19 de març del 2013

Jesucrist, no és dels cristians


Jo deuria tenir uns 30 anys quan vaig començar a considerar que era possible que Jesucrist, hagués existit de veritat.

Tres o quatre anys més tard, vaig començar a llegir el Nou Testament, ajudada per un professor de teologia. (alguns comentaris sobre aquella lectura van ser posts d'aquest bloc). No sabria explicar el per què, però aquelles lectures, em van deixar amb la sensació que el Nou Testament, tenia quelcom especial. Una força intensa per fer moure la gent (en la direcció que fós). No és un llibre "qualsevol".

Avui no tinc cap mena de dubte, que Jesucrist, va existir. I que no va ser una persona "qualsevol". Enllaçant amb l'anterior post, puc dir que, segons la meva opinió, va ser el que jo considero un Mestre. Inclús, preferiria dir: un Gran Mestre.

El Cristianisme, i d'aquí diferents branques que n'han sorgit per interpretar les seves ensenyances, com per exemple el catolicisme, sempre han estat la meva font d'informació sobre Jesucrist. No dubto que siguin una molt bona font.

Però n'hi ha d'altres.

Jo ara estic interessada en les mil.lenàries ensenyances dels ioguis de la Índia. Ells, també reconeixen Jesucrist com un Gran Mestre. Però l'interpreten d'una altra forma. Potser l'essència és la mateixa, però les formes són unes altres. I a mi em resulten més properes i entenedores.

Jesucrist no és dels Cristians. Budha, no és dels Budistes.



7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Les grans persones, les persones especials, els grans mestres, poden il·luminar-nos a tots, si deixem que ho facin. A tots els que els volen escoltar. Ningú pertany a ningú, per descomptat. M'agrada com ho expliques.

Sergi ha dit...

Tinc els meus dubtes, però desconec totalment la història d'aquest home. De totes maneres, és possible que existís i que fos una persona notable, un mestre, com dius tu, i en aquella època no es devia estilar massa el seu corrent de pensament.

No sóc creient ni tampoc espiritual, però m'agrada el que dius de les interpretacions. Generalment l'Església t'obliga a creure en Jesucrist de la manera que ells volen, si no segueixes el seu dogma, ets un heretge. Però cadascú pot creure en el mestre (o hauria de poder) de la manera que vulgui. El pots seguir espiritualment i no tan religiosament, no em sembla mala cosa. Potser dic bajanades, però és el que he entès del teu post. No voldria equivocar-me amb la relació religió/espiritualitat, per això millor que calli.

iruna ha dit...

m'agrada com ho has dit, bruixoleta.

mos explicaràs esta altra forma que tenen d'interpretar-lo?

m'agradaria molt.

diumenge vaig veure un trosset de la pel·lícula "las sandalias del pescador"... on lo papa de roma surt del vaticà vestit com un capellà i arriba a una casa on hi ha un malalt, després de topar al carrer amb una doctora... quan va a resar-li unes oracions, la família li diuen que ells són jueus, i ell comença a orar en hebreu, adaptant-se als seus rituals...

imagino que molts religiosos, teòlegs i persones com tu interessades en les religions o l'espiritualitat, teniu uns coneixements i una curiositat que va més enllà d'una sola religió, d'un dogma... potser la majoria. i en canvi, sovint sembla que cadascú visque tancat en "la seua parcel·la", "el seu jesucrist", etc., quan a vegades sembla que tots acabeu parlant bastant d'alguna "cosa" molt semblant...

ja saps que jo mai he tingut sensibilitat per tot això... però m'agrada que tu sí i que mos expliques el que vas trobant.

bessitos als tres, el pare, el fill i l'... a tu, vull dir :)

labruixoleta ha dit...

