EL OJO DE LA SABIDURIA

“El ojo de la sabiduría”, del Dalai Lama, (ed.Kairós), me’l va recomanar una monja budista de la Casa del Tíbet, advertint-me que no era senzill. I no, no ho és. Però més que complicat m’ha semblat terríblement fred, racional. Tenia la sensació d’estar llegint un “manual d’instruccions d’algún aparell electrònic”, o un “manual d’instruccions de com arribar a ser buda”. Llistes de virtuts, normes de comportament, regles d’acció, descripcions de qualitats.

Potser l’intent d’explicar el budisme en un llibre tan curt el fa tan esquemàtic que el converteix, per al meu gust, en un “totxo” del qual m’ha costat molt treure’n el suc. Tots els posts que n’he fet estan basats en fragments trets només de la “Introducció”. Això no m’havia passat encara amb cap dels llibres que he anat comentat al blog.

Potser tot i la curosa traducció hi ha una forma de pensar i conceptualitzar la realtiat massa diferent de mi, com per poder entendre en profunditat. En fi, ja no sé si el “budisme” no m’és proper, si és que el Dalai Lama és un home molt racional que no em transmet “vibracions emocionals” o és senzíllament que no he encertat el llibre. Llegiré alguna cosa més del Dalai Lama i també m’agradaria conèixer la figura de “Buda” d’alguna font que no estigui mediada pel “lamaïsme”.

Serà que l’he llegit en mal moment, perquè la contraportada del llibre comença dient « he aquí una obra magistral acerca de los fundamentos de la enseñanza budista ».