30 de setembre del 2008

LA MENT

L’ànima no queda molt clar què és. Potser el lloc d’on surten les emocions més intenses. O aquella part de nosaltres que vibra. Energia i prou. Potser només una metàfora. O el lloc on està l’amor. Podria ser precísament l’amor. El que ens connecta amb altres ànimes, o amb tot. Segons com la podem sentir. Inclús escoltar, o tocar. O res. El seu llenguatge podria ser la poesia. O la música. O qualsevol llenguatge que ens fa vibrar. O cap. O un que ja no recordem…

El cos tots sabem què és. Però no el coneixem tant com podriem. No sempre el sabem escoltar. No sempre volem. Ni ho provem, segons com. Estem massa enfeinats “pensant” en altres coses. Els animals, en general, el coneixen molt millor que nosaltres el llenguatge del cos. Els instints. Les olors, i el tacte, i el fred, i la calor, i el dolor, i la set, etc., etc. El cos és innocent. No sap enganyar. El que vol ell ho demana. El que necesita ell ho desitja. I segons com s’acostuma allò que li donem. Encara que no sigui el millor per a ell. És massa innocent. Però arriba un moment que també s’acaba queixant. El llenguatge del cos tots el sabem, però alguns missatges els hem oblidat. Hem d’aprendre a recordar…

La ment ha anat arribant després. I com és el que coneixem pitjor, suposo que hem de practicar, per aprendre-la millor. Per això li fem tant de cas. L’hem d’anar descobrint. L’hem d’anar desenvolupant. Els pensaments, les idees, el llenguatge verbal, l’enteniment, la consciència, l’inconscient, etc,etc,. La ment és més complexa. Sap enganyar, amagar, disimular, negar. I moltes coses bones també. És una gran protagonista de les nostres vides. Suposo que és una gran eina que ens pot ajudar molt, però també ho lia una mica tot. L’hem d’anar coneixent a poc a poc. I mentre la ment sigui una eina tan important de comunicació, el cos i l’ànima queden en segon lloc, no els podem escoltar del tot...


L’ànima, és transparent.

El cos, sincer.





La ment. Un iceberg.

L'ànima deixa passar la llum per tot arreu i ens ho pot aclarir tot. El cos ens pot ajudar a conèixe'ns perquè no sap enganyar, el cos despren calor. I amb una mica de llum i una mica d'escalfor, l'iceberg es derreteix, i al final tot és una sola cosa, tot és el mateix.


21 comentaris:

Assumpta ha dit...

Bruixoleta... com m'agrada llegir les teves paraules!!
Tinc la sensació com si fossis una mena de "mestre de filosofia", però no mestre teòrica, no... Mestre com a persona entesa perquè experimenta, pensa, medita.

La teva definició d'ànima m'emociona... a mi, que sóc persona creiant i feta per tu, que ets-no creient... i això és fantàstic.

La teva explicació del cos no pot ser més autèntica.

I l'imatge de l'iceberg per explicar la ment no pot ser més clara.

I, al final, com tu dius, tot és una cosa, tot és el mateix...

Una abraçada molt forta!!

Carme Rosanas ha dit...

Un post molt bonic, unes paraules que agraeixo de llegir i em sembla encertadíssima la imatge d'un iceberg per il·lustrar la ment.

Sergi ha dit...

Com diuen les companyes d'aquí dalt, et diré que no sé com he trigat tant a arribar aquí, em resulta molt interessant el que expliques.

De totes les paraules, però, em quedo més amb el concepte d'iceberg, perquè és tan intensa la nostra ment que hi ha moltes coses a les que no podem accedir, o que no poden accedir els altres, o que els altres poden accedir-hi i nosaltres no. Allò dels quadrants de la ment, ja saps. En total, allà on podem arribar és només la punteta d'aquest iceberg. Però segur que hi ha tècniques per explorar-lo una mica més.

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: i a mi les teves! sempre m'inspires. Mira, ja estic pensant que un dia d'aquests explicaré el dia que vaig anar a la catedral de Tarragona, aquest estiu. Potser serà el proper post.

