29 de gener de 2008

EL VIAJE A ORIENTE


"El viaje a Oriente", de Hermann Hesse (Ed.Oniro), és un llibre que es llegeix en mitja tarda, però val la pena dedicar-li més temps rellegint i profunditzant en allò que diu, per entendre'l millor.


"Com en tots els viatges iniciatics, en El viatge a Orient, el que compta no és la meta esquiva i imprecisa, sinó el recorregut en sí mateix. El procés que porta cap al descobriment d'una nova realitat, que passa per la mort simbòlica i el renaixement espiritual". (fragment copiat de la contraportada)



Jo diria que el llibre descriu, bàsicament, el moment en què, durant el recorregut d'un viatge espiritual apareixen les pors, el sentiment d'anar perdut, desorientat. Les ganes d'explicar el viatge, la inseguretat en descobrir que no és fàcil que algú ho entengui. El punt en què tot això t'atura i comences a dubtar tant de tot que ja no estas segur de res.


¿Cómo relatar la historia de este viaje único? ¿cómo, de qué forma, por medio de qué arte me será posible a mí explicar la historia de nuestro viaje a Oriente? No lo sé. Ya este primer intento, este comienzo emprendido con las mejores intenciones del mundo, me conduce hacia lo incomprensible e inexpresable. Detrás de esta voluntad inquebrantable de narrar nuestra historia, se alza una duda mortal. Esta duda no sólo me hace la pregunta: “es explicable tu historia?”. También me interroga de este modo: “¿pudo ser vivida?”. Pg.51-54


27 de gener de 2008

somnis i veritats

“Aquello que para un hombre representa su tesoro y su sabiduría, le parece a otro una locura.”
*
"El viaje a oriente", Hermann Hesse, ed. Oniro, pg.13.
***********************************************************
Aquesta frase és una gran veritat, no s'hi pot fer res, no pots pretendre que tothom tingui els teus mateixos gustos, els teus somnis, els teus ideals, les teves creences, que tots pensin com tu. Tampoc pots voler que tothom t'entengui.
Però és molt important que no ens acabin fent creure que "els nostres tresors i la nostra saviesa" són una bogeria. Perquè llavors som nosaltres qui podem acabar perduts i desesperats.
***********************************************************
Fa mooolts anys, dinava a casa d’una amiga, amb els seus pares, i no recordo el final de la frase, però sé que vaig dir: “jo de gran vull ser...”.
Fràncament, no recordo en absolut què volia ser. Però recordo que la mare de la meva amiga em va tallar i va dir: “quan siguis gran?!! Tu ja ets gran!”. Ufff... quin susto! Aquella frase,
aquella sentència va caure damunt meu com una enorme i pesada i insuportable llosa de formigó i va aixafar el meu somni, fins al punt que mai més l’he recordat.
Però el pitjor va ser que em vaig creure que acabava de dir una bogeria, una tonteria, que havia de tocar de peus a terra que ja era massa gran...
***********************************************************
Tinc una amiga que l'altre dia em va dir, trista, que ara sap que hi ha coses que ja no farà mai. Com per exemple? com per exemple anar a viure un any a París. Per sort la vam convèncer que sí, que sempre pot anar un any a viure a París.
Conec a un senyor de 90 anys que se’n vol anar a Londres, ell tot sol, de viatge. No està clar que pugui. Ell hi pensa. M’encanta aquest home. És un home que te il.lusió, que riu, que s’emociona, que s’hi fixa. Que somia. Espero que pugui fer el viatge!!!


24 de gener de 2008

il.lusió


Quan realitzes un viatge hi ha una sèrie d'ingredients que, per al meu gust, no hi poden faltar: curiositat, ganes de descobrir i conèixer, confiança en el propi viatge, estar obert a noves experiències i sobretot: il.lusió!!


