6 de març del 2013

4 anys. "Budes gegants"

L'últim post que vaig guardar al blog, era del 5 de març de 2009, "Budes gegants".

 I avui, 6 de març de 2013, em fa gràcia copiar un fragment del llibre que llegeixo: "Anandamayí, Su vida, su sabiduría", de Richard Lannoy (L'Anandamayí, és qui surt al vídeo que vaig penjar l'altre dia). Concretament un troç del llibre, que m'ha fer recordar aquell últim post dels "Budes gegants".

"Un santo es como un árbol. No llama a nadie, ni tampoco rechaza a nadie. Da refugio a todo el que se preocupa por llegar, sea hombre, mujer, niño o animal. Si te sientas debajo de un árbol, te protegerá de las inclemencias del tiempo, del sol abrasador y del chaparrón, y te dara flores y frutos. Importa poco al árbol si es un ser humano o un pájaro quien prueba su fruta, su producto está allí para quien lo coja. Y lo último pero no lo menos importante, el árbol se da a sí mismo. ¿Cómo?. El fruto contiene la semilla para nuevos árboles semejantes a él. Por eso, al sentarte bajo un árbol encuentras refugio, sombra, flores, fruta, y a su debido tiempo llegarás a conocer tu Sí. Por eso digo, refugiaos a los pies de los santos y los sabios, acercaos a ellos y encontraréis todo lo que necesitáis".

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Em sembla que no ens entendríem gens amb lectures, eh. Però si aquestes t'han tornat a portar aquí, benvingudes siguin. A mi aquestes coses se m'escapen una mica, no sóc massa espiritual.

labruixoleta ha dit...

jajaja! jo crec que sí que ens podriem entendre, pq molts dels llibres que a tu t'agraden, també m'han agradat a mi. Però reconec que amb aquest tipus de literatura espiritual, és més difícil coincidir amb la gent, pq és un tema concret que o interessa o no, i pq a molta gent més aviat li desagrada. Però vaja, jo ara hi estic molt interessada i m'ha obert les ganes d'escriure aquí sobre el tema. Ja saps que, encara que et sembli una mica avorrit, si algun dia tens ganes de passar per aquí, ets sempre molt benvingut!!