Pel que dius de lo de ser "mestra"... mare meva! si jo he de ser mestra d'algú... anem apanyats! Pensar sí que penso...massa i tot, i no en trec l'aigua clara (a veure si se'm derreteix una mica l'iceberg que tinc al cap), i lo de meditar, porto més d'un any pensant que m'agradaria anar a classes de meditació o ioga, però mira...molt pensar i poc fer res :-SSS

Me n'alegro que t'hagi agradat la definició de l'ànima. Aquesta no la vaig pensar gens, veus. Va ser una sensació que vaig poder experimentar un dia clàrament, no fa pas gaire :-)

Gràcies per tot el que dius... m'has ANIMAt :-))))))***

labruixoleta ha dit...

CARME: jo sí que t'agraeixo que vinguis fins aquí a llegir :-)). Lo de la imatge de l'iceberg... tampoc em va caler pensar-hi gaire, va ser també una sensació.
Gràcies per les teves paraules, una abraçada ben forta!! :-)))***

labruixoleta ha dit...

XEXU: gràcies a tu també. Mai és tard, així que quan acabi de contestar-te me'n vaig directa cap al teu blog, que aquesta tarda tinc temps per voltar tranquil.la i jo tb vull descobrir :-))

El que dius de la ment i l'iceberg genial, pq acaba de completar la idea de la ment-iceberg, o aclareix el concepte que jo en tinc.

A mi m'agradaria saber tècniques per explorar la ment una mica millor i que es vagin desfent les barreres entre allò que es veu i la part on costa arribar.

Una abraçada :-)

Anònim ha dit...

Saps, jo em quedo amb l'amor, l'amor ho mou tot, amistat, familia... tot, com ho diria, l'ànima ha de reposar, curar-nos i deixar-nos estimar que no és gens fàcil, l'iceberg és gelat, no agrada... l'iceberg gela els cors i no sentim amor de cap mena.

labruixoleta ha dit...

CESC: Potser amb l'ànima en repòs ens curem una mica, i amb l'escalfor del cor, l'iceberg es va desfent i podem tornar a sentir amor. És el millor, quedar-se amb l'amor. Segons com la ment tb treu bones conclusions, pq aquest és un bon rao-na-ment :-)

Núr ha dit...

La ment és com un iceberg: no en coneixem la gran part. Hem oblidat el llenguatge del cos i tot el que poden saber a través d'ell. I l'ànima és una cosa que no sabem si existeix o no i no ens acaba de fer el pes el nom que té...

Decididament no en tenim ni idea de què som ni com som ni de què estem fets ni de les nostres capacitats... aix... Per sort tenim persones com tu que ens fan pensar en tot de coses que, si no hi fossis, potser no ens plantejaríem!

Petonets, cuca!

labruixoleta ha dit...

NÚR: un resum perfecte :-)

No sé si tenim moltes idees o massa pensaments, però segur que tenim molts sentiments i sensacions i emocions, i això segons com ja és més que suficient.

Per sort tinc persones com vosaltres, que potser sinó ni hi pensaria en aquestes coses!! :-)****

Les Coses són com Som ha dit...

jo també em quedo amb l'amor: a través d'aquest ho movem tot, i segurament també hi ha moltes coses que de la ment i del cos encara no coneixem. I és que hem de fer les coses amb amor, surten molt millor.
M'ha agradat molt aquest post, que ets psicòloga o filòsofa? Vaia crack!!!

Anònim ha dit...

Bruixoleta...

Gràcies. Com sempre, una descripció bonica per parlar de nosaltres, de la nostra naturalesa, de la nostra espiritualitat, de la complexitat que ens acompanya, del nostre des-coneixement...

Només una cosa... si vols podem plantejar-nos fer alguna activitat mental-física juntes... que et sembla? podriem? sería bonic no?
Fer una escapadeta a algún lloc per reflexionar-abandonar-retrobar-nos.

Petons bruixoleta...

M

labruixoleta ha dit...

INSTINS: potser per conèixer la ment i el cos, amb amor, surt millor. I sí que mou moltes coses , sí :-)

jajaja no!. Però em vaig passar l'any passat llegint llibres de filosofies espirituals i creixement personal i coses per l'estil, i es veu que em va inspirar!! Petonets!! :-)))


M.: eiiii!!!!! sí!!!!! fem una escapadeta física a algun lloc, per reflexionar-retrobar-nos!!!! Buaa! seria genial!! Jo vull! :-))))

estrip ha dit...

en el món occidental tenim tendència a separar l'anima del cos i també de la ment.
Però a mi m'agrada pensar que potser és millor no dissociar aquests conceptes, com les filosofies orientals.
No dic que una cosa sigui millor que l'altra, és una tria personal. Tot i que els meus tics i la meva cultura cauen en la banda occidental alhora de entendre moltes coses, però no hi puc fer res.
Una abraçada amb ment cos i ànima!

