19 de març de 2013

Jesucrist, no és dels cristians


Jo deuria tenir uns 30 anys quan vaig començar a considerar que era possible que Jesucrist, hagués existit de veritat.

Tres o quatre anys més tard, vaig començar a llegir el Nou Testament, ajudada per un professor de teologia. (alguns comentaris sobre aquella lectura van ser posts d'aquest bloc). No sabria explicar el per què, però aquelles lectures, em van deixar amb la sensació que el Nou Testament, tenia quelcom especial. Una força intensa per fer moure la gent (en la direcció que fós). No és un llibre "qualsevol".

Avui no tinc cap mena de dubte, que Jesucrist, va existir. I que no va ser una persona "qualsevol". Enllaçant amb l'anterior post, puc dir que, segons la meva opinió, va ser el que jo considero un Mestre. Inclús, preferiria dir: un Gran Mestre.

El Cristianisme, i d'aquí diferents branques que n'han sorgit per interpretar les seves ensenyances, com per exemple el catolicisme, sempre han estat la meva font d'informació sobre Jesucrist. No dubto que siguin una molt bona font.

Però n'hi ha d'altres.

Jo ara estic interessada en les mil.lenàries ensenyances dels ioguis de la Índia. Ells, també reconeixen Jesucrist com un Gran Mestre. Però l'interpreten d'una altra forma. Potser l'essència és la mateixa, però les formes són unes altres. I a mi em resulten més properes i entenedores.

Jesucrist no és dels Cristians. Budha, no és dels Budistes.



9 de març de 2013

els primers somnis

Diuen que el "Mestre" arriba quan l'alumne està preparat.

L'altre dia em preguntava, quan se'm va despertar l'interès per trobar un "mestre". I poso mestre entre cometes, pq no vull dir un professor, sinó un mestre en un sentit més "espiritual" (per dir-ho d'alguna manera).

Els primers records que tinc més presents, són de quan tenia uns 18 anys, quan vaig començar a llegir llibres com "Las enseñanzas de Don Juan", d'en Castaneda, o "Mujer chamán" de la Lynn Andrews. Que em feien somiar amb la possibilitat de trobar xamans que, en algun bosc perdut enmig del món, em guiéssin en un viatge espiritual. També alguns llibres sobre Zen, en aquella època, em fèien desitjar l'arribada d'un Mestre a la meva vida.

Però en el fons, crec que les primeres influències vénen d'abans. Hi ha molta literatura, moltes pel.lícules, on els protagonistes estàn guiats o són ajudats per "Mestres", i de fet, quan era petita, i vaig veure "La guerra de las Galaxias",  ja somiava la possibilitat de trobar algun dia algú com en Yoda, el gran Mestre Jedi.


I

6 de març de 2013

4 anys. "Budes gegants"

L'últim post que vaig guardar al blog, era del 5 de març de 2009, "Budes gegants".

 I avui, 6 de març de 2013, em fa gràcia copiar un fragment del llibre que llegeixo: "Anandamayí, Su vida, su sabiduría", de Richard Lannoy (L'Anandamayí, és qui surt al vídeo que vaig penjar l'altre dia). Concretament un troç del llibre, que m'ha fer recordar aquell últim post dels "Budes gegants".

"Un santo es como un árbol. No llama a nadie, ni tampoco rechaza a nadie. Da refugio a todo el que se preocupa por llegar, sea hombre, mujer, niño o animal. Si te sientas debajo de un árbol, te protegerá de las inclemencias del tiempo, del sol abrasador y del chaparrón, y te dara flores y frutos. Importa poco al árbol si es un ser humano o un pájaro quien prueba su fruta, su producto está allí para quien lo coja. Y lo último pero no lo menos importante, el árbol se da a sí mismo. ¿Cómo?. El fruto contiene la semilla para nuevos árboles semejantes a él. Por eso, al sentarte bajo un árbol encuentras refugio, sombra, flores, fruta, y a su debido tiempo llegarás a conocer tu Sí. Por eso digo, refugiaos a los pies de los santos y los sabios, acercaos a ellos y encontraréis todo lo que necesitáis".