix lloc, la Terra.

I la vaig sentir tan gran... i em vaig sentir tan petita, tan petita, que ni una formiga, un puntet, un micropuntet.

Quina sort tenim de viure en un lloc tan preciós!! I aquests dies, de desitjos, nous propòsits i bones intencions, em fan pensar en la frase que vaig llegir no sé on: " Sigues tu el canvi que vols veure en el món", Gandhi.

ESPERO QUE EL 2008 SIGUI UN BON ANY PER A TOTS!! LA TERRA INCLOSA!

LA PEDRA QUE M'HA TRIAT (Bxta.)

Fa un parell de setmanes a la llibreira Excellence vaig veure unes capsetes on hi deia "És la pedra qui et tria a tu". I cada una tenia una pedra diferent a l'interior ( que no es veia des de fora). De seguida em va cridar l'atenció una capseta , i la persona que anava amb mi me la va comprar i me la va regalar aquests nadals. Ja ni me'n recordava. Em va fer molta il.lusió!

Quina pedra hi havia?? L'obsidiana nevada. Aquesta és la pedra que m'ha triat. I en un paperet explicava: "és una pedra que ens ajuda a contactar amb les parts més ocultes de nosaltres mateixos, a vegades menys agradables, per acceptar-les i sublimar-les. Fa de pont entre les emocions i la ment. Indicada en els casos de depressió, nervis o ansietat. És coneguda com la pedra de la justícia"

Perfecta!! em va encantar!! El dia que em decideixi a remenar la meva "part fosca" la tindré a la vora.

LA BIBLIA DE LOS CRISTALES

L'altre dia una noia em va explicar que té una làmpara de sal a la tauleta de nit, i que alguns cops la deixa encesa tota la nit perquè a l'endemà es desperta molt relaxada i descansada.

Jo li vaig explicar que una professora de ioga m'havia dit que si et poses un cristall de quars rosa a una mà, i un de transparent a l'altra, i els tens uns deu minuts, quedes molt relaxat. Jo me'n vaig comprar un de cada, i alguna nit els agafo i em quedo adormida amb ells, i a l'endemà em desperto molt relaxada i descansada.

Desconec les propietats químiques o electroquímiques que tenen els minerals, i les que tenim els humans, i com ens pot afectar el contacte amb determinats cristalls, però l'experiència em diu que el contacte amb determinades pedres provoca efectes sobre les persones.

Pel que fa a les característiques i propietats terapèutiques dels cristalls, em van recomanar un llibre: "La bíblia de los cristales", de Judy Hall (Ed.Gaia).

LA BRÚJULA DORADA (Bxta.)

Hola a tothom, aquest és el meu post nadalenc.

He triat la pel.lícula que vaig anar a veure el dissabte passat: "La brújula dorada". És l'adaptació al cinema del llibre "Luces del Norte", la primera entrega de la trilogia "La materia Oscura" (jo els llibres no els conec).

Per què he triat aquesta pel.lícula? Doncs perquè és una pel.lícula que comença parlant d'universos paral.lels; d'indrets on les ànimes es manifesten en forma d'animals que estan sempre al costat de les persones; de bruixes; de pols còsmica...I d'una brúixola!! Perfecte per al blog de LaBruixoleta!

A mi em va agradar i és ideal per anar-la a veure aquestes festes ja que està plena de coses importants vestides de màgia i fantasia.

BON NADAL a tots!!! :-))

La llei de l'atracció

Tant al seminari d'en Joe Dispenza, com als llibres "El secreto" i "¿¡Y tú qué sabes!?", es parla de la "llei de l'atracció". Afirmen que amb el pensament emets una mena de freqüència que et connecta i et porta a sintonitzar amb tot el que té la mateixa freqüència que els teus pensaments. O sigui, si tens pensaments positius atreus coses positives a la teva vida.

Però també tots ells insisteixen en que no es tracta de començar a pensar :"vull una casa més gran", "vull ser feliç", "vull salut",etc. Tot i que aquestes opcions no es descarten, el més important és el treball interior.