Raquel ha dit...

Hola bruixoleta, me han gustado los tres escritos que has hecho. El Cos lo lei preguntándome todo el tiempo si era un relato o una experiencia real, claro que da igual, lo importante es lo bien que has transmitido todas esas sensaciones. Cuerpo- mente-alma, quizá las tres igual de importantes, lo ideal sería aprender a mantenerlas en equilibrio, sin que predomine una sobre la otra ¿no?... A mi la mente me da un poco de miedo porque nos la puede jugar a veces.
¿El amor no debería ser algo capaz de abarcar los tres?.Un saludo.

zel ha dit...

Finalment, sense interseccions, encreuaments i solapaments, res és res, i tot ha de ser però junt...Petonets!

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: seria genial poder no dissociar-los. Però segons com, cada una d'aquestes parts sembla que diuen coses diferents i te n'adones de l'existència de cada una per separat. Però vull pensar que un dia no hi haurà dissociació. A mi també m'agraden les filosofies orientals. I qui sap, al món, potser un dia, inclús, deixem de separar orient i occident si ens n'adonem que al final, tot és el mateix :-) Una abraçada igual per a tu! :-)))


RAQUEL: (ei, et contesto en català, però si prefereixes que ho faci en castellà m'ho dius i el proper cop, cap problema, okis?)
Pel que fa al "cos", l'important era sentir les sensacions i me n'alegro que les hagis notat
(les preguntes i els pensaments...els deixem per a la Ment ;-)). Pel que fa a lo de l'ànima-cos-ment, ojalà algun dia jo pugui sentir/pensar que no hi ha diferències, notar una sola cosa... La ment té els seus perills, sí...cal anar-la coneixent. I tens raó, l'amor ha de poder abarcar-ho tot :-)
Otro saludo para ti :-))


ZEL: ja deu ser això, interseccions, encreuaments i solapaments , i tot plegat és tot. És una bona conclusió. Petonets :-)**

Anna ha dit...

De primeres, em quedaria amb l'ànima, però despres està clar que el cos i la ment són més que necessaries, així que l'important és ser capaços de fondre les tres parts en una recepta perfecte.
En això ens dediquem dia a dia i poc a poc ens en anem sortint. O no... Al menys ho intentem.
Petonets bonica.

Carme ha dit...

fa dies que no passaba per aqui.. quin escrit més bonic.. el cos? hauriem d´escoltar-lo mes ja que ens diu quant en té prou. el cos es savi. La ment.. aquesta desconeguda.. que de vegades juga males passades.. i de vegades tant i tant bones... l´` anima??? aquest aspecte no el tinc tant clar. jo entenc l´ànima en el sentit de com et sents interiorment, sentiments, estats, emocions... no se... un escrit precios.

labruixoleta ha dit...

ANNA: és veritat, la recepta perfecta és poder fondre les tres parts en una. La veritat és que no és una tasca fàcil, però com dius tu, dia a dia, i potser algun dia, ens en sortirem. Espero que sí!
Una abraçada! :-)***

AINA: doncs entendre l'ànima com una sensació interior, de sentiments, emocions, etc., és segurament el mateix que sento jo. La ment... desconeguda...sí... però es deixa conèixer tb, només cal intentar-ho. I el cos....estic segura que tu ara te l'escoltaras atentament, i segur que et diu moltes coses, ja veuras!...i ens vas explicant què et diu, eh??
Gràcies!!! petonets :-)***

Núr ha dit...

És una relació d'aquestes recíproques, tu i nosaltres, nosaltres i tu... Ja ho tenen, això, els blocs! El fet d'escriure nous posts per a nosaltres et fa pensar, et fa obrir la ment a tot, i nosaltres ens nodrim amb el que dius, hi pensem i escrivim, i això t'arriba després a tu! :)

aix... que bé que hi siguis!
Petons, cuca!