CARME: voler escoltar, deixar que algú ens expliqui, és un primer pas, a mi de vegades em costa, no et pensis, em penso que estic oberta a que m'entri nova informació, i en realitat tinc moltes resistències. Però tenir clar que ho fem per voluntat pròpia és important, i tant. "Ningú pertany a ningú", a mi m'ha agradat aquesta frase, pq és així, però tb em costa de vegades no ser possessiva... He de treballar de valent, encara!! Petons :-)

XEXU: en tots aquests temes, és difícil equivocar-se pq ja d'entrada em sembla tot tan intuitiu, que jo crec que l'error, en tot cas, és creure que una interpretació, és la única correcta. Jo tb crec que tothom hauria de poder "creure", en general, de la forma que un mateix vulgui, sinó, és anar en contra de nosaltres mateixos. Suposo que el problema és que quan es tracta d'algú que fa tant que ha existit, l'experiència ja no és directa i la informació sempre arriba interpretada per algú altre, en aquest cas, per grans grups amb uns dogmes molt estrictes. I sí, a mi m'agrada aquesta distinció entre "espiritualitat",com algo més personal, i "religió", com una sèrie de creences que vénen imposades per grups, tot i que tampoc descarto que les religions puguin ser bones fonts d'informació, i bones guies espirituals. (no sé si m'he liat amb aquesta resposta tan llarga)

IRUNA: jajajaja! ara m'has fet riure amb el repartiment de bessitos! ;-). Mira, aquesta distinció entre qui busca en diferents llocs (potser per anar trobant punts en comú), i qui només otorga validesa a una de les opcions (llavors acostumen a centrar-se només en trobar diferències entre els diferents punts de vista), m'agrada. Pq no, no tots tenen ganes de trobar aquesta "cosa semblant". I tampoc cal buscar per tot arreu si trobes un lloc on ja t'hi sents bé, però tancar portes, a mi no m'agrada. Sabent que mai has tingut sensibilitat en això, té per a mi un valor afegit que vinguis aquí a llegir-me, i que ho facis amb tanta sensibilitat! Gràcies noia :-)***

Lluís Bosch ha dit...

M'he demanat moltes vegades per la figura de Jesucrist. També per la figura "històrica", tot i que la pretensió del relat és justament situar-se fora de la història i per tant no caldria discutir-ho.
La majoria dels treballs que he llegit neguen la historicitat de Jesús perquè no hi ha cap prova concloent i per una obvietat: els funcionaris romans ho escrivien tot, i és impossible pensar que hi hagués un judici, una execució i sobretot una ressurrecció que se'ls passés per alt.
Tendeixo a pensar que el Jesús dels evangelis és una recreació a partir d'un relat amb parts verídiques, basades en la via d'alguna figura real.
El problema potser és haver nascut en temps de "mentalitat científica", perquè d'altra banda, la historicitat de Jesús no qüestiona la validesa de les seves propostes (si les trobem vàlides). Els ioguis deuen haver superat el dilema científic, segurament. Ara recordo l'intent (comercial) de JJ Benítez de voler presentar un Jesús real que tant podria ser un extraterrestre com un viatger del temps.
I finalment diria que qui més mal ha fet a Jesús (al seu missatge) és justament l'església catòlica, que entra en contradicció flagrant amb els principis bàsics: estimar-se sense condicions, perdonar, etc.
Bé, finalment em temo que no he dit res i espro que em perdonis.

labruixoleta ha dit...

Hola LLUÍS, has dit moltes coses, i no t'he pas de perdonar de res, al contrari, agraeixo els comentaris. És difícil encaixar els relats sobre Jesucrist dins la mentalitat científica actual, precísament pq, segons el meu punt de vista, la ciència avui en dia, és encara molt limitada. Espero que el creixement i el desenvolupament de la ciència faci possible algun dia que s'entengui la "ciència de Jesucrist". Avui en dia ja hi ha força avenços científics, per exemple pel que fa a la física quàntica. Temps al temps, només han passat 2000 anys ;-)

Anònim ha dit...

Jo m'he cregut que Jesucrist va existir, clar també pot ser veritat el que diu Lluis.
Sí, crec que ja alguna cosa mes que la matèria.
Divendres vaig anar a un concert de piano, com es possible que amb do, re, mi... es pot fer tanta màgia. Qui va inventa la música? i podem reconèixer tantes cançons!
Que mes ens falta per descobrir?
Firma 56