En paraules d'en Joe Dispenza: "No es tracta de “voler” i “desitjar”, perquè si “vols” només estas creant “voler més”. Es tracta de “ser” allò que volem. Això implica un canvi en la forma de ser. La llei de l’atracció, si la utilitzes per obtenir béns materials, acabes creant adiccions. Es tracta de buscar el benestar a través del teu interior, no d’allò que hi ha fora. Has de buscar el canvi interior, no el canvi exterior"

Pensar en positiu

Una de les coses que diu en Joe Dispenza (clickant el nom podeu anar la seva pàgina web) és que cada cop que tenim un pensament creem una substància química.Tots hem pogut experimentar aquesta afirmació. Quan comencem a pensar en algo que ens preocupa en extrem, podem començar a tenir suor freda, taquicàrdia i tremolor de mans (respostes regulades per determinades substàncies químiques). I tot, sense moure'ns del sofà.

Si tendim a tenir un mateix tipus de pensaments (ex.negatius), consolidem determinats circuits neuronals , enfortint així determinades respostes (ex.anisetat, depressió).

Però com diu el dr.Dispenza, una de les propietats del nostre cervell, és la neuroplasticitat, és a dir la capacitat per canviar les conexions sinàptiques.

Per tant, si aprenem a tenir pensaments positius, podem observar canvis positius en el nostre cos. En aquest fenòmen es basen de fet, moltes teràpies per tractar l'ansietat o la depressió, a partir d'aprendre a pensar que estas en una situació confortable, que t'agrada, visulitzant imatges boniques, i mica en mica et sents a gust, tranquil. Amb aquest aprenentatge es creen noves connexions sinàptiques al cervell i les velles es van debilitant. I així, mica en mica, si anem tenint pensaments positius, experimentarem respostes biològiques que ens fan sentir més contents i tranquils.

De fet, intentar-ho tampoc sembla massa difícil, no? És qüestió d'anar-hi pensant (en positiu, clar! ;-)).

De totes formes, consti, que el més sorprenent que diu en Dispenza, així com els autors d'altres llibres (ex. "¿¡Y tú qué sabes?!" o "The secret"), no és només que pensaments positius, provoquen alteracions a nivell bioquímic que porten a canviar els circuits neuronals, observant-se una resposta biològica diferent. El més important és que aquests autors, afirmen que la nostra forma de pensar no només afecta el nostre interior (o a nosaltres mateixos) sinó que també influeix en la realitat que ens envolta. I que treballant el pensament, podem aconseguir allò que volguem (dit així ràpid i sense aprofundir, que ja vaig dir que no és pas tan fàcil!).

Temps i esforç

En Joe Dispenza, autor del llibre "Evolve your Brain" ("Desenvolupa el teu cervell") -de moment no disponible en castellà-, és també col.laborador del llibre "¡¿Y tú qué sabes?!".

El seu treball es basa en la "biologia del canvi": quan canviem de veritat la nostra forma de pensar es produeix una evidència física de canvis en el cervell. I a partir d'aquí analitza la forma en què podem alterar, canviar la realitat a través del domini del pensament.

El Dr. Dispenza ha aprofundit, molt especialment, en el tema de les persones que han aconseguit curar-se de malalties que en principi eren irreversibles, gràcies al domini del pensament.

Aquest concepte em sembla fascinant, però no vull desenvolupar-lo gaire més perquè, en tot cas, prefereixo recomanar a qui li interessi el tema la lectura de qualsevol dels dos llibres que he citat.

I el que sí prefereixo fer és insistir en la idea que aquest procès no és gens fàcil, ni ràpid. Repeteixo: no és gens fàcil ni ràpid. Ho dic perquè si això no està molt clar, tot són decepcions, crítiques i frustracions. Tot i que també vull dir que amb esforç i paciència tot és possible!!

En paraules de Joe Dispenza: "Per realment crear la realitat amb energia intencional es requereix entrenament, pràctica, aprenentatge, i suficient coneixement sobre la consciència, el cervell i la ment. No és quelcom que s’obté sense algun grau d’esforç. Però la majoria de la gent no té la passió o l’interès. Requereix pràctica i costa al principi, però amb el temps es va tornant més fàcil."

JOE DISPENZA

Els dies 16 i 17 de novembre vam anar al seminari-taller que impartia en Joe Dispenza a Barcelona. Bioquímic especialitzat en neurobiologia, és un dels col.laboradors del llibre “¡¿Y tú qué sabes!?". I ha realitzat diversos estudis sobre la forma com, la consciència, el cervell i la intenció permeten crear la realitat.

