tag:blogger.com,1999:blog-7397927798833852051.post8295883545554167368..comments2023-11-02T08:59:28.678+01:00Comments on Labruixoleta: una noia molt feliç (bxta)labruixoletahttp://www.blogger.com/profile/02143902465334036462noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-7397927798833852051.post-4549571827681260502007-11-17T00:18:00.000+01:002007-11-17T00:18:00.000+01:00em sembla que de fet, ja la vas conèixer (ja et di...em sembla que de fet, ja la vas conèixer (ja et diré qui és). Jo no sé pas si ella es considerava molt feliç o ho era molt sovint. De fet lo de que era molt feliç és la meva opinió personal.<BR/><BR/>T'espero dilluns! Me'n recordo i ho tinc apuntat!! així que tot sota control :-))))Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7397927798833852051.post-29073069144956501392007-11-16T13:13:00.000+01:002007-11-16T13:13:00.000+01:00Si, però realment penses que algú pot experimentar...Si, però realment penses que algú pot experimentar una felicitat tal durant TOTA una vida? Tant com per repetir-ho tot ETERNAMENT? Sense questionar-se res, sense voler canviar res? <BR/><BR/>Potser no és que fos sempre feliç. Potser és que simplement havia arribat a un punt d'acceptació de la seva vida tal i com era... que ja és molt, en qualsevol cas! <BR/><BR/>O potser si... emportem-nos pel teu positivisme i reconegue'm que vas coneixer a la persona més afortunada sobre aquest planeta... algú que havia tingut el que tots busquem: la felicitat plena. Si és així, jo la vull coneixer!<BR/><BR/>En fi...jo ho deixo aqui que aquests dies tendeixo a donar-li moltes voltes a tot i em perdo i parlo (escric) massa... <BR/><BR/>petons... i fins dilluns (no t'oblidis de mi, eh?)<BR/>MAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7397927798833852051.post-29518653845393783182007-11-15T22:05:00.000+01:002007-11-15T22:05:00.000+01:00El meu "No?" era més aviat un "Oi?", pq com tu diu...El meu "No?" era més aviat un "Oi?", pq com tu dius, la majoria de gent, pensem que ja ens va bé anar canviant. I no conec ningú que desitgi tornar a reviure un altre cop el mateix que ja ha viscut. Aquella noia sí que ho volia, per tant, crec que era realment molt afortunada i feliç.<BR/><BR/>jajaja!! enganxa eh??<BR/><BR/>Una abraçada molt forta! :-)))labruixoletahttps://www.blogger.com/profile/02143902465334036462noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7397927798833852051.post-31910209173175915102007-11-15T11:04:00.000+01:002007-11-15T11:04:00.000+01:00Home... no sé... La gracia de la felicitat és que ...Home... no sé... <BR/>La gracia de la felicitat és que es pot trobar de moltes maneres, en moments diferents, seguint camins diferents - o fins i tot oposats - i amb persones diferents - que no excloents -, no? Repetir el mateix viatge una i una altra vegada (per molt bo que sigui) ens faria perdre moltes coses. O al menys això és el què em fa pensar el teu No? final. <BR/>Jo crec que posats a reencarnar-nos, coi! donem-hi varietat i color... Siguem dones i homes, siguem blancs i negres i grocs i pellroges, i siguem plantes i animals, i vivim en llocs humits i secs, superpoblats i desèrtics, jo que sé! ja que hem de repetir almenys que el menú sigui variat i no ens acabem empatxant! :p<BR/>A més, penso que si li donem tant de valor als bons moments, als moments feliços. és també per què no són eterns. Per què sabem que no duren per sempre i que els hem d'aprofitar, d'exprimir. Per què no sabem quan duraràn, ni quan tornaràn. <BR/><BR/>M<BR/><BR/>PD: uffff! serà veritat que això és adictiu? que un cop comences a escriure no pots parar ni els pensaments ni les paraules? Començo a tenir por ;)Anonymousnoreply@blogger.com