"Cuando emprendimos la cruzada a Oriente, también entonces abordamos una empresa al parecer imposible, también entonces avanzamos a través de la oscuridad, sin rumbo determinado y sin las menores perspectivas. A pesar de ello, brillaba en nuestro corazón, más fuerte que cualquier realidad o cualquier posibilidad, la fe en el sentido y en la necesidad de nuestra aventura." (Pg57)


“Oriente, o, mejor dicho, nuestro Oriente no sólo era un país y un concepto geográfico, sino la patria y la juventud del alma, la inmensidad y la nada, el conjunto de todos los tiempos. Mi felicidad residía realmente en el mismo secreto que constituye la felicidad de los sueños: la libertad de vivir todo lo imaginable simultáneamente, sin cambiar el interior y el exterior, apartando el tiempo y el espacio como simples decorados. " (Pg.32)

"El viaje a Oriente", Hermann Hesse, ed. Oniro.

22 de gener de 2008

VIATGES D'AVENTURA (Bxta.)

L’altre dia, en un dels comentaris a un post del blog, algú em va dir que no és una persona aventurera.
Al diccionari diu que “aventura: és un empresa arriscada i de resultat dubtós”. Llavors la persona que em va dir que no era aventurera sí que ho és. Perquè és algú que s’ha atrevit a conèixer, endinsar-se, descobrir quelcom desconegut, malgrat els obstacles, els riscos i els dubtes que li poden aparèixer.
Em sembla que no cal sortir de casa per ser aventurer, la vida ja és sempre una aventura... o no és "una empresa arriscada i de resultat dubtós"?

Jo aquest any estic fent un “viatge d’aventura”, un viatge al fons, a l’interior i a les profunditats de no sé exàctament què. Tampoc sé què busco ni que hi trobaré. Però navego il.lusionada!. Si les fotografies d'un viatge són moments que deixes gravats, moments que pots mirar, recordar, ensenyar als altres, compartir. Doncs l'equivalent, en el meu viatge, és aquest blog. La punteta de l'iceberg.

I parlant de viatges d'aventura i d'icebergs, fa dos dissabtes, vam anar al Museu Marítim de Barcelona, a veure l’exposició “Atrapats al gel, la llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton”. Val la pena!!
Ja n’havia vist la pel.lícula a l’Imax fa mesos (encara la fan), però em sembla que m’ha impactat més l’exposició. M’ha emocionat. Les fotos: genials. L’aventura d’aquests homes, increíble. Per a mi, el més impressionant: el viatge i l’aventura interior que tots van viure. (per no allargar-me en explicacions i horairs: Museu/ Atrapats/ Imax/ Shackleton, estan linkats per qui li interessi més informació).
Aquí teniu el text de l’anunci que Shackleton va publicar el 1914 a la prensa britànica per reclutar la seva tripulació:

Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”.



19 de gener de 2008

LLIBERTAT D'ESPERIT (Bxta.)

Tinc dos amics, molt estimats, que m’agraden molt. Són dos “esperits lliures”, i això m’encanta.

Ell, va trobar l’amor de la seva vida quan era petit : la música. L’estima amb l’ànima, ell i la música són el mateix. Fa un parell de dies em va telefonar. Per despedir-se. I com que el conec molt, vaig notar que era una despedida especial. Se’n va cap a l’oest dels Estats Units, a una fira de música, però jo sé que si troba algo que li agradi prou, s’hi quedarà. És un “esperit lliure”.

Ella és aventurera també de cor, ho porta tan endins que pràcticament ni se n’adona. També marxa d’aquí uns dies cap al centre d’Amèrica. Se’n va a un poblet que està al costat d’un riu on hi ha cocodrils. Sola. Viurà en una casa que a estones no té llum, ni aigua. Viurà amb indígenes, els wichís. Tota una aventura. Però l’aventura més gran l’espera quan torni: es casa!

I jo aquí estic, a Barcelona. Amb tot allò que em lliga: el meu home, la meva família, els meus amics. I la feina, cada dia la feina: hi entro pel matí, a vegades dino allí, i surto sovint a les nou de la nit...