Van ser un parell de dies en què vaig disfrutar molt aprenent, en un seminari molt interessant, on temes científics, psicològics i neurològics erent tractats de forma que poguéssin ser entesos per tothom.

Una tarda i un matí sempre es fan curts, i espero poder aprofundir més quan es tradueixi al castellà el seu llibre “Evolve your Brain” (“Desenvolupa el teu cervell”).

Tinc ganes de dir que a part del seminari: el sopar i el dinar, la sobretaula, les xerrades filosòfiques i la companyia de les 3 estimades persones amb qui hi vaig anar, van fer que el cap de setmana fós perfecte!

En els següents posts, ja parlaré una mica d’allò que diu el dr.Dispenza.

MONTSERRAT, DE NIT (Bxta.)

M'agraden els monestirs.

No sé exàctament per què. Potser la tranquil.litat, l'aïllament, el silenci.

El contacte amb un mateix, amb l'interior. No ho sé.

A Montserrat hi he anat alguns cops. M'agrada. El monestir, la muntanya, passejar... Sempre hi ha molta gent, però quan es comença a pondre el sol, es va buidant. Tot, el monestir, la muntanya.

Fa dos estius ens vam quedar un parell de nits a les cel.les, i és molt xulo viure l'altre moment de Montserrat. La nit. Com era agost , feia bon temps per sortir a passejar, i era curiós no trobar-te pràcticament ningú. Va ser molt agradable i bonic. Val la pena.

HERBORISTERIA DEL REI

Ara és l'època de les botigues i les compres. De totes formes, als nadals, comprem més per als altres que per nosaltres.

A l'hora d'anar a comprar, sempre hi pot haver un tipus de producte preferit: hi ha qui es passaria hores remenant roba, o llibres, o sabates, o música, etc.

A mi m'agraden les botigues de productes naturals. M'encanten, m'hi podria estar estona i estona només mirant. I és clar, m'ho compraria tot!!

No fa gaire vaig descobrir "l'herboristeria del Rei", està a tocar de la pça. Reial, al carrer del vidre nº1 de Barcelona. És un preciós establiment que data del 1823, i la decoració actual és del 1860 !! una obra d'art!!

S'hi poden trobar tota mena de plantes medicinals, espècies, olis essencials, tès, caramels, etc.

Val la pena passar-hi, ni que sigui per endinsar-se en l'ambient del sXIX perfumat amb la barreja d'olors de tota mena d'herbes del bosc.

¿¡ Y TÚ QUÉ SABES!?

¿! Y tú qué sabes!?, de William Arntz, Betsy Chasse i Mark vicente, és una pel.lícula-documental que es va estrenar el 2004 i va tenir un gran impacte a nivell mundial, és el 4rt. documental amb més èxit de la història dels Estats Units.

Jo el vaig veure fa uns mesos i em va encuriosir, però ha estat el llibre, que porta el mateix títol, el que m'ha fascinat.

És una obra sobre el sentit de la vida, sobre la consciència i la realitat, a través dels ulls de la física quàntica i les filosofies espirituals. Compta amb la col.laboració de presitgiosos científics, físics, psiquiatres, neurobiòlegs, metges, i de mestres espirituals.

La barreja ciència-espiritualitat m'ha semblat perfecta i valenta. Ja va sent hora que els membres de la comunitat científica s'atreveixin a estudiar allò que no és tan fàcilment observable ni mesurable (com ara certes coses que passen dintre la nostra ment), i també va tocant que els membres de filosofies espirituals o religioses comencin a adaptar les seves creences als nostres temps.

Jo recomano molt especialment el llibre, ni que sigui per conèixer altres punts de vista i fer-se algunes preguntes interessants.

"¿¡ Y tú qué sabes!? Recuerda que, en todo caso, las respuestas son profundamente personales y por eso no te damos el libro de cocina cuántica sobre cómo guisarse una vida maravillosa. La buena y la mala noicia es que sólo tú sabes. "Pg. 234

LaBruixoleta (renovant idees i paradigmes)

PD- Fa poc ha sortit un DVD que és una versió extesa del primer documental, que es titula "¿¡ Y tú qué sabes!?, dentro de la madriguera", encara no he tingut oportunitat de veure'l (estoy en ello)