Les "males notícies", sobre com va el món, ens les fem arribar per voluntat pròpia, en tres moments del dia que, normalment, pertanyen al nostre temps de descans, oci, i habitualment coincidint amb els àpats. Ja sigui a l’hora d’esmorzar, amb el diari o la ràdio, o a l’hora de dinar/sopar amb els informatius de la TV. Tot plegat, males notícies i menjar, ho païm barrejat i no és d’estranyar que cada cop hi hagi més gent amb problemes digestius.
La seqüència de la informació és pràcticament sempre la mateixa: primer les notícies que provoquen indignació, por, ràbia, fàstig, tristesa, decepció, pena, frustració, etc. I tot seguit la informació que, malgrat tot, et recorda que també pots gaudir, amb espectacles: esportius, culturals, etc. Finalment per si decideixes passar a l’acció (la que sigui), la previsió del temps.
Aquest tipus de notícies provoquen sentiments barrejats, et preocupes pels altres, et reconforta no ser tu el protagonista, penses que potser hauries de fer quelcom al respecte, però no saps molt QUÈ FER? Perquè si no fas res, quin sentit té tot plegat? Passar una mala estona només per ser una persona amb "culturilla" i poder parlar-ne amb els companys?
Avui, m’han fet arribar la següent frase:
“Cuando reflexionemos sobre nuestro siglo XX, no nos parecerán lo más grave las fechorías de los malvados, sino el escandalolso silencio de las buenas personas”,Martin Luther King.
Em preocupa el meu propi silenci i el desntendre’m de moltes coses. Sóc conscient que queixar-me, responsabilitzar als altres i desitjar que el món sigui un lloc millor, i au, no porta massa enlloc. En aquest sentit torno a repetir la frase que vaig posar en un post anterior:
“Se tu el cambio que quieres ver en el mundo”, Gandhi.
Com em va dir una persona: “sense adonar-nos-en el nostre voltant reacciona molt positivament als nostres canvis”.
I "de mica en mica s’omple la pica"...