I precísament tot això: el meu amor, la gent que estimo, la gent amb qui ric, amb qui ploro, amb qui camino. I la meva feina ! el meu somni, una il.lusió de fa tants anys.
Tot això és el que em fa sentir lliure. I potser un dia tinc un fill que em té esclavitzada i lligada de mans i peus... llavors la llibertat serà total!!


Perquè això és el que importa: la llibertat. LA LLIBERTAT D’ESPERIT.

17 de gener de 2008

M. DELS JERÓNIMOS


Aquest estiu vam anar a Lisboa. Va ser un viatge plè d'encant que mai oblidaré.

És una ciutat molt bonica, amb un toc decadent que li dóna personalitat, romàntica, tranquil.la, senzilla... Allí el temps passa més a poc a poc. Les teulades color terra, l'aigua, el vent de l'atlàntic... I el menjar! boníssim, abundant i molt bé de preu!

Tot i que està plè de llocs preciosos per on passejar i perdre's, tant a la ciutat com als voltants ( el poble de Sintra és imprescindible), avui vull destacar el Monestir dels Jerónimos. Ens hi vam estar molta estona, voltant-lo, descansant, sentint-lo, disfrutant de la immensitat, l'espiritualitat, la calma...




Ja sabeu, m'agraden els monestirs. Per la profunditat... perquè pots sentir el teu interior, i a la vegada notar que ets a l'interior d'un lloc especial.



LA BATEDORA (Bxta.)

Fa un parell de setmanes em van regalar una batidora!!! Feia tant de temps que en volia una!!!!! ... però mira, mai trobava el moment de comprar-la.

És un invent fantàstic i meravellós!! Es pot dir que jo els últims anys, mai menjava fruita, i verdua, poca. Doncs ara, cada dia em preparo algun batut. Vaig començar amb les fruites. El primer dia vaig fer-me un batut amb : plàtan, pinya, taronja i maduixes... mmmmmmm...........boníssim!!

I ara estic començant a descobrir els purés de verdures, que també són molt fàcils de fer, només cal bollir la verdura, posar-hi una mica de nata líquida, o formatge, o res, i ... cap a la batidora!

Inclús diria que des de que menjo més fruita i verdura, tinc com més vitalitat, em canso menys, i faig millors digestions. Ja deu ser veritat ja, que al cos només cal donar-li la "gasolina" que necessita!

RECOMANO A TOTHOM QUE TINGUI UNA BATIDORA!
:-)))))


15 de gener de 2008

AYURVEDA



He tornat a veure la pel.lícula "AYURVEDA , el arte de vivir", de Pan Nalin, i encara m'ha agradat més que el primer cop.

És un documental sobre la milenària medicina tradicional de l'Índia. Pèro és molt més que això, com diuen a la pel.lícula: "ayurveda és l'art de la curació, és l'art de viure i l'art de ser".

A mi m'agrada molt tot allò relacionat amb les medicines naturals, i ja sabeu que la Índia és com el meu "amor platònic", així que la barreja: perfecta. I tothom que ha vist la pel.lícula m'ha dit que li ha agradat molt. La recomano!

Algunes frases de la pel.li que em van agradar:

"Yo no curo enfermedades, curo personas"

"Hasta la diosa del aprendizaje tiene cosas que aprender. Debemos hacer una búsqueda sincera del conocimiento. La ciencia hay que aplicarla con compasión y humildad, sin avaricia ni pretensión"

"Lo que le falta a la sociedad moderna es estar en harmonía con los ritmos de la naturaleza"

"Para ayurveda lo que hay dentro y fuera de nosotros forman una misma cosa. El microcosmos y el macrocosmos forman parte de la unidad"



13 de gener de 2008

SRI AUROBINDO


El valor de un hombre no depende de lo que aprende, de su posición, de su fama, ni siquiera de lo que hace, sino de lo que es y de aquello que llega a ser interiormente”, Sri Aurobindo. (Pg. 37)


Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950) fou un filòsof, poeta, polític, iogui i mestre espiritual. Tot i haver rebut una formació occidental, s'emmarca dins la tradició hindú.


El llibre "Las enseñanzas de Sri Aurobindo", escrit per Vicente Merlo, (ed. Kairós), m'ha agradat molt i m'ha servit per conèixer aquest gran mestre indi, i admirar el seu esperit crític però tolerant i respectuós a la vegada. La seva força creativa, innovadora. I sobretot els seus profunds ensenyaments pel que fa al creixement espiritual. (els anteriors 4 posts del blog, fan referència a aquesta obra)


El despliegue de la Verdad puede ser un proceso infinito o al menos con algún espacio para nuevos descubrimientos y nuevas afirmaciones, incluso quizá nuevos logros, y no una nuez partida y con sus contenidos agotados de una vez para siempre por el primer vidente o sabio, mientras los otros deben romper religiosamente la misma nuez una y otra vez, tamblando en cada ocasión para no desmentir a los videntes y sabios del pasado”, Sri Aurobindo. (Pg.62)


Qui em va recomanar el llibre em va advertir que és complexe i costa d'entendre, i realment, tot i llegir-lo en moments de silenci i tranquil.litat, confesso que m'he posat taps a les orelles per poder-me concentrar millor... però l'esforç ha valgut la pena, ja que com més llegia, més m'entussiasmava!! Serà qüestió de llegir alguns dels llibres del propi Sri Aurbindo.

11 de gener de 2008

un Error, dos Veritats

Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950), mestre espiritual, iogui, filòsof, poeta i polític, va formular una teoria de l’evolució de la societat i les nacions, que m’ha agradat molt, perquè ho fa des del punt de vista del creixement espiritual. I tot el que diu de les grans nacions es pot aplicar a un nivell individual. Parlaré de les dos últimes etapes que proposa en el desenvolupament social, que són amb les que jo, més m’identifico:

La penúltima etapa que descriu, es caracteritza pel rebuig a una religió que s’ha convertit en instrument de control ètic, moral i social, on els rituals són cerimònies buides en les que el simbolisme místic ha perdut el seu significat. Hi ha una revolta de la Raó en contra d’una religió dogmàtica que ha perdut la seva veritat. S’adopta un enfoc extern i mecanicista dels problemes.

La última etapa, és una mirada a l’interior. Més subjectiva i espiritual, es basa en el desenvolupament de l’auto-consciència. La llei està dins nostre. Destaca la idea de l’”ànima”, en aquest cas, de l’”ànima de grup”.

Sri Aurobindo parla d’Alemanya (d’abans de les guerres), com la nació que estava més preparada per fer el pas d’una etapa a l’altra. Era una nació espiritualment molt poderosa gràcies als seus filòsofs (Kant, Hegel, Nietzsche), el seu gran pensador i poeta Goethe, els seus músics Wagner, Beethoven. Així com altres intel.lectuals, educadors, científics. Unida al poder de la gran capacitat de treball del seu poble.

Tots els poders es trobaven en mans d’aquesta nació. Què va passar però amb l’Alemanya? Quin va ser el seu gran error que la va portar a la guerra i el nacisme? La resposta que dóna Sri Aurobindo és, que va confondre el seu ego ( que tendeix a la possessió i el domini) amb la seva ànima. Alemanya va dir “jo sóc la meva vitalitat i el meu cos”( força i territori) , i no hi pot haver error més gran per a un home o per a una nació. L’ànima d’una persona o una nació és més que això. És més gran que els seus instruments.

Explica Sri Aurobindo que durant la recerca yóguico-espiritual cal tenir presents dos grans veritats:
1- L’ego no és l’ànima
2-Cada individu (y nació) no existeix com un àtom aïllat, sinó en essencial interdependència i solidaritat amb tot.

La informació i algunes frases del post estan copiades del llibre "Las enseñanzas de Sri Aurobindo", de Vicente Merlo (Ed.Kairós), capítol "Historia, sociedad y política".

10 de gener de 2008

Tot


“La idea central que desenvolupará es la existencia de una Unidad trascendental subyacente a toda la variedad.” Pg.58-59

En un altre post, per entendre aquesta idea ja vaig utilitzar la següent comparació: el riu, el llac, el mar, el gel, una gota, la neu, etc., tot coses diferents, però en essència tot el mateix: aigua.
És cert el que diuen els grans pensadors, filòsofs i mestres espirituals? que TOT, en essència és el mateix? Però quina és aquesta essència que fa que tots siguem el mateix i per tant ens uneix?? I es pot conèixer, ser-ne conscient realment???

Sri Aurobindo (igual com els altres a qui he llegit) diu que sí, que pots ser conscient d’aquesta essència (els mestres espirituals n’hi diuen “ànima”) i per aconseguir-ho has d’anar més enllà de la consciència ego-centrada (l’egocentrisme et fa sentir diferent a tot plegat, i no pas igual a tot).

“la meditación ayuda a establecerse en el estado de paz i silencio desde el cual es posible observar los movimientos del ego y comenzar a superar la identificación con el mismo.” Pg.78

La visión teísta, personalista, monoteísta de Dios como Otro, como persona radicalmente distita del mundo y de los hombres no hace sino mostrar una insuficiente concepción o experiencia del Absoluto, permaneciendo en una idea de un falso Infinito, tan falso que deja fuera de sí todo lo finito”. Pg.23


"Las enseñanzas de Sri Aurobindo", Vicente Merlo (Ed.Kairós).



Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950)

Ja fa temps que vaig pensant en la possibilitat d'aprendre a meditar. És una de les moltes coses que tinc a la "saleta d'espera de la meva vida". No hi ha pressa. Tot arribarà.
LaBruixoleta (nedant en mars de dubtes)

9 de gener de 2008

Atributs de l'ànima

"Cuando el alma exige libertad es la libertad de su autodesarrollo.


Cuando el alma exige igualdad, lo que exige es esa libertad igual para todos, y el reconocimiento de la misma alma.

Cuando lucha por la fraternidad, es fundando esa igual libertad de auto-desarrollo en un objetivo común, una vida común, una unidad de mente y sentimiento basados en el reconocimiento de esta unidad espiritual interna.


Porqué libertad, igualdad y unidad son los eternos atributos del espíritu”.


Sri Aurobindo
"Las enseñanzas de Sri Aurobindo", Vicente Merlo (Ed.Kairós), pg.185


...i un sol blau per a una amiga (que sé que li agraden...)

LaBruixoleta

8 de gener de 2008

Ioga Integral


Estic llegint un llibre sobre la vida i ensenyaments de Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950), mestre espiritual i iogui, que proposà un mètode de ioga: el “Ioga Integral”, el qual presenta certes novetats comparades amb el ioga tradicional.

Proposa un canvi vital i existencial que persegueix, no el guany individual ni l’escapar del món cap al cel o el Nirvana, sinó el “bé de-la-Terra-aquí”.

Un altre tret característic d’aquest mètode és que no actúa segons un sistema fixe i una seqüència establerta (com els mètodes especialitzats de ioga), sinó que proposa una forma lliure: “cada ésser humà en aquest camí, té el seu propi mètode de ioga”.

Nombra quatre instruments de gran ajuda en el ioga:
-el coneixement. “El lotus del coneixement etern és una flor tancada dins nostre que s’obre gradualment o ràpidament, pètal a pètal, a través de successives realitzacions”.
-una acció pacient i persistent, així com aspiració i esforç personal.
-la suggerència directa, l’exemple i la influència d’un Mestre (gurú). Ja que “
el Mestre interior no exclou la possibilitat del Mestre exterior, que té una forma peculiar d’influir positívament en el deixeble”.
-La instrumentalitat del Temps: en totes les coses hi ha un ritme propi: “l’actitud ideal envers el temps és d’infinita paciència”.


Pel que fa al Tantra afirma: “capta la gran veritat universal: que hi ha dos pols de l’ésser, la unitat essencial dels quals és el secret de l’existència”. I al contrari que els iogues més tradicionals, ell n’aplaudeix la “importància donada a la recreació joiosa de l’existència”.

(La informació d'aquest post, així com l'ús de frases copiades textualmet però traduïdes al català, l'he tret del llibre "Las esneñanzas de Sri Aurobindo", de Vicente Merlo, Ed. Kairós.)
M'agrada aquest mètode de Ioga Integral. Si un dia penso en fer ioga, el tindré present.
LaBruixoleta


6 de gener de 2008

LES NOTÍCIES (Bxta.)

Les "males notícies", sobre com va el món, ens les fem arribar per voluntat pròpia, en tres moments del dia que, normalment, pertanyen al nostre temps de descans, oci, i habitualment coincidint amb els àpats. Ja sigui a l’hora d’esmorzar, amb el diari o la ràdio, o a l’hora de dinar/sopar amb els informatius de la TV. Tot plegat, males notícies i menjar, ho païm barrejat i no és d’estranyar que cada cop hi hagi més gent amb problemes digestius.

La seqüència de la informació és pràcticament sempre la mateixa: primer les notícies que provoquen indignació, por, ràbia, fàstig, tristesa, decepció, pena, frustració, etc. I tot seguit la informació que, malgrat tot, et recorda que també pots gaudir, amb espectacles: esportius, culturals, etc. Finalment per si decideixes passar a l’acció (la que sigui), la previsió del temps.
Aquest tipus de notícies provoquen sentiments barrejats, et preocupes pels altres, et reconforta no ser tu el protagonista, penses que potser hauries de fer quelcom al respecte, però no saps molt QUÈ FER? Perquè si no fas res, quin sentit té tot plegat? Passar una mala estona només per ser una persona amb "culturilla" i poder parlar-ne amb els companys?

Avui, m’han fet arribar la següent frase:
“Cuando reflexionemos sobre nuestro siglo XX, no nos parecerán lo más grave las fechorías de los malvados, sino el escandalolso silencio de las buenas personas”,Martin Luther King.
Em preocupa el meu propi silenci i el desntendre’m de moltes coses
. Sóc conscient que queixar-me, responsabilitzar als altres i desitjar que el món sigui un lloc millor, i au, no porta massa enlloc. En aquest sentit torno a repetir la frase que vaig posar en un post anterior:
“Se tu el cambio que quieres ver en el mundo”, Gandhi.
Com em va dir una persona: “sense adonar-nos-en el nostre voltant reacciona molt positivament als nostres canvis”.
I "de mica en mica s’omple la pica"...

3 de gener de 2008

DEDICAT ALS 4 (Bxta.)


Aquests dies, a tocar de la nit de reis, el més petits viuen moments de màgia, il.lusions i regals.

Penso molt en 4 nens a qui fa anys que no veig. Llavors, tenien 5 anys. I he tingut ganes d'anar a buscar el regal que en guardo de cada un:

- una mirada d'ulls blaus enormes, brillants i plens d'alegria, acompanyada d'un somriure cada cop que ens veiem pel matí, que em feia estar tan contenta com no us podeu imaginar.

- ella, sempre que podia se'm penjava del coll i em portava a jugar amb el trencaclosques, i tot i el cansament, em feia tantíssima il.lusió.

- el "rebel", el que fa com si no hi fóssis, però que saps que està pendent de tu, un dia va començar a fer el mateix que jo, mentre no deixava de mirar-me als ulls. Aquells minuts o segons, en què tot el que hi havia al nostre voltant va desaparèixer (si més no per a mi), el guardo com un tresor màgic.

- i del que queda, guardo els pessiguets al coll. No feia falta que em diguéssin que els feia a qui li cau bé, perquè ja ho sabia jo que ens queiem bé (no està bé dir-ho, però era el meu preferit).

Tinc tan bon record dels moments passats amb ells. Moments d'intercanvi de tan bones connexions... que tot plegat em fa pensar que quan els sentiments d'alegria, carinyo i bon rotllo, surten del fons de l'ànima, són tan forts i poderosos, que et permeten sentir la unió, el contacte amb les altres persones, malgrat les barreres que hi puguin haver (... en aquest cas, el trastorn que els afectava a tots 4: autisme, sever).

LaBruixoleta