Què deu fer que de vegades fan mandra o inclús provoquen tristesa? Potser que fer un regal, que trobar-te amb la gent que t'estimes i ser feliç, és algo que no ens agrada del tot que ens ho marquin unes dates determinades.
Però vaja, sigui com sigui, la qüestió és que arriben, i se'ns creuin o no, tampoc és qüestió de quedar-se amb els braços creuats.
A mi, sincerament, em fa il.lusió trobar-me amb la família i els amics. I com no tots vivim al mateix lloc, aviat, tocarà volar. Així que em començaré a preparar...
10 comentaris:
Vinga bruixoleta prepara't amb l'elevanda eh que entre dos es porta molt millor, saps, jo ben just ho noto que és nadal gaire bé, m'hauré d'anar preparant...
El Nadal té una cosa especial, i és que no deixa indiferent a massa gent, ja sigui en un sentit positiu com més aviat negatiu. La veritat és que no et sabria dir el perquè però a mi em genera sentiments ambivalents. Bé, no et negaré que no tinc esperit nadalenc, però en una cosa tens raó... ens posem com ens posem, el Nadal arriba i s'ha de passar, per què no fer-ho de la millor manera possible? Jo la veritat és que no he preparat res, ni tant sols hem fet l'arbre i el pessebre... i els regals, aquest any cauran per reis, que ja hauran començat les rebaixes! jeje...
una abraçada molt forta i espero que aquest viatge vagi molt bé... tot i que suposo que no aniràs volant amb el paraigües de la MeriPopins no? jeje..
Jo crec que depèn una mica de cadascú, però apuntaria una cosa que tu has dit, no penso que ens molesti que unes dates ens diguin quan hem de quedar amb la gent que estimem. En el meu cas, unes festes em diuen que he de veure gent que suposadament he d'estimar, però els que realment m'estimo ja els veig durant tot l'any, o hi mantinc contacte. Que siguin unes festes familiars no vol dir que: a)ens haguem d'estimar tota la família per igual, i b)que la família sigui a qui més ens estimem. Algun cop he pensat de proposar a uns amics començar una tradició que sigui quedar nosaltres el dia de Nadal, i fer un bon dinar passant de família. Però suposo que em tractarien de boig.
Jo crec que com sempre encara que aquest dies tinguin etiqueta s'han de viure amb optimisme ..
és veritat, els Nadals en si no son res. Son les persones, quin moment vivim, amb qui el vivim, com el vivim....
vaig a posar menjar al tió!
Jo no és que sigui una gran entusiasta del Nadal, però sempre l'he passa t amb la família i ara agraeixo molt que el calendari ens digui que són dies de passa r en família. Un cop els pares ja no hi són, els germans ens veiem poc. I mira em ve de gust estar tots junts! pels amics queda sempre el cap d'any, no?
Jajajaja Estrip!!! :-))
Perdò, Bruixoleta... és que he llegit el teu escrit i després tots els comentaris i quan he llegit el de l'Estrip, he trobat genial com l'acaba!! :-)))
Assumpta diu: Ets Mary Poppins!!!! Sempre ho he pensat i ara ja no en tinc cap dubte!!!
Si us plau, si us plaaaaau, canta'm aquella cançó de la cullereta plena de sucre, si us plaaaau
Bruixoleta diu: Molt bé, Assumpta, ara la canto (ai, Senyor, quina criatura, i diu que en va fer 47!!) ja la canto :-)
I després de cantar la cançó tothom aplaudeix amb força i Bruixoleta i Elevanda (cadascuna amb el seu paraigües) i van volant a reunir-se amb la família per celebrar un Nadal absolutament entranyable!!!
BON NADAL!!!! ♥ ♥ ♥ ♥
Per cert, la cançó ve subtitulada en portugués, però la traducció crec que no està massa bé, eh? :-)
Quan al segons 23-24 del vídeo diu que cada feina que tu tens "Becomes a piece of cake" ho tradueix per "se transforma num pedaço de bolo" quan en anglès, "a piece of cake" vol dir, dues coses, la primera, efectivament, "un tros de pastís" però també vol dir "una cosa molt fàcil, molt senzilla"...
A tu et poden preguntar:
-Com t'ha anat l'exàmen?
-Ah, molt bé va ser "a piece of cake" (era facilíssim, estava xupat) no pas "era un tros de pastís" jejeje :-))
Ara bé quan entra un portugués i em diu... no, no, és que a Portugal "num pedaço de bolo" també ho fem servir per a parlar d'una cosa fàcil i senzilla jeje :-))
Espero que passis bones festes, bunika, vagis on vagis! :) I posa't un bon abric i uns bons guants, que fa fred, si agafes el paraigües!!
Jo tenia esperit nadalenc. Aquest any he decidit posar-lo a dormir fins que no tingui la meva pròpia família! :)
Petonets i somriures, preciosa!
CESC: l'Elevanda i jo ja ens anem preparant, pq això ja està al caure... Però tb hi ha l'opció de no perparar-se i deixar que ens agafi desprevinguts... tot i que és difícil no anar-hi pensant, pq ara ja es nota per tot arreu. Una abraçada!
IRUNA: és veritat, els Nadals no deixen indiferent, sigui per bé o per mal, però sí que deu ser qüestió de que ja posats, intentar passar-ho de la millor manera possible, i de fet, per a algunes persones la millor manera de passar-los, és passant dels nadals... tot són possibiliats.
I pel que fa al paraigua volador... no! no és el de la Mary Poppins!... és el meu! ;-)
XEXU: també tens raó amb això que dius. Algunes de les trobades nadalenques són familiars i no tothom es porta igual de bé o estima de la mateixa manera a la família o a tots els membres de la família. I pel que dius de la trobada amb amics, no és mala idea, però vigila, que ràpid es passa a la tradició i de la tradició a l'obligació... Potser hi ha coses que millor improvitzar, tot i que algun cop improvitzar una trobada com la que dius estaria la mar de bé! :-)
STRIPER: sí, de fet, vist així, si es pot, millor l'optimisme, tot l'any! :-)
ESTRIP: exacte, l'important és això que dius, durant els nadals, i sempre.
Ja li has posat menjar al tió? ostres, veus, jo que ja em vaig preparant, i això ho deixo per l'últim dia...però és que el meu tió tampoc està a Barcelona, espero que ja l'atipin els altres, de moment :-)
CARME: és cert que el Cap d'Any és més per quedar amb els amics. I lo d'aprofitar els Nadals per veure't amb la família tb té la seva part bona. Jo, que tinc família escampada per diferents llocs i segons com és difícil coincidir, m'agrada, aprofitar els nadals, per anar-los veient a tots. Petonets!
ASSUMPTA: ohhh!!! què boniqueta la cançó!!! i millor i tot si la canta la Mary!! que a mi, així davant de tants blogaires, em faria corte ;-).
Així quedem que es transforma en una cosa fàcil i senzilla?
Una abraçada ben forta, i gràcies per deixar la cançó!! :-)*** ♥
NÚR: sí, guants i bufanda, que volant es passa molt fred! Pel que fa a la teva decissió ja saps que em sembla d'allò més bé!!! Segur que l'esperit nadalenc agraeix que algú el deixi dormir una mica, que aquests dies deu anar molt cansat! Petonets :-)****
Publica un comentari a l'entrada