HEROIS

Jo no era així... Però tenir amics adictes a les sèries és el que té: t'hi acabes enganxant. Primer en sents parlar als sopars, i un dia et passen la primera temporada sencera d'una de les millors. Ja està. Comences mirant un capítol ara una nit, ara un altra, i al final, cada dia, si no et controles. Fins i tot et pot passar que miris fins a 4 capítols seguits (o més...tot i saber que a l'endemà has de matinar).

Avui començava la segona temporada d'"Herois" i és clar, no me la podia perdre. No és de les que més m'entussiasma (les d'heroïs, en general, no són el meu fort). Però la seguiré, no puc evitar-ho. Per al meu gust, el millor de tot: la música que li han posat: "Heroes" de David Bowie (deixo la barreja sèrie-música aquí baix per si la voleu escoltar-mirar).

Aquesta cançó ja em feia somiar i desitjar quan era molt joveneta i sempre em re-mourà.

Jo no era així... Però tenir amics adictes als blogs és el que té: t'hi acabes enganxant. Primer en sents parlar als sopars, i un dia hi entres, per curiositat. Un altre dia fins i tot poses un comentari. Fins que acabes obrint un blog. Comences amb un post ara una nit, ara una altra. I ja estàs atrapat/ada. Avui ja havia entrat abans de sopar. I després de mirar la sèrie volia tornar a entrar, perquè no havia llegit tots els blogs! (no dormo tranquil.la). I aquí estic, escrivint un post (espero que només un... amb lo tard que és i sabent que demà he d'anar a treballar)