Tot

“La idea central que desenvolupará es la existencia de una Unidad trascendental subyacente a toda la variedad.” Pg.58-59

En un altre post, per entendre aquesta idea ja vaig utilitzar la següent comparació: el riu, el llac, el mar, el gel, una gota, la neu, etc., tot coses diferents, però en essència tot el mateix: aigua.
És cert el que diuen els grans pensadors, filòsofs i mestres espirituals? que TOT, en essència és el mateix? Però quina és aquesta essència que fa que tots siguem el mateix i per tant ens uneix?? I es pot conèixer, ser-ne conscient realment???

Sri Aurobindo (igual com els altres a qui he llegit) diu que sí, que pots ser conscient d’aquesta essència (els mestres espirituals n’hi diuen “ànima”) i per aconseguir-ho has d’anar més enllà de la consciència ego-centrada (l’egocentrisme et fa sentir diferent a tot plegat, i no pas igual a tot).

“la meditación ayuda a establecerse en el estado de paz i silencio desde el cual es posible observar los movimientos del ego y comenzar a superar la identificación con el mismo.” Pg.78

“La visión teísta, personalista, monoteísta de Dios como Otro, como persona radicalmente distita del mundo y de los hombres no hace sino mostrar una insuficiente concepción o experiencia del Absoluto, permaneciendo en una idea de un falso Infinito, tan falso que deja fuera de sí todo lo finito”. Pg.23

"Las enseñanzas de Sri Aurobindo", Vicente Merlo (Ed.Kairós).

Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950)

Ja fa temps que vaig pensant en la possibilitat d'aprendre a meditar. És una de les moltes coses que tinc a la "saleta d'espera de la meva vida". No hi ha pressa. Tot arribarà.

LaBruixoleta (nedant en mars de dubtes)

Atributs de l'ànima

"Cuando el alma exige libertad es la libertad de su autodesarrollo.

Cuando el alma exige igualdad, lo que exige es esa libertad igual para todos, y el reconocimiento de la misma alma.

Cuando lucha por la fraternidad, es fundando esa igual libertad de auto-desarrollo en un objetivo común, una vida común, una unidad de mente y sentimiento basados en el reconocimiento de esta unidad espiritual interna.

Porqué libertad, igualdad y unidad son los eternos atributos del espíritu”.

Sri Aurobindo

"Las enseñanzas de Sri Aurobindo", Vicente Merlo (Ed.Kairós), pg.185

...i un sol blau per a una amiga (que sé que li agraden...)

LaBruixoleta

Ioga Integral

Estic llegint un llibre sobre la vida i ensenyaments de Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950), mestre espiritual i iogui, que proposà un mètode de ioga: el “Ioga Integral”, el qual presenta certes novetats comparades amb el ioga tradicional.

Proposa un canvi vital i existencial que persegueix, no el guany individual ni l’escapar del món cap al cel o el Nirvana, sinó el “bé de-la-Terra-aquí”.

Un altre tret característic d’aquest mètode és que no actúa segons un sistema fixe i una seqüència establerta (com els mètodes especialitzats de ioga), sinó que proposa una forma lliure: “cada ésser humà en aquest camí, té el seu propi mètode de ioga”.

Nombra quatre instruments de gran ajuda en el ioga:
-el coneixement. “El lotus del coneixement etern és una flor tancada dins nostre que s’obre gradualment o ràpidament, pètal a pètal, a través de successives realitzacions”.
-una acció pacient i persistent, així com aspiració i esforç personal.
-la suggerència directa, l’exemple i la influència d’un Mestre (gurú). Ja que “el Mestre interior no exclou la possibilitat del Mestre exterior, que té una forma peculiar d’influir positívament en el deixeble”.
-La instrumentalitat del Temps: en totes les coses hi ha un ritme propi: “l’actitud ideal envers el temps és d’infinita paciència”.

Pel que fa al Tantra afirma: “capta la gran veritat universal: que hi ha dos pols de l’ésser, la unitat essencial dels quals és el secret de l’existència”. I al contrari que els iogues més tradicionals, ell n’aplaudeix la “importància donada a la recreació joiosa de l’existència”.

(La informació d'aquest post, així com l'ús de frases copiades textualmet però traduïdes al català, l'he tret del llibre "Las esneñanzas de Sri Aurobindo", de Vicente Merlo, Ed. Kairós.)

M'agrada aquest mètode de Ioga Integral. Si un dia penso en fer ioga, el tindré present.

LaBruixoleta

LES NOTÍCIES (Bxta.)

Les "males notícies", sobre com va el món, ens les fem arribar per voluntat pròpia, en tres moments del dia que, normalment, pertanyen al nostre temps de descans, oci, i habitualment coincidint amb els àpats. Ja sigui a l’hora d’esmorzar, amb el diari o la ràdio, o a l’hora de dinar/sopar amb els informatius de la TV. Tot plegat, males notícies i menjar, ho païm barrejat i no és d’estranyar que cada cop hi hagi més gent amb problemes digestius.

La seqüència de la informació és pràcticament sempre la mateixa: primer les notícies que provoquen indignació, por, ràbia, fàstig, tristesa, decepció, pena, frustració, etc. I tot seguit la informació que, malgrat tot, et recorda que també pots gaudir, amb espectacles: esportius, culturals, etc. Finalment per si decideixes passar a l’acció (la que sigui), la previsió del temps.

Aquest tipus de notícies provoquen sentiments barrejats, et preocupes pels altres, et reconforta no ser tu el protagonista, penses que potser hauries de fer quelcom al respecte, però no saps molt QUÈ FER? Perquè si no fas res, quin sentit té tot plegat? Passar una mala estona només per ser una persona amb "culturilla" i poder parlar-ne amb els companys?

Avui, m’han fet arribar la següent frase:
“Cuando reflexionemos sobre nuestro siglo XX, no nos parecerán lo más grave las fechorías de los malvados, sino el escandalolso silencio de las buenas personas”,Martin Luther King.
Em preocupa el meu propi silenci i el desntendre’m de moltes coses. Sóc conscient que queixar-me, responsabilitzar als altres i desitjar que el món sigui un lloc millor, i au, no porta massa enlloc. En aquest sentit torno a repetir la frase que vaig posar en un post anterior:
“Se tu el cambio que quieres ver en el mundo”, Gandhi.
Com em va dir una persona: “sense adonar-nos-en el nostre voltant reacciona molt positivament als nostres canvis”.

I "de mica en mica s’omple la pica"...

DEDICAT ALS 4 (Bxta.)

Aquests dies, a tocar de la nit de reis, el més petits viuen moments de màgia, il.lusions i regals.

Penso molt en 4 nens a qui fa anys que no veig. Llavors, tenien 5 anys. I he tingut ganes d'anar a buscar el regal que en guardo de cada un:

- una mirada d'ulls blaus enormes, brillants i plens d'alegria, acompanyada d'un somriure cada cop que ens veiem pel matí, que em feia estar tan contenta com no us podeu imaginar.

- ella, sempre que podia se'm penjava del coll i em portava a jugar amb el trencaclosques, i tot i el cansament, em feia tantíssima il.lusió.

- el "rebel", el que fa com si no hi fóssis, però que saps que està pendent de tu, un dia va començar a fer el mateix que jo, mentre no deixava de mirar-me als ulls. Aquells minuts o segons, en què tot el que hi havia al nostre voltant va desaparèixer (si més no per a mi), el guardo com un tresor màgic.

- i del que queda, guardo els pessiguets al coll. No feia falta que em diguéssin que els feia a qui li cau bé, perquè ja ho sabia jo que ens queiem bé (no està bé dir-ho, però era el meu preferit).

Tinc tan bon record dels moments passats amb ells. Moments d'intercanvi de tan bones connexions... que tot plegat em fa pensar que quan els sentiments d'alegria, carinyo i bon rotllo, surten del fons de l'ànima, són tan forts i poderosos, que et permeten sentir la unió, el contacte amb les altres persones, malgrat les barreres que hi puguin haver (... en aquest cas, el trastorn que els afectava a tots 4: autisme, sever).

LaBruixoleta