Es pot notar la primavera. Època de canvis. De moviments. I de sobte, un raig de sol entra i fa brillar algun objecte que hi ha en un moble. Encuriosida i enlluernada, m'hi apropo, l'agafo i torno a estirar-me al sofà.
És la petita brúixola. Torna a estar en moviment. Curiosa brúixola que no sempre marca el nord. Mentre la miro, penso que aviat farà un any que vaig decidir tancar els llibres. Uns llibres que donaven sentit a aquest bloc. Que el van fer néixer, i créixer. I que ara estan en una maleta, en algún altre lloc...
Em dec haver endormiscat perquè de sobte, un cop de vent, obre la finestra i fa caure un altre objecte darrera meu. Em giro. El paraigua. Tancat.
El recullo del terra. I amb el paraigua i la brúixola a la mà, tanco la finestra. Sembla que vol ploure. El temps canvia constament. Veig les fulles dels arbres movent-se, les flors també. El vent les inclina en la mateixa direcció...
L'Elevanda va marxar de viatge i fa temps que no en sé res. Bufa el vent. Gira la brúixola... Potser és hora d'obrir el paraigua i sortir a fer un vol. Em poso a escriure un parell de cartes, tinc ganes de visitar algú...
18 comentaris:
Doncs a veure si mentres fas el vol et conec per el paraigues i prenem un cafe.
segur que tens el meu email???
ahhhh.... que no és a mi qui vols visitar!!! :DDD
petons viatgers!
era broma, eh?
S'apropen canvis a casa de la Bruixoleta?
En tot cas, no t'oblidis de deixar pedretes perquè poguem seguir el camí i trobar-te allí on vagis, eh? :-))
No sóc prou antic aquí per entendre tot el que posa en aquest post, però em sembla que és una mica un recull històric. I el pitjor del cas és que tot plegat em sona a comiat, no sé per què, una mena de comiat com només tu podries fer, i això m'espanta.
Sé que, tot i que encara no corria per aquí, l'estiu passat vas voler tancar, però et vas acabar posant la roba d'estiu. Ara la primavera fa els seus estralls, i no sé quin efecte farà sobre tu.
Només sé que aquí hi ha pau, i que no voldria que marxessis. Visitar algú sí, és clar, però torna.
Quines suposicions, eh? Parlo sense saber. Parlo sense pensar-ho massa. Però et parlo amb el cor, és l'efecte que tenen els teus escrits, que m'obliguen a deixar-me portar.
Visitar a qui et ve de gust, escriure-li... etc i etc... és com un gran regal, ves fent i gaudint :)
ves on et porti aquest vent del nord!
xò deixa'ns acompanyar-te, eh!!!
Ves, ves, a donar un volt amb el paraigües, però suposo que tornaràs... o et vestiràs d'estiu...
Bona nit i una abraçadeta.
STRIPER: volant volant, segur que faig parada pel teu bloc, i com em consta que ets bon cuiner, estic segura que fas bons cafés, ni que siguin virutals! :-)))
GATOT: i tant, a tu tb et vull visitar, a mig camí, tancaré el paraigua i em deixaré caure pel teu bloc, en pots estar segur. Una abraçada viatgera! :-)))
ASSUMPTA: la veritat és que no havia pensat en grans canvis, només m'havia vingut de gust sortir a volar una estona i fer una visiteta a algú, però amb paraigua volador d'anada i tornada, i de moment, canvi de colors... serà cosa de la primavera.... Si algún dia marxés, i per si no es veuen les pedretes, vindria a buscar-te i et portaria la nova adreça dirèctament. Petonets :-)******
XEXU: la veritat és que si que hi ha una mica d'història en aquest post. Em sembla que he sentit certa nostàlgia per un passat on els llibres tenien un paper protagonista en aquest bloc, i això m'ha fet pensar en canvis. Però no goso dir que tornaré a llegir, pq després no m'hi acabo de posar. Lo de tancar el bloc no ho penso, pq sé que sempre tinc ganes de tornar. Així que l'únic canvi que m'agradaria fer és tornar a llegir. Ja m'ha passat algun cop que quan obro el paraigua per sortir a volar sembla que marxi i es crea una mica de confussió, però no, com li deia a l'Assumpta són volades amb bitllet de tornada. De totes formes, les teves paraules m'han arribat al cor, i tb ho dic amb el cor. Moltes gràcies i una abraçada :-))
CESC: això mateix, només tenia ganes de fer algun canvi, de deixar-me portar... pel passat, pel present... una mica volar pel temps i el ciber-espai. Tampoc pensava anar gaire lluny. En tot cas, deixar volar la imaginació... Una abraçada!
RITS: el millor de tot plegat és la companyia, d'això no en tinc cap dubte. Estaré sempre molt contenta si algú em vol acompanyar. Petonets bonica :-)***
CARME: segur que tornaré, pq de fet no marxo, només surto a passejar, tot fent un vol. I la primavera porta cap a l'estiu... Ja et vaig dir que m'agrada molt la teva capacitat per captar imatges i moments subtils, i tb tens bona intuició! :-)****
Tu també vas a passejar? Ja en som dues, bruixoleta...
ZEL: senta bé això d'anar a pasejar de tant en tant i deixar que ens toqui una mica l'aire, oi? :-)***
no tardis... que ja tardes...
:)
aquests vents juganes, que se'ns emporten i ens duen de tornada...
INSTINTS: abans feia servir aquest bloc per comentar llibres, la idea era tornar quan n'hagi llegit algun... però... a veure si m'hi poso :-)
NUR: m'ha fet molta il.lusió que el vent t'hagi tornat a portar fins aquí! Petonets :-)***
Hola preciosa,
Desitjo que en aquest vol hi estiguis trobant molts instants de felicitat...
Tot i que no hi ets, segur que la teva brúixola et porta el missatge: Tot passejant, l'altre dia em vaig trobar l'Elevanda. Dues hores em va tenir la senyora parlant de tu, de com t'estima, de la tendresa amb la que la cuidaves!; parlava amb un pic d'enyor, però tenia els ulls amb aquella llum plena de vida que bé deus recordar. T'envia els seus petons més dolços i diu que està segura que us tornareu a veure.
Gaudeix de les visites al màxim, labruixoleta! petonets :-)
Myt! i tant! la meva bruixoleta m'ha fet arribar el missatge. Vas estar amb l'Elevanda? segur que li haurà fet tanta il.lusió com a mi trobar-te! ara ja fa un any que me la vas presentar, segur que ens tornem a trobar.
Moltes gràcies i que passis un bon estiu tu tb! Una abraçada :-))
Hola!!... Cap a quina direcció gira la brúixola? :-)
hola Assumpta! :-))) de moment m'ha portat fins aquí i m'ha fet molta il.lusió trobar-t'hi! Una abraçada ben forta :-)))))
Publica un comentari