LA PEDRA QUE M'HA TRIAT (Bxta.)

Fa un parell de setmanes a la llibreira Excellence vaig veure unes capsetes on hi deia "És la pedra qui et tria a tu". I cada una tenia una pedra diferent a l'interior ( que no es veia des de fora). De seguida em va cridar l'atenció una capseta , i la persona que anava amb mi me la va comprar i me la va regalar aquests nadals. Ja ni me'n recordava. Em va fer molta il.lusió!

Quina pedra hi havia?? L'obsidiana nevada. Aquesta és la pedra que m'ha triat. I en un paperet explicava: "és una pedra que ens ajuda a contactar amb les parts més ocultes de nosaltres mateixos, a vegades menys agradables, per acceptar-les i sublimar-les. Fa de pont entre les emocions i la ment. Indicada en els casos de depressió, nervis o ansietat. És coneguda com la pedra de la justícia"

Perfecta!! em va encantar!! El dia que em decideixi a remenar la meva "part fosca" la tindré a la vora.

LA BIBLIA DE LOS CRISTALES

L'altre dia una noia em va explicar que té una làmpara de sal a la tauleta de nit, i que alguns cops la deixa encesa tota la nit perquè a l'endemà es desperta molt relaxada i descansada.

Jo li vaig explicar que una professora de ioga m'havia dit que si et poses un cristall de quars rosa a una mà, i un de transparent a l'altra, i els tens uns deu minuts, quedes molt relaxat. Jo me'n vaig comprar un de cada, i alguna nit els agafo i em quedo adormida amb ells, i a l'endemà em desperto molt relaxada i descansada.

Desconec les propietats químiques o electroquímiques que tenen els minerals, i les que tenim els humans, i com ens pot afectar el contacte amb determinats cristalls, però l'experiència em diu que el contacte amb determinades pedres provoca efectes sobre les persones.

Pel que fa a les característiques i propietats terapèutiques dels cristalls, em van recomanar un llibre: "La bíblia de los cristales", de Judy Hall (Ed.Gaia).

LA BRÚJULA DORADA (Bxta.)

Hola a tothom, aquest és el meu post nadalenc.

He triat la pel.lícula que vaig anar a veure el dissabte passat: "La brújula dorada". És l'adaptació al cinema del llibre "Luces del Norte", la primera entrega de la trilogia "La materia Oscura" (jo els llibres no els conec).

Per què he triat aquesta pel.lícula? Doncs perquè és una pel.lícula que comença parlant d'universos paral.lels; d'indrets on les ànimes es manifesten en forma d'animals que estan sempre al costat de les persones; de bruixes; de pols còsmica...I d'una brúixola!! Perfecte per al blog de LaBruixoleta!

A mi em va agradar i és ideal per anar-la a veure aquestes festes ja que està plena de coses importants vestides de màgia i fantasia.

BON NADAL a tots!!! :-))

La llei de l'atracció

Tant al seminari d'en Joe Dispenza, com als llibres "El secreto" i "¿¡Y tú qué sabes!?", es parla de la "llei de l'atracció". Afirmen que amb el pensament emets una mena de freqüència que et connecta i et porta a sintonitzar amb tot el que té la mateixa freqüència que els teus pensaments. O sigui, si tens pensaments positius atreus coses positives a la teva vida.

Però també tots ells insisteixen en que no es tracta de començar a pensar :"vull una casa més gran", "vull ser feliç", "vull salut",etc. Tot i que aquestes opcions no es descarten, el més important és el treball interior.

En paraules d'en Joe Dispenza: "No es tracta de “voler” i “desitjar”, perquè si “vols” només estas creant “voler més”. Es tracta de “ser” allò que volem. Això implica un canvi en la forma de ser. La llei de l’atracció, si la utilitzes per obtenir béns materials, acabes creant adiccions. Es tracta de buscar el benestar a través del teu interior, no d’allò que hi ha fora. Has de buscar el canvi interior, no el canvi exterior"

Pensar en positiu

Una de les coses que diu en Joe Dispenza (clickant el nom podeu anar la seva pàgina web) és que cada cop que tenim un pensament creem una substància química.Tots hem pogut experimentar aquesta afirmació. Quan comencem a pensar en algo que ens preocupa en extrem, podem començar a tenir suor freda, taquicàrdia i tremolor de mans (respostes regulades per determinades substàncies químiques). I tot, sense moure'ns del sofà.

Si tendim a tenir un mateix tipus de pensaments (ex.negatius), consolidem determinats circuits neuronals , enfortint així determinades respostes (ex.anisetat, depressió).

Però com diu el dr.Dispenza, una de les propietats del nostre cervell, és la neuroplasticitat, és a dir la capacitat per canviar les conexions sinàptiques.

Per tant, si aprenem a tenir pensaments positius, podem observar canvis positius en el nostre cos. En aquest fenòmen es basen de fet, moltes teràpies per tractar l'ansietat o la depressió, a partir d'aprendre a pensar que estas en una situació confortable, que t'agrada, visulitzant imatges boniques, i mica en mica et sents a gust, tranquil. Amb aquest aprenentatge es creen noves connexions sinàptiques al cervell i les velles es van debilitant. I així, mica en mica, si anem tenint pensaments positius, experimentarem respostes biològiques que ens fan sentir més contents i tranquils.

De fet, intentar-ho tampoc sembla massa difícil, no? És qüestió d'anar-hi pensant (en positiu, clar! ;-)).

De totes formes, consti, que el més sorprenent que diu en Dispenza, així com els autors d'altres llibres (ex. "¿¡Y tú qué sabes?!" o "The secret"), no és només que pensaments positius, provoquen alteracions a nivell bioquímic que porten a canviar els circuits neuronals, observant-se una resposta biològica diferent. El més important és que aquests autors, afirmen que la nostra forma de pensar no només afecta el nostre interior (o a nosaltres mateixos) sinó que també influeix en la realitat que ens envolta. I que treballant el pensament, podem aconseguir allò que volguem (dit així ràpid i sense aprofundir, que ja vaig dir que no és pas tan fàcil!).