seguint els bons consells de tots, si les paraules no surten, no passa res, hi puc anar pensant, puc deixar-les reposar, puc escriure-les en un altre lloc i esperar, puc expressar-me d'una altra forma...
Hi ha moltes opcions.
llibres, pel.lícules, viatges, moments... m'agraden, els espremo, en trec el suc, els assaboreixo... m'omplen i em fan créixer... Tothom que vulgui els pot tastar
12 comentaris:
T'adones bonica ? si que han surtit .
Tot son paraules ,tot és sentiment.
Som tants que voldriem i no podem o
no en sabem.
Fins aviat . Nuria
Fins i tot escriure-les en un tovalló de paper, a veure si jo, o algú altre, les troba.
I si, després de tot, segueixen sense sortir, potser és que les que havien de ser dites eren unes altres :-)
Reposar va bé. Però en el teu repòs també hi ha paraules. Boniques. Com sempre.
I que sempre puguem triar què fem i què no, què diem i què no... I tant de bo tots penséssim prou abans de fer i abans de dir massa coses... Reposar sempre va bé. Adonar-se quan cal reposar és essencial!
A vegades amb poques paraules ja va bé.
Acabaran sortint, descansa...
NURIA (FÉNIX): és veritat, ja han sortit. Fins aivat!
XEXU: és una de les possibles opcions. La tindré en compte :-)
ASSUMPTA: tens raó, al final, sempre acaben sortint les que havien de ser dites :-)***
CARME: a mi les teves paraules, sempre em sonen boniques i reposades. Una abraçada!
NÚR: sí, reposar, poder-ho triar, és essencial i sempre va bé. Petonets!
STRIPER: segons com, poques paraules, és el millor :-)
CESC: segur que surten. Descanso, ja veus que t'he fet cas :-)
saps que reposar pot voler dir tornar a posar?
O sigui, poses una paraula i després en poses una altra i en tornes a posar una altra.... reposem!
ESTRIP: és veritat. Vist així es pot dir que els blogaires reposem sovint. O sigui que ara mateix estic contestant el comentari reposant :-)
Bruixoletaaaa!!! :-)
Vinc aquí a dir-te que en XeXu t'ha proposat "a dit" jeje com a una de les persones que podria continuar el relat aquell dels tres amics que ell va començar, i varem seguir la Carme i jo.
T'ho deixo per si no ho veies :-)
Obviament, només si et fa ilu, i et ve bé, i tal eh? que jo sóc la primera que s'agòbia si em demanen de fer coses que no tenia pensat fer... ;-) Tu, lliurement, ho penses, val?
Petonassos!!!
Hola Bruixoleta,
Mentre espresis el que sents, et sentirás millor. Sigui com sigui la manera.
Bon repos
Publica un comentari a l'entrada