... nòmades...

... vius en un lloc...

... un dia, empaquetes les teves coses, i te'n vas a viure en un altre lloc... Al cap d'un temps, tornes a empaquetar, i marxes a viure en un lloc diferent... I ara, vius allí, però saps que és provisional.

... un dia empaquetaràs les teves coses de nou, i marxaras a viure... no saps exàctament on. Però tornaràs a canviar de lloc...

Com menys coses tinguis, menys paquets hauràs de fer. I així, anar fent, anar vivint...

Les tres fotografies són del viatge que va fer la meva tieta aquest estiu a Ladakh, una regió del nord de la Índia. Allí van conèixer un grup de nòmades.

El vídeo del final, és un fragment de la pel.lícula "El perro mongol". L'any passat, o l'altre, la vaig anar a veure, i em va agradar molt. Tracta d'una família de nòmades mongols. El troç que deixo, el recordo especialment.

AYURVEDA

He tornat a veure la pel.lícula "AYURVEDA , el arte de vivir", de Pan Nalin, i encara m'ha agradat més que el primer cop.

És un documental sobre la milenària medicina tradicional de l'Índia. Pèro és molt més que això, com diuen a la pel.lícula: "ayurveda és l'art de la curació, és l'art de viure i l'art de ser".

A mi m'agrada molt tot allò relacionat amb les medicines naturals, i ja sabeu que la Índia és com el meu "amor platònic", així que la barreja: perfecta. I tothom que ha vist la pel.lícula m'ha dit que li ha agradat molt. La recomano!

Algunes frases de la pel.li que em van agradar:

"Yo no curo enfermedades, curo personas"

"Hasta la diosa del aprendizaje tiene cosas que aprender. Debemos hacer una búsqueda sincera del conocimiento. La ciencia hay que aplicarla con compasión y humildad, sin avaricia ni pretensión"

"Lo que le falta a la sociedad moderna es estar en harmonía con los ritmos de la naturaleza"

"Para ayurveda lo que hay dentro y fuera de nosotros forman una misma cosa. El microcosmos y el macrocosmos forman parte de la unidad"

LA TERRA

Fa molts anys, la meva cosina em va dir que quan veina a Barcelona, es sentia com una formigueta. Em va cridar l'atenció. Jo, potser perquè estic a acostumada a les ciutats, no tinc aquesta sensació d'estar en un lloc tan gran com per sentir-me una formiga. Ni tan sols quan vaig estar a la Xina.

Però una nit, de sobte, em va passar. No fa pas gaire, al cine, una sessió golfa, poca gent i una gran pantalla, tot perfecte per endinsar-te en la pel.lícula: "Tierra, la película de nuestro planeta", de Mark Linfield i Alastair Fothergill, (la recomano a tothom!!!).

Mira que he vist documentals sobre el planeta Terra, però aquest va ser especial... De sobte era allí caminant pel gel, nadant per oceans, volant per damunt de deserts... De sobte, les persones haviem desaparegut... De sobte havia de fer un esforç per entendre que nosaltres, i els pobles, i les ciutats també estan allí, molt lluny però al mateix lloc, la Terra.

I la vaig sentir tan gran... i em vaig sentir tan petita, tan petita, que ni una formiga, un puntet, un micropuntet.

Quina sort tenim de viure en un lloc tan preciós!! I aquests dies, de desitjos, nous propòsits i bones intencions, em fan pensar en la frase que vaig llegir no sé on: " Sigues tu el canvi que vols veure en el món", Gandhi.

ESPERO QUE EL 2008 SIGUI UN BON ANY PER A TOTS!! LA TERRA INCLOSA!

LA BRÚJULA DORADA (Bxta.)

Hola a tothom, aquest és el meu post nadalenc.

He triat la pel.lícula que vaig anar a veure el dissabte passat: "La brújula dorada". És l'adaptació al cinema del llibre "Luces del Norte", la primera entrega de la trilogia "La materia Oscura" (jo els llibres no els conec).

Per què he triat aquesta pel.lícula? Doncs perquè és una pel.lícula que comença parlant d'universos paral.lels; d'indrets on les ànimes es manifesten en forma d'animals que estan sempre al costat de les persones; de bruixes; de pols còsmica...I d'una brúixola!! Perfecte per al blog de LaBruixoleta!

A mi em va agradar i és ideal per anar-la a veure aquestes festes ja que està plena de coses importants vestides de màgia i fantasia.

BON NADAL a tots!!! :-))

¿¡ Y TÚ QUÉ SABES!?

¿! Y tú qué sabes!?, de William Arntz, Betsy Chasse i Mark vicente, és una pel.lícula-documental que es va estrenar el 2004 i va tenir un gran impacte a nivell mundial, és el 4rt. documental amb més èxit de la història dels Estats Units.

Jo el vaig veure fa uns mesos i em va encuriosir, però ha estat el llibre, que porta el mateix títol, el que m'ha fascinat.

És una obra sobre el sentit de la vida, sobre la consciència i la realitat, a través dels ulls de la física quàntica i les filosofies espirituals. Compta amb la col.laboració de presitgiosos científics, físics, psiquiatres, neurobiòlegs, metges, i de mestres espirituals.

La barreja ciència-espiritualitat m'ha semblat perfecta i valenta. Ja va sent hora que els membres de la comunitat científica s'atreveixin a estudiar allò que no és tan fàcilment observable ni mesurable (com ara certes coses que passen dintre la nostra ment), i també va tocant que els membres de filosofies espirituals o religioses comencin a adaptar les seves creences als nostres temps.

Jo recomano molt especialment el llibre, ni que sigui per conèixer altres punts de vista i fer-se algunes preguntes interessants.

"¿¡ Y tú qué sabes!? Recuerda que, en todo caso, las respuestas son profundamente personales y por eso no te damos el libro de cocina cuántica sobre cómo guisarse una vida maravillosa. La buena y la mala noicia es que sólo tú sabes. "Pg. 234

LaBruixoleta (renovant idees i paradigmes)

PD- Fa poc ha sortit un DVD que és una versió extesa del primer documental, que es titula "¿¡ Y tú qué sabes!?, dentro de la madriguera", encara no he tingut oportunitat de veure'l (estoy en ello)

EL BOSC II (Bxta.)

Fa un parell de dies vaig tornar a veure la pel.lícula "Primavera, otoño, invierno y... primavera", m'agrada molt...

Em sembla que és coreana. Es situa enmig d'un llac, en un temple flotant, on viuen un nen i un monjo que li ensenya el secrets de les plantes medicinals, el budisme, una forma de vida basada en l'equilibri. I així van passant diferents etapes de la vida.

Mentre la veia no parava de pensar en el bosc, en allò que m'ahvia dit aquell senyor. Descansar sobre el terra, estar a la vora dels arbres...

Gairebé podia notar la frescoreta, el vent , el soroll de les fulles que feien les imatges de la pel.lícula.

I em va fer molta il.lusió pensar que aquest cap de setmana marxem a la Cerdanya, i estarem enmig del bosc.. Quines ganes tinc que sigui divendres!!!