robadestiu

Tot i que el llibre de l'Osho que tinc a mitges, m'apassiona, em costa posar-m´hi. Deu ser la calor... I quan això passa, és que ha arribat el moment de posar-me la robadestiu


O sigui que allí passaré la major part de l'estiu.

Yoga, Ciencia i Creença

Aquest dissabte és el "Barcelona Yoga Day", que es celebra al parc de l'Estació del Nord, amb activitats relacionades amb el ioga, massatges, activitats per nens, menjar vegetarià etc. Aquí deixo l'enllaç.I en motiu d'aquest dia, copio un fragment d'un llibre de l'Osho que m'estic llegint aquests dies i que m'agrada molt.

La ciencia dice: no creas, duda tanto como puedas. Pero tampoco tengas creencias en contra porque ir contra algo es, de alguna forma, una clase de creencia. Puedes creer en Dios, puedes creer en el concepto de no-Dios. Puedes decir que Dios existe, con una actitud fanática; puedes de cir exactamente lo contrario -que Dios no existe- con el mismo fanatismo. Los teístas, los ateos, todos son creyentes y la creencia no pertenece al plano de la ciencia. "Ciencia" quiere decir experimentar algo, eso que existe por sí mismo; no se necesita de ninguna creencia. El Yoga es existencial, experimental, experiencial. No se requiere ninguna creencia, no se necesita de fe alguna, solamente el valor de experienciar.

Creer es fácil porque no se te pide que hagas nada; solamente es un vestido superficial, un decorado. Algo que pudes dejar de lado cuando quiereas. El Yoga no es una creencia. Por eso es difícil, arduo, y a veces parece imposible. Llegarás a la Verdad, pero no a través de la creencia, sino a través de tu propia experiencia, de tu propia realitzación.

El Yoga no es una filosofía, no es una religión. No es algo sobre lo que pudas pensar. Es algo que tendrás que ser.

Osho "Yoga: la Ciencia del Alma".

Jesucrist, no és dels cristians

Jo deuria tenir uns 30 anys quan vaig començar a considerar que era possible que Jesucrist, hagués existit de veritat.

Tres o quatre anys més tard, vaig començar a llegir el Nou Testament, ajudada per un professor de teologia. (alguns comentaris sobre aquella lectura van ser posts d'aquest bloc). No sabria explicar el per què, però aquelles lectures, em van deixar amb la sensació que el Nou Testament, tenia quelcom especial. Una força intensa per fer moure la gent (en la direcció que fós). No és un llibre "qualsevol".

Avui no tinc cap mena de dubte, que Jesucrist, va existir. I que no va ser una persona "qualsevol". Enllaçant amb l'anterior post, puc dir que, segons la meva opinió, va ser el que jo considero un Mestre. Inclús, preferiria dir: un Gran Mestre.

El Cristianisme, i d'aquí diferents branques que n'han sorgit per interpretar les seves ensenyances, com per exemple el catolicisme, sempre han estat la meva font d'informació sobre Jesucrist. No dubto que siguin una molt bona font.

Però n'hi ha d'altres.

Jo ara estic interessada en les mil.lenàries ensenyances dels ioguis de la Índia. Ells, també reconeixen Jesucrist com un Gran Mestre. Però l'interpreten d'una altra forma. Potser l'essència és la mateixa, però les formes són unes altres. I a mi em resulten més properes i entenedores.

Jesucrist no és dels Cristians. Budha, no és dels Budistes.

els primers somnis

Diuen que el "Mestre" arriba quan l'alumne està preparat.

L'altre dia em preguntava, quan se'm va despertar l'interès per trobar un "mestre". I poso mestre entre cometes, pq no vull dir un professor, sinó un mestre en un sentit més "espiritual" (per dir-ho d'alguna manera).

Els primers records que tinc més presents, són de quan tenia uns 18 anys, quan vaig començar a llegir llibres com "Las enseñanzas de Don Juan", d'en Castaneda, o "Mujer chamán" de la Lynn Andrews. Que em feien somiar amb la possibilitat de trobar xamans que, en algun bosc perdut enmig del món, em guiéssin en un viatge espiritual. També alguns llibres sobre Zen, en aquella època, em fèien desitjar l'arribada d'un Mestre a la meva vida.

Però en el fons, crec que les primeres influències vénen d'abans. Hi ha molta literatura, moltes pel.lícules, on els protagonistes estàn guiats o són ajudats per "Mestres", i de fet, quan era petita, i vaig veure "La guerra de las Galaxias",  ja somiava la possibilitat de trobar algun dia algú com en Yoda, el gran Mestre Jedi.


I

4 anys. "Budes gegants"

L'últim post que vaig guardar al blog, era del 5 de març de 2009, "Budes gegants".

 I avui, 6 de març de 2013, em fa gràcia copiar un fragment del llibre que llegeixo: "Anandamayí, Su vida, su sabiduría", de Richard Lannoy (L'Anandamayí, és qui surt al vídeo que vaig penjar l'altre dia). Concretament un troç del llibre, que m'ha fer recordar aquell últim post dels "Budes gegants".

"Un santo es como un árbol. No llama a nadie, ni tampoco rechaza a nadie. Da refugio a todo el que se preocupa por llegar, sea hombre, mujer, niño o animal. Si te sientas debajo de un árbol, te protegerá de las inclemencias del tiempo, del sol abrasador y del chaparrón, y te dara flores y frutos. Importa poco al árbol si es un ser humano o un pájaro quien prueba su fruta, su producto está allí para quien lo coja. Y lo último pero no lo menos importante, el árbol se da a sí mismo. ¿Cómo?. El fruto contiene la semilla para nuevos árboles semejantes a él. Por eso, al sentarte bajo un árbol encuentras refugio, sombra, flores, fruta, y a su debido tiempo llegarás a conocer tu Sí. Por eso digo, refugiaos a los pies de los santos y los sabios, acercaos a ellos y encontraréis todo lo que necesitáis".