MATEMÀTIQUES

Quan era petita m’agradaven molt les Matemàtiques. Potser perquè si ets insegura, tens pors, i no entens moltes coses, entrar, submergir-te, dins el món dels números és gratificant i tranquil.litzador.

Perquè mentre calcules, no penses en altres coses. Perquè dins el món de les matemàtiques 2+2=4 i 3x2=6, i això és així segur. Seguretat. I no cal donar-li voltes. És així de senzill.

Quan vaig ser una mica més gran m’agradava la Física. Potser perquè seguia sense entendre massa coses. I allí dins, també hi havia números. I era un lloc on podia intentar entendre el món que m’envoltava. La Física intentava explicar, entendre i ordenar l’univers.

En canvi, mai em va agradar l’Estadística. La recordo com un lloc on només feia que copiar i copiar llargues llistes de números, ordentant-los, classificant-los, tenint una feinada de por, total per acabar amb un resultat que només era probable. No era segur. Era el món on els números parlen de possibilitats, d’intervals d’opcions. Així ho veia jo.

En algun moment de la meva vida vaig haver de decidir què volia seguir estudiant. I en aquell moment, vaig tenir clar que si els números m’agradaven a l’hora d’estudiar, pel que fa a treballar, 8 o més hores al dia, preferia una altra cosa. I la meva bruixoleta va canviar de direcció. Ja no apuntava cap a la N (no de nord, sinó de números), i em marcava un altre camí.

A hores d’ara ja no sé ni dividir, i amb decimals, menys encara. I les taules de multiplicar, ja no sé, potser la del 7 l’hauria de pensar molt. Quin lio. Quin gran invent les calculadores.

Però amb les matemàtiques es poden fer altres coses, també entretingudes. Ni que sigui amb les lletres. Jugar. Perquè mira, només amb aquesta paraula, en surten un munt. I cada una és tot un món:

Ma /Te /Mate /Mà /Tema /Tem / Ema /Mati / Que /Es / Matemàtiques.

RECORDS

... el temple dels -buit- immortals...

LLUNA, VOLTES, FASES

Es veu que a cada signe de l'horòscop li correspon un planeta. Però n'hi ha un que li correspon una estrella, el Sol. I a un altre li correspon un satèlit, la Lluna. A mi m'ha tocat la Lluna.

I vinga donar voltes. Voltant sobre mi mateixa. Voltant al voltant de la Terra. Voltant la Terra, i la Lluna, i els planetes, tots al voltant del Sol. Voltes.

I la lluna puja. O baixa. També hi ha l'eclipsi de lluna. I la Lluna creix. Lluna plena. O decreix. Lluna nova (no sé per què li deuen dir "nova" quan no emet cap mena de llum... potser és que necessita apagar-se del tot per renovar-se, i tornar a crèixer...). Fases.

el post de bona nit

...és molt tard, per això parlo fluixet... i com no podia dormir, he sortit fora una estona. Veig que l'Elevanda està desperta i se'n va. "...on vas...?". Em diu que si no tinc son l'acompanyi, però que no faci soroll, ni digui res...

Després de caminar una estona en silenci, arribem a un llac i la llum de la lluna dibuixa algunes ombres. Són elefants. S'estan banyant. De nit. En silenci. L'Elevanda em diu que no m'acosti més i que m'esperi un moment, que torna de seguida i marxem a dormir. Que és massa tard.

Des d'on sóc, puc sentir el so de l'aigua, molt suau, perquè els elefants es mouen lentament. Ells no em veuen. Si escolto atèntament em sembla que es diuen coses entre ells, o potser només són sons que fan quan estan bé. No ho sé. N'hi ha un de petit que juga a mullar, els grans somriuen, la mare el vigila. N'hi ha uns quants. Estan a prop. Es poden tocar. Sembla que es fan carícies de bona nit.

...és molt relaxant poder-los mirar. L'Elevanda ja torna, es veu que només hi volia anar un moment. Marxem juntes cap a casa...Ara ja sé on va algunes nits quan la veig marxar....