els primers somnis

Diuen que el "Mestre" arriba quan l'alumne està preparat.

L'altre dia em preguntava, quan se'm va despertar l'interès per trobar un "mestre". I poso mestre entre cometes, pq no vull dir un professor, sinó un mestre en un sentit més "espiritual" (per dir-ho d'alguna manera).

Els primers records que tinc més presents, són de quan tenia uns 18 anys, quan vaig començar a llegir llibres com "Las enseñanzas de Don Juan", d'en Castaneda, o "Mujer chamán" de la Lynn Andrews. Que em feien somiar amb la possibilitat de trobar xamans que, en algun bosc perdut enmig del món, em guiéssin en un viatge espiritual. També alguns llibres sobre Zen, en aquella època, em fèien desitjar l'arribada d'un Mestre a la meva vida.

Però en el fons, crec que les primeres influències vénen d'abans. Hi ha molta literatura, moltes pel.lícules, on els protagonistes estàn guiats o són ajudats per "Mestres", i de fet, quan era petita, i vaig veure "La guerra de las Galaxias",  ja somiava la possibilitat de trobar algun dia algú com en Yoda, el gran Mestre Jedi.


I

4 anys. "Budes gegants"

L'últim post que vaig guardar al blog, era del 5 de març de 2009, "Budes gegants".

 I avui, 6 de març de 2013, em fa gràcia copiar un fragment del llibre que llegeixo: "Anandamayí, Su vida, su sabiduría", de Richard Lannoy (L'Anandamayí, és qui surt al vídeo que vaig penjar l'altre dia). Concretament un troç del llibre, que m'ha fer recordar aquell últim post dels "Budes gegants".

"Un santo es como un árbol. No llama a nadie, ni tampoco rechaza a nadie. Da refugio a todo el que se preocupa por llegar, sea hombre, mujer, niño o animal. Si te sientas debajo de un árbol, te protegerá de las inclemencias del tiempo, del sol abrasador y del chaparrón, y te dara flores y frutos. Importa poco al árbol si es un ser humano o un pájaro quien prueba su fruta, su producto está allí para quien lo coja. Y lo último pero no lo menos importante, el árbol se da a sí mismo. ¿Cómo?. El fruto contiene la semilla para nuevos árboles semejantes a él. Por eso, al sentarte bajo un árbol encuentras refugio, sombra, flores, fruta, y a su debido tiempo llegarás a conocer tu Sí. Por eso digo, refugiaos a los pies de los santos y los sabios, acercaos a ellos y encontraréis todo lo que necesitáis".

llegint

BUDES GEGANTS

Diuen que es reconeix a un Buda perquè només la seva presència, senzillament el fet de ser-hi a prop, inclús potser observar-lo, ja et tranquil.litza, i t'omple d'una agradable sensació de benestar...

Per l'equilibri d'un ésser que es manté ben arrelat en contacte amb la Terra i alhora s'eleva fins acariciar el Cel...

Diuen que es reconeix a un Buda per la perfecció de la seva serenitat, la lluminositat que irradia la seva figura i la pau que emana...

Fa uns dies vaig sentir una persona que deia que sempre havia tingut la sensació que "els arbres, són budes reencarnats...".

voltant pels blocs

Quarts de set de la tarda.

Tinc la tarda lliure. No puc veure el carrer, però sento que em crida.

Com si pogués començar a olorar la primavera, menys fred, més llum, els dies que s’allarguen.

No sé exàctament què vull fer, però m’agradaria sortir.

I les sensacions que m’arriben des d’un carrer que no puc veure em fan pensar en la primavera de l’any passat. Una tarda com la d’avui, potser aniria a la piscina, o a voltar per les botigues, i entraria a l’FNAC, o una altra llibreria i potser m’enduria un llibre que després podria comentar a “labruixoleta”.

O potser en tornar de la piscina em posaria a llegir i subratllar un llibre, i d’algun fragment que m’agradés, per la nit en faria un post.

Des d’abans de l’estiu que no llegeixo cap llibre. Cap. I si aprofito la tarda d’avui i n’enceto algun dels que tinc damunt la taula? Avui em vindria de gust. Bells temps.

Però m’endinso en els blocs i de sobte, quarts de deu, i d’onze.

M’he passat la tarda voltant pels blocs. I ja m’agrada perquè també feia temps que no m’hi estava tanta estona una tarda, entre setmana, atrapada dins la blocesfera.

I ara, me’n vaig a sopar, que l’Elevanda, m